dijous, 17 d’abril del 2008

Bologna, versió vallenca











Cada cop m'agrada més Bologna. És cert a vegades que no s'aprecia tant el que tenim més a la vora i això em passa amb aquesta ciutat.
Com que no teníem ganes d'anar gaire lluny i la Marta no ho coneixia, cap a Bologna s'ha dit. Passejada pel barri universitari, dinar a L'Orso, lloc molt popular pels estudiants d'allà, i anar caminant entrant a cada portal d'edifici sospitòs d'ocultar alguna cosa interessant. Les facultats i el rector estàn dintre de magnífics palaus. També vam trobar l'Oratorio de Sta. Cecília, decorada amb frescos del renaixement, per la qual cosa li diuen la Capella Sixtina de Bologna. San Giacomo Maggiore val molt la pena, i també San Bartolomeo.
La gent de Valls té tendència a estar per tot arreu del món, i a més atrobar-se. La Marta va contactar amb una coenguda del seu poble, la Rosa, i vam quedar sota els peus de les dues torres.
La Rosa està fent l'Eramus a Bologna, estudia Belles Arts, i ens va fer de guia durant la tarda, ensenyant-nos els racons que més li agraden.
El més impresionant les Sette Chiese, o San Steffano, conjunt de set esglèsies unides en un sol complexe, en que vas passant d'una a l'altra, totes de diferents èpoques i algunes molt curioses, com la que és una copia de l'Esglèsia del San Sepulcre de Jerusalem. Imprescindible si algun cop posseu els peus a Bologna!!!!!
Després, la Rosa ens va portar a la millor gelateria de Bologna, i amb ota la raó, boníssim, el millor que he tastat a Itàlia. Es diu Ugo, però ja no recordo per on para....
I per concluir la jornada, un bon apperittivo pel barri universitari.
A l'endemà, Padova.