Després de dormir cinc horetes al dia durant tres o quatre dies, després de passar-nos hores a la copisteria fent proves i repetint làmines perquè no es veia bé. Arriba l'hora de presentar el treball. Els professors queden sorpressos de tota la feina que portem (17 dinA1 ,crec que podrien empaperar la meva habitació). Estem al nivell italià, hem superat de sobres totes les expectatives que tenien sobre nosaltres, ja que erem un grup format només per erasmus, i el nostre nivell de coneixements és clarament alt.
Ens feliciten, ens elogien, ens demanen que ens recordem d'ells i del que em après a Itàlia sobre el restauro, i per fi, ens diuen que ens possen un 30/30.
Collons, quina cara se'ns queda, congelats. Des de fora es senten els crits de l'Edgar, el Sergio i l'Adrián que fa estona que celebren la seva nota (28) amb vi i limonchello, és la nostra afició!!! l'edgar crida 31, 31, els hi heu de possar un 31, just abans de que ens la diguin. Quan ho fan jo em giro i li dic que li dec una birra. Les professores és miren i em pregunten s'hi em fet apostes. " Sí, he perdut, perquè m'he jugat a que no treia un 30, hi he perdut, però estic content!! "
La celebració de després ja us l'explico un altre dia, només dir que ahir vaig estar tot el dia de ressaca.
A sota, jo dibuixat a l'estil south park, segons la visió de l'Ángela, ja veieu, amb un fuet pel tot el que l'he fustigat fent restauro quan ningú en tenia ganes i jo em fotia pessat per tirar-ho endavant... però ha valgut la pena no? Mereció la pena o no floreta???
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada