Després de la festa del pis del Castello, en Diego ens prepar uns chorizos al aguardiente. Eren les 5 de la matinada i encara ens durava una mica la tonteria de la sangría. Autèntic plat gallec, molt gallec, quasi una queimada, Bonísssssim. Nyam nyam.
Diego als fogons, Edgar Angela i jo d'espectadors-narradors.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada