San Marino, un estat dintre d'estat italià. Com Andorra, però encara més mínuscul. El centre històric situat al capdemunt d¡una muntanya, dominant amb la vista molts quilòmetres de la Romagna, la plana de la costa Adriàtica, i les muntanyes que arrenquen després de la pianura padana.Una vil·la fortificada al llarg del carener on es reparteixen tres torres o castellets.
Ara convertit en un poble completement avocat al turisme, ple de botigues de souvenirs, falsificacions de marques, productes molt més barats, botigues on comprar armes sense llicència, moltes sucursals de bancs... és el que tenen aquests mini-estats, que subsisteixen com a paraisos fiscals.
Els San Marinesos estan molt orgullosos de la seva llibertat, de ser la república més llòngeva d'Europa.
Naltros èrem els mateixos que vam anar a Ravenna més en Diego de Santiago. Segon cap de setmana consecutiu que decidiem fer sortida turistica. Llàstima que ens vam passa la major part del dia entre trens regionals i autobusos, i que a l'arribar foti un vent fred i naltros esperant solet...
En fi, això no ens va impedir de fer una mica el ruc per San Marino i que m'acabés comprant unes ulleres de sol en plan italiano per quatre duros.
Per cert, altres Eramus ens van copiar l'idea i van fer cap a San Marino aquell mateix dia, però amb cotxe. Natros no en teníem, recoi!!!
Per cert, ningñu té germans bessons, és un fotomuntatge que em vaig currar, ja que amb l'alba vam fer experiments amb la funció de fotos panoràmiques. Només faltaria que hi haguèssin tres diegos o dos rubens!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada