diumenge, 20 d’abril del 2008

Ensenyant Ferrara






No sé perquè deixo sempre Ferrara com a última visita. Aquest cop però teniem més temps, ja que la Marta no havia d'anar-se'n fins al vespre. Tenia planificada ruta amb bicicleta per les muralles, i fer-ho tot a cop de pedal.
Mitja hora desprès de voltar, just al mig del Parc Urbano, PUUUUUUUUUUUUUMMMMM!!! La meva roda rebenta, exactament a pendre pel cul de qualsevol negoci de reparació de bicis. Arrastrant la bici per mitja ciutat, travessant tot el Nord Renaixentista fins a la Piazza del Castello, per aparcar-la allà, en un lloc més segur i que poguès després anar-la a buscar des de casa. En fi, canvi de plans, veuriem Ferrara a un altre ritme.
Abans d'arribar, veiem el Palazzo dei Diamanti, la Piazza Ariostea, el Castello... Dinar a la mensa, gairebé buida perquè és setmana Santa i l'emigració ha estat massiva.
Xino xano, veiem els palaus que hi ha de camí cap al Palazzo Schiffanoia. Aquest me l'havia deixat per quan vinguès una visita. Val molt la pena, està molt ben restaurat i els salons estàn decorats pels millorts artistes renaixentistes que acollia la Corte Estense. Impresionant el Salò dels Signes del Zodiac. Al davant hi ha Santa Maria in Vado, unes de les millors esglèsies renaixentiste que hi ha a Itàlia, o això penso jo. Però com és típic a Ferrara, per fora és senzilla, tota de toxto i austera, però a dins amaga tot un espectacle.
I desprès anar perdent-se pels carrerons medevials, amb alguna sorpresa per mi, com trobar l'esglèsia on està enterrada Lucrezia Borgia ( que es va casar amb un Este i va ser mecenes de l'art i molt estimada pels ferrarenses) i també trobar un convent preciós a quatre passes de la meva facultat. Sempre oculta Ferrara, si no és per la boira, pels teus carrers laberíntics i les teves façanes discretes...
En fi, el viatge s'acabava per la Marta,a peu cap a casa a buscar la maleta i despedida a l'Estació.

Gracie per la visita, arrivederci Marta!!!!!