Redescobrint Padova

Penúltim dia, descartat Verona (ja que amb tren es un bon pal de transvords i regionals) várem fer cap a Padova.
Jo tenia pendent una visitia a la Cappella degli Scrovegni, obra mestra de Giotto i la que s'anomena amb justícia la capella Sixtina de l'Edat Medieval. Vam fer sort i només arribar ja la podíem visitar, ja que l'entrada és restingida per a conservar l'atmosfera de l'interior. Un espectacle de color, d'expressivitat i molt fàcil de llegir , ja que funciona com una narració dels Evangelis i el nou Testament. No tinc fotos perquè evidenment no te'n deixen fer a l'interior, però si podeu busqueu-ho per Internet, tot i que segur que les imatges no li fan justícia.....
Després d'aquesta visitia, a passejar pel centre i a buscar lloc per dinar. Ens vam fer un homenatge i vam menjar com reis en un bon restaurant a la vora della Piazza delle Erbe.
Després vam tenir molt de temps per visitar l'interior de l'edifici que divideix la Piazza, i que va resultar una autèntica sorpresa, una sala de dimensions gegantines, sense cap pilar a l'interior, amb els murs decorats de dalt a baix amb frescos medievals. Un prodigi de construcció!!!
Anant xino-xano vam arribar a la Basílica del Santo, o sia, Sant Antoni de Padova, lloc de pelegrinatge ja que el paiet és molt famños dintre de l'Star system catòlic. L'església impresionant, i per fi vaig veure les reliquies friquis, amb les cordes vocals, la llengua i altres pedacets de l'home, tot ben repartit entre reliquiaris i urnes......

Us enrecordeu del Sebas de la Cosa Nostra?? Aquell personatge que interpretava en Corbacho i que portava de cap en Buenafuente?? Us recordeu que sempre deia " rollo Lorenzo Quinn". Doncs al claustre de la basílica hi ha una escultura feta per ell!! En teoria és San Antoni reben la il·luminació del nen Jesús, però jo l'he batejat com " Antoni just apunt d'estampar un nen contra el terra".

Passejada fins al Pratto, bonica plaça decorada per un venezià, amb els seus canalets i ponts.

I altre cop cap a Ferrara. Última nit de la Marta a Ferrara, no es podia perdre un sopar al Sebástian. Aquest cop no em vaig poder acabar la pizza. Amb raó es deia Titanic!!!