SICÍLIA

En deu dies Roma i Sicília. De Roma vaig tornar molt cansat, després de caminar i caminar per veure tot el que poguès i més. A Sícilia hi vaig anar a relaxar-me. A pendre el sol i la mar que tant de falta em fan a Ferrara.
Van Viatge only for men. Jo no ho vaig organitzar, de fet m'hi vaig apuntar a última hora. Alguns hianar una setmana abans. Jo formava part de la retraguardia formada per Sergio, Rubén i Diego el gallego. En total, el dijous 14 trunyos tots juntets en una casa enorme, amb jardí i a cincminuts de la platja, a preu de saldo. La invasió ferrarense a Siracussa.
Els dies van prosseguir de la següent manera:
Barbacoa de recepció a la nit, calimotxo i birres fins l'hora de domir. Petita escapada al a platja per veure la lluna plena sobre el mar. Casi em salten les llàgrimes al tornar a veure el meu mediterrani, escoltant les ones com es trenquen sobre les roques.....quatre mesos sense veu la meva mar.....
Com que hi havia overbooking, al sofà clapar (no massa bé).
A l'endemà visita turísitca a Taormina. Poble molt bonic situat en uns turons sobre la costa, de bellesa excepcional, i que poseeix un teatre grec des del qual es domina la costa i emmarcant-ho tot el llegendari Etna, gegantí, màgic, amb neu encara al capdemunt i un núvol permanent cobrint-lo. Remullada de peus a una de les platges més boniques que he vist, a Isola Bella.
A la nit, barbacoa i cap a Catània de festa. Com es nota que és el sud i que la gent és més alegre. Les sicilianes molt guapes, jo que em pensava que eren lletges i amb bigoti....
A l'endemà, dia de platja i mar. Un bon bany malgrat que l'aigua era freda. Aconsegueixo una miquetaaaa de moreno, com a mínim ja no estaré tant blanc. Barbacoa final. Aquest cop ens ho currem i mengem orades a la sal, que prepara el gallec que en això és especialista. A la nit alguns se'n van altre cop cap a Catània, jo em quedo amb uns quants a fer el manta per la casa. Estem de relax tu....
I a l'endemà cap a Ferrara altre cop. Deixem enrerre el llimoners, el paisatge de secà que em recorda a casa però una mica més silvestre, les carreteretes i la conducció anàrquica i boja dels sicilians. Mai havia vist uns conductors tant sonats, allí tenen els seus propis codis de conducció.

En fi, un tast curt però intens d'aquesta illa. Em juro que hi tornarè en una altra ocasió, tant sols he vist una porcioneta del que ofereix Sicília......

ROMA

De Roma tinc material fotogràfic com per fer un bloc exclusivament sobre ella.En quatre dies vaig fer unes mil fotos. O sigui que per no atavalar-vos, i jo tampoc, us les anirè donant de mica en mica, quan em senti inspirat...
A Roma hi vaig fer cap perquè allí estpa fent l'Eramus en Lluís Alejandre, col·lega meu d'arquitectura, de Tarragona, i que a l'estiu vam passar de ser coneguts a ser amics gràcies al curs intensiu d'italià que vam fer al Juliol. Encara recordo que no estava massa convençut d'anar a Roma. Jo ja que ja hi havia estat li parlava meravelles d'aquesta ciutat, de la seva bellesa inmensa. Al final m'ha donat la raó. Ens vam dir que un cop d'Erasmus ens veuriem. Jo he estat el primer a fer la visita, i en teoria ell ara me l'hauria de tornar a Ferrara. És el que té l'Erasmus, que cala porfitar i anar a veure altres eramus a veure com es viu allà l'experiència.
Doncs giarebé d'un dia per l'altre vaig decidir agafar bitllets i cap a la capital s'ha dit. Del dijous 10 abril fins al dilluns 14, tot i que després vaig allargar fins el 15. A més, gairebé tots els eramus de Ferrara anaven de viatge a alguna banda. Molts a Sicília, d'altres escampats per la geografia europea...
Quatre hores en tren i ja sóc a Roma Termini, estació immensa al centre de Roma, l'estació més concorreguda d'Itàlia, nus ferroviari i de transport públic. Seguint les indicacions donades, autobus cap a Monteverde.
Il quartiere di Monteverde és un barri no molt a les afores, ben comunicat amb el tramvia. Amb personalitat pròpia, molt verda, situat en un dels molts turons de Roma, on cada edificis té jardí propi. És el barri del director italià Nani Moretti. Me l'imagino passejant amb la seva mítica vespa de Caro Diario pels carrers on viuen en Lluís; en Rubén de Barcelona i també de la meva facultat, una italiana de la Puglia, i una parella de novios xinesos molt divertits.
Doncs allí em vaig encavir en una mini habitació de convidats, i a viure Roma. el primer i el penúltim dia vaig fer tombs jo sol, ja que ells tenien feina i classes, i a més com que ja sé que és rebre visites, ja li vaig dir que jo sol veuria les coses que ja estava avorrit de veure i el cap de setmana aniriem a veure coses que ells encara no haguèssin vist. Perfecte per tots.
Vam cuinar, vaig practicar molt d'italià (és el que té viure amb gent que només t'entén en aquesta llengua) amb el meu marcat accent del Nord que es veu que pels romans tinc. En una taquilla mentres comprava bitllets em van preguntar si era de Bologna. Ja veus....
M'ho vaig passar molt bé, xerrar i riure molt, passejar amunt i avall. Gràcies per tots xiquets. I Visca Tarragona!!!

San Marino

San Marino, un estat dintre d'estat italià. Com Andorra, però encara més mínuscul. El centre històric situat al capdemunt d¡una muntanya, dominant amb la vista molts quilòmetres de la Romagna, la plana de la costa Adriàtica, i les muntanyes que arrenquen després de la pianura padana.
Una vil·la fortificada al llarg del carener on es reparteixen tres torres o castellets.
Ara convertit en un poble completement avocat al turisme, ple de botigues de souvenirs, falsificacions de marques, productes molt més barats, botigues on comprar armes sense llicència, moltes sucursals de bancs... és el que tenen aquests mini-estats, que subsisteixen com a paraisos fiscals.
Els San Marinesos estan molt orgullosos de la seva llibertat, de ser la república més llòngeva d'Europa.
Naltros èrem els mateixos que vam anar a Ravenna més en Diego de Santiago. Segon cap de setmana consecutiu que decidiem fer sortida turistica. Llàstima que ens vam passa la major part del dia entre trens regionals i autobusos, i que a l'arribar foti un vent fred i naltros esperant solet...
En fi, això no ens va impedir de fer una mica el ruc per San Marino i que m'acabés comprant unes ulleres de sol en plan italiano per quatre duros.
Per cert, altres Eramus ens van copiar l'idea i van fer cap a San Marino aquell mateix dia, però amb cotxe. Natros no en teníem, recoi!!!
Per cert, ningñu té germans bessons, és un fotomuntatge que em vaig currar, ja que amb l'alba vam fer experiments amb la funció de fotos panoràmiques. Només faltaria que hi haguèssin tres diegos o dos rubens!!!!

Ravenna

Abans de Setmana Santa volia fer una excursió a Ravenna. Ja tenia convençuts i motivats a un grupet d'Erasmus espanyols ( i un basc) per a fer una visita cultural.La pluja ens va impedir fer-ho abans, així que ens vam haver d'esperar fins a que retornés la gent de les vacances a casa. Millor, perquè així van arribar més motivats a viatjar i a descobrir tot el que encara ens pot oferir Itàlia.
El primer diumenge després de Setmana Santa, cap a Ravenna fa falta. Anàvem a la petita expedició, l'Alba de Saragossa, en Rubén d'Euskadi, la Lorena de Granada i l'Isa d'Albacete. L'Alba s'havia estudiat un llibre d'Història d'Art Medieval, així que ens faria de molt bona guia!!!
Ravenna en sí no és de les ciutats més maques del Nord, però té una gran quantitat d'Esglèsies i monuments claus de l'Art Bizantí i medieval Itàlia. El Mausoleu de Teodorico, San Vitale, el Mausoleu de Gal·la Placídia (aquesta emperadriu va viure un temps a la Barcelona), el Baptisterio Neoniano, l'esglèsia romànica de San Francesco, la tomba de Dante, San Apollinare Nuovo....
Vam quedar enamorats de les esglèsies bizantines, dels seus mosaics clorits, de la llum i les sensacions estètiques de tan cromatisme. El que més em va agradar és San Vitale, que per cert en història de l'Arquitectura s'estudia, així que friqui-arquitectes busqueu en els vostres apunts i segur que la trobeu. El seu joc de volums, en recerca de la verticalitat i centralitat, és exquisit.
La veritat és que ens ho vam passar molt bé i vam dir de repetir més sovint aquest viatges culturals, escapadetes de cap de setmana.
A, i per acabar com déu mana la jornada, apperitivo al nou bar súper fashion del MamBo (Museu d'Art modern de Bologna) i passejada fins arribar a la Pîazza del Duomo de la capital.