Ja som aquí.......

El dijous dia 13 ma germana voltava per Padova, ja que jo tenia classe de projectes i no me la podia saltar. A la tarda ja vaig rebre la trucada de "ja som aquííííí". Cony, els meus amics de Tarragona ja han possat els peus a Itàlia i ben aviat seràn a Ferrara. Jo em faig fer el dur i els hi vaig dir que no estava nerviós per veure'ls, però mentia, em feia molta il·lusió que s'haguèssin organitzat i a la fi estiguèssin aquí.
Al vespre, a les 8, ja eren a l'hotel del davant de l'estació. Jo ja els havia avisat que la fauna que ronda per l'estació no és massa recomanable, però això no els va salvar de l'impacte. Vaig arribar a la recepció oficial amb ma germana amb les nostres bicis, per a que s'anèssin familiaritzant amb la filosofia del pedal ferrarense. Petons i abraçades, cop d'ull a les habitacions de l'hotel, i cap a casa meva. El Ton portant la bici, se li notava falta de pràctica....
S'acostava l'hora de sopar (horari italià) i cap a la furgoneta. Enorme, quasi un micro bus, un passariem moltes hores junts fent quilòmetres per la Bóta i descobririem les carències ergonòmiques d'aquell trasto. Cap al Sebástian, sorpresa que els tenia reservada per a sopar. Jo no hi havia anat, sabia on era i en tenia refèrencies, així que cap allà.
Els meus amics ja van descobrir que no hem sé moure amb cotxe per Ferrara, que no tinc ni idea d'on aparcar i encara menys de quines són en direcció prohibida,etc... amb bicicleta es pot passar per tot arreu caram!!! Això sí, no em fotien massa cas, es fiaven més dels 2 gps, més el de la furgoneta.
Un cop aparcats al costat de la muralla, cap al vaixell-restaurant amarat al Canal de Ferrara. No haviém reservat taula, però em van dònar la millor taula, just a la proa, amb forma triangular. Amb aquest fet es va començar a forjar la llegenda de que sóc un màfies a Itàlia, que tinc molts contactes i influències. Suposo que el fet de veure el meu magatzem de casa ple de bicis i peces d'altres i la forma d'adquirir-les i va ajudar.....
Venien amb gana, i com si fòssim al pizzachino, vinga amanides per picar, uns platets de pasta fresca típica de la regió, i quan ja estàvem mig plens arriben les mega pizzes. Ens ho vam acabar tot, encara no sé com, però era el seu primer àpat italià i el primer cop sempre ho vols tastar tot perquè està boníssim.
Un cop ben plens, me'ls vaig endur rodolant a fe run tomb nocturn pel centre històric. Era dijous (dia de ressaca oficial), no hi havía ningú pels carrers, com sempre poc iluminats (passa a tot itàlia) i al final la boira va fer petit acte de presència. Benvinguts a la ciutat del silenci i la nebbia.
Copetes al Clandestino, pràcticament buit i això que jo hi esperava trobar algun conegut. Ningú sortia aquella nit, ja que no sols era dia de ressaca, sinó que molts erasmus ja havién començat a emigrar cap als seus països d'origen per la Pascua.
En fi, cap a dormir i agafar forces per l'inici de la Furgoneta Italy Tour, primera destinació Venezia.