Venezia i la Marta

Ni un dia de descansar ma c'est la vie.... i la Marta s'ho mereix. Cap a Venezia falta gent. Ella arribava ben de matí a Venezia i fam fer l'appuntamento a l'estació de Sta. Lucia. Com que ja sabia que no feia ni quatre dies que hi havia estat em va deixar variar una mica la ruta típica, i així vam fer cap, després d'una hora de vaporetto a través de la llacuna veneziana, cap a la petita illa de Burano. A mi m'agrada molt aquest racó més apartat, poble pintotresc de pescadors, amb cases senzilles però pintades de vius colors, com una aquarel·la.
El dia era estrany, molt ennuvolat, no se sabia si de pluja o bé si estava disposat a trencar-se i deixar entrar el sol. Després d'una llarga volta en vaixells, cap a San Marco i a dinar a l'únic restaurant que conec de Venezia, però que no falla mai...
Després xino-xano pels carrers... i si provem d'anar a San Giorgio?? Aquest cop no m'equivoco de vaporetto i tot va com sincronitzat, fem tots els transports molt ràpid. El dia estrany ens brinda unes magnífiques vistes i una llum molt especial, quines vistes més espcetaculrars, quin cel!!! Quan tirem les fotos pensem en com farem dentetes al Xavi Pastrana, gran fotògraf, que s'està perdent aquest espectacle....... seguiem la ruta pels carrers i places que més m'agrada ensenyar, la Venezia que un dia en Jordi simó ens va ensenyar, ara fa cosa d'un any, quan jo just somiava en fer l'eramus.
Cap a Ferrara, sopar a cosa i a reposar una mica, que ens feia falta als dos. A l'endemà Bologna...