Venezia no decepciona, tot i que la vistis i visitis sempre et té alguna sorpresa, algun nou matís de color o un nou racó amb encant decadent i melancòlic. La meva germana no l' havia vistat encara i no va quedar decepcionada. Jo vaig recordar els carrers i racons que el Jordi Simó em va descobrir, però sota la llum d'un novembre lluminós.
Tant hi feia si esatava a petar de gent, sempre hi han racons tranquils apartats del bullici de San Marcos i del gran Canal. Màgiques les vistes des del campanello de San Giorgio!!
Gràcies Sofia per recomar-me les especialitats i els restaurants de la teva ciutat, ho vam aprofitar i no ens van pendre el pél amb els àpats. Que bones les Sarde al Saro!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada