Preparatius pel viatge

Ja tinc la maleta a mig fer, demà m'en vaig a Pisa a veure l'Eva Virgili que fa mesos que no vec!! I és que ella va baixar per Santa tecla i jo acabava de marxar cap a Ferrara. Tinc moltes ganes de veure-la i poder xerrar i xerrar amb una tarragonina, que fa temps que no veig a cap de la colla i això es nota. No és el mateix xatejar o el telefon !! M'ensenyarà el seu niuet d'amor amb en Gianni i Pisa, la seva ciutat adoptiva. Com que treballa en un bar per les tardes, jo hem dedicaré a fer un tomb per la Toscana, en principi a Lucca i a Sienna, però anirem improvisant ( esperit italià abans que res). El dilluns vaig comprar una càmera digital per internet (veure capítol mes octubre la sindrome d'Stendhal) però encara no m'ha arribat, així que no sé si podrè posar fotos.
Ahir a la nit (mercoledí mercoledí) vam fer spanish party (botelló) en un apparttamento spagnolo, concretament un que hi ha a un cop de pedra del Duomo i que es perfecte per refugiar-nos del fred, i a més a la nit no hi han veïnbs perque a sota es un despatx d'avogats. Ahir 4 graus a les 3 de la, i molta humitat, de manera que el si fos el Picò us podria dir la sensació d'ambient exacta o com es digui, però seria molt freda!!! Vaig tornar a Renfe i aquest cop vam tenir unes dues hores per ballar, el D.J. era diferent i la musica va ser mooolt millor. Quines ganes tenia de ballar... per cert ahir ja hi va haver rollos erasmus... pero no pas per part meva (sento decepcionar-vos de moment)... continuarà

P.D: no sabeu que sempre m'han agradat molt les postdates?
P.D: un dia d'aquest tindria una alegria si algu em deixa un comentari, més que res per saber cosetes de valtros... en fi, si no us voleu registrar (total es fer-se un correu del gmail) envieu-me al mail personal.
P.D: si abans em fes una pauta del que vaig a escriure no hi haurien tantes postdates. Com està l'Estat Espanyol!! No hi ha trens, la monarquia trontolla (béee) amb separacions i sortides de to del ciutadà Juanca (podqué no de gallas) i els dibuixants del jueves els condemen a pagar!! Visca la llibertat d'expressió, el rei pot amenaçar a un altre cap d'estat pero els súbdits no es poden mofar de l'institució. Aquí els italians no ho han de viure, que per sort seva són una república.

Ci vediamo