Parma

Amb la mia sorella vam decidir de visitar una ciutat de l'Emilia que encara cap dels dos no haguès vist. Dit i fet, Parma sonava molt bé, ressona a Parmiggiano, a perfum (Aqua di Parma) i a ciutat elegant del Nord. A bord del tren temps per llegit les guies i veure que és el que em de visitar, també un repàs de la història d ela ciutat. Com la majoria d'Itàlia, era una ciutat-estat, que va anar passant de mans a altres mans ocupadores. La familia més influent van ser els Farnese, que fins i tot van arribar al Papat i és aquesta època quan hi ha major prosperitat. També posteriorment es va formar el Ducat de Parma,molt poderós, que va durar fins la unificació d'Itàlia.
Edificis destacats: el palau gegantí que el va Papa va manar construir per al seu fill, però que va quedar inacabat quan l'hereu va ser assasinat; la catedral, obra clau del romànic italià, sobretot el seu altísim baptsiteri; el teatro Farnese, a l'interior del palau del Papa, imitant els teatres grecs i el teatre olímpic de Palladio, però tot fet en fusta policromada, una meravella, sobretot per les seves proporcions enormes; els palaus del Comune i del Governador, en una esplèndida piazza. I altres palaus i esglèsies repartits al llarg dels carrers elegants, de les façanes pintades de molts colors, i dels aparadors plens dels tresors gastronòmics d ela regió.
Anècdotes: vam aconseguir entrada gratuïta als museus del palau papal i al teatre Farnese gràcies al fet de ser catalans. Al senyor dels bitllets li va fer molta il·lusió que fòssim catalans ja que ell té un fill treballant a Barcelona i així va poder presumir amb una targeta de negocis que ens va ensenyar, un càrreg en una famosa franquícia de roba. També li va fer molt il·lusió que parlèssim català. En fi, ja ho deia Dalí que un dia els catalans ho tindriem tot pagat anant pel món....
Aquell dia va fer calor, quins dies més bons!!!!!