Venezia, sempre bella

Perquè sempre totes les visites volen anar a Venezia?? La veritat és que per a que així entre els Erasmus de Ferrara podem competir en qui hi ha anat més cops. D'acord, és una ciutat única al món i cada cop que hi vas descobreixes una cosa nova, que la llum és magnífica i l'atmosfera màgica. Però necessitava dir-ho.
Primera ruta amb la furgoneta. Els meus amics van poder comprovar la monotonia del paisatge de la Pianura Padana, vinga plana, molt verd, quatre arbres alienats al fons, un mas, dos, tres, ara un poblet, ara una ciutat que rodegem. Amb la veu catalana del GPS donant-nos ordres, la gent dormint. Ma germana utilitzant la furgoneta com a transport públic, ja que havia quedat amb les seves amigues a l'Estació de Santa Lucia per després anar-se'n cap a Eslovènia a veure Na Joana Alzina. En Víctor i en Toni fent fotos creatives amb la lupa que els havien regalat a l'Hotel.
Retenció abans d'entrar a la carretera que uneix Venezia amb terra ferma, a causa d'una manifestació. CD de música friqui però bona d'en Víctor i tots cantant la revolución sexual.
Per fi l'aparcament amb rampa infinita que ens eleva fins l'última planta. Deixem la nostra furgoneta, ja que a partir d'ara tot a poteta i vaporetto.
L'Eli troba le seves amigues i la deixo a Snata Lucia, a partir d'aquí els nostres camins es separaven. Abraçada i records, i jo m'ocupo dels xavalins per fer-los de guia per la ciutat dels canals.
Apa, amunt cap al vapporetto, així recorrent el Gran Canale fins a la Piazza San Marco, però no els dono massa temps per entretenir-s'hi, ja que l'objectiu és agafar un altre vapporetto fins a l'illa de San Giorgio. Quasi que no hi anem perquè després de mitja hora no n'arriba cap i m'adono que hi ha un asterisc a l'horari i que just surt d'una altra parada. Els faig corre i cap a l'illa, pobrets.... Sort que després les vistes des del campanar paguen sempre l'esforç!!!
Després a dinar a l'únic restaurant que sempre localitzo i que es menja bé i no et prenenen el pél. Com que sóc el guia rebo tota classe de sugerències, instruccions o queixes.... que si un vol veure la Venezia "més autèntica", un la més "bruta, menys turísitica", l'altre que vol per fer un tipus de fotos, l'altre que vol veure lo més "important, perquè ves si no arribarem a San Marco"....
Jo faig el que puc, venezia és un labertint i procuro no perdrem perquè si nó després desfer camí és molt pessat. N'hi ha que es volen perdre.... i jo faig veure que ens perdem, però sempre vaig controlant més o menys, tinc bon sentit de la orientació... i això les fa empipar perquè aviat descobreixen que els enganyo i que no ens perdem mai!!!
En fi, al final crec que vaig satisfer prou bé totes les peticions, crec que vaig aconseguir que confièssin en mi com a guia , ja que quan no em van fer cas els van pendre el pél en una terrassa turísitca!! Ja us vaig avisar!!!!!!!
Ben esgotats per tota la visita pont amunt, pont avall, cap a Ferrara, a sopar a la Pizzeria del Teatro Nuovo, al davant del Duomo, amb pizzes a meitat de preu. A alguns ja se'ls estava possant cara d'spagghetti.... quanta pasta!!!!

Continuarà.... Pròximamanet Pisa.

Se m'acumula la feina.... en un mes he fet Venezia, Verona, Padova, Bologna, Ravenna, San Marino, i ara faré cap a Roma i Sicília......