dimecres, 30 d’abril del 2008

SICÍLIA











En deu dies Roma i Sicília. De Roma vaig tornar molt cansat, després de caminar i caminar per veure tot el que poguès i més. A Sícilia hi vaig anar a relaxar-me. A pendre el sol i la mar que tant de falta em fan a Ferrara.
Van Viatge only for men. Jo no ho vaig organitzar, de fet m'hi vaig apuntar a última hora. Alguns hianar una setmana abans. Jo formava part de la retraguardia formada per Sergio, Rubén i Diego el gallego. En total, el dijous 14 trunyos tots juntets en una casa enorme, amb jardí i a cincminuts de la platja, a preu de saldo. La invasió ferrarense a Siracussa.
Els dies van prosseguir de la següent manera:
Barbacoa de recepció a la nit, calimotxo i birres fins l'hora de domir. Petita escapada al a platja per veure la lluna plena sobre el mar. Casi em salten les llàgrimes al tornar a veure el meu mediterrani, escoltant les ones com es trenquen sobre les roques.....quatre mesos sense veu la meva mar.....
Com que hi havia overbooking, al sofà clapar (no massa bé).
A l'endemà visita turísitca a Taormina. Poble molt bonic situat en uns turons sobre la costa, de bellesa excepcional, i que poseeix un teatre grec des del qual es domina la costa i emmarcant-ho tot el llegendari Etna, gegantí, màgic, amb neu encara al capdemunt i un núvol permanent cobrint-lo. Remullada de peus a una de les platges més boniques que he vist, a Isola Bella.
A la nit, barbacoa i cap a Catània de festa. Com es nota que és el sud i que la gent és més alegre. Les sicilianes molt guapes, jo que em pensava que eren lletges i amb bigoti....
A l'endemà, dia de platja i mar. Un bon bany malgrat que l'aigua era freda. Aconsegueixo una miquetaaaa de moreno, com a mínim ja no estaré tant blanc. Barbacoa final. Aquest cop ens ho currem i mengem orades a la sal, que prepara el gallec que en això és especialista. A la nit alguns se'n van altre cop cap a Catània, jo em quedo amb uns quants a fer el manta per la casa. Estem de relax tu....
I a l'endemà cap a Ferrara altre cop. Deixem enrerre el llimoners, el paisatge de secà que em recorda a casa però una mica més silvestre, les carreteretes i la conducció anàrquica i boja dels sicilians. Mai havia vist uns conductors tant sonats, allí tenen els seus propis codis de conducció.

En fi, un tast curt però intens d'aquesta illa. Em juro que hi tornarè en una altra ocasió, tant sols he vist una porcioneta del que ofereix Sicília......