No ton són exàmens i entregues. Som erasmus i la Unió Europea ens obliga a fer festa, ja que així s'estrenyen llaços d'amistat entre pobles. És el nostre deure i la veritat es que naltros ens hi esforcem molt en aquesta tasca. El dimarts passat ens van convidar a una festa en un pis just al davant del Castello, en ple centre de Ferrara. La condició indispensable és que portèssim i preparèssim Sangria, que torna bojos als italians. Dit i fet, el petit comité sel·lecte d'erasmus d'arquitectura ens vam disposar a la tasca. Erem Edgar (que és el que coneix els propietaris de la casa), Sergio, Ángela, Alizeé, Adrián i un altre gallec en Diego, que no fa arquitectura però acabava d'arribar i com diu ell "mi segundo apellido és Fiestas".
A dalt, en un edifici antic i d'escala senyorial, ens esperava el que els mascles em qualificat de "paradís a la terra". Quin bé de déu d'italianes, semblava com si per entrar haguèssim fet un càsting de bellesa. També hi havia alguna que altra brasilera, francesa, alemanya i d'altres nacionalitats. Atordits per tanta bellesa vam preparar la sangría i a disfrutar de la festa. Potser es va arribar al centenar, una gentada entre cuina, saló passadís i les escales. Molt a la americana, com a les pel·lícules. Fins i tot amb el detall de que a les habitacions s'hi anaven tancant parelletes i sotrien al cap d'una hora despentinades.....
Els carabinieri es veu que van fer acte de presència, però no es va acabar la festa, ja que tot el bloc és d'estudians, i per tant els veïns no es queixaven, i de fora al carrer no es sentia res, i pertant no molestavem a ningú.
Com a bon deure de l'Erasmus, vam ser els últims a marxar de la festa, i abans d'anar al llit en Diego ens va convèncer d'anar a casa seva a menjar xoriços de casa seva... però això ja és una altra història que explicaré un altre dia
El millor és que a l'endemà al matí teniem entrega final d'Allestimento. I no ens va anar gens malament, un 26/30. Què cracks (modèstia apart).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada