El dijous a la tarda hem vaig allistar a la expedició erasmus-espanyola a Venezia, a veure el famós carnaval. La gent ja va començar a veure al tren i quan vam arribar (una hora i mitja més tard, cap allà les 6 de la tarda) ja n'hi havia uns qunas que anaven ben torts. Jo no, només hem vaig beure una birra pel viatge i de camí a San Marcos una altra. En fi, dues hores més tard, sense haver perdut massa gent del ramat etíl·lic, sort en tenien dels que anavem serens, arribarem a la Piazza San Marcos esperenat trobar una gran festa i ball.
Res d'això xiquets, la plaça gairebé buida, un gran escenari on no hi passava res, i un fred de collons. Ens vam montar la festa naltros sols, ballant la música que sonava pels altaveus, bebent kalimotxo, que preparava Rubén el Basco, i fent una mica el ruc ja que ningú més s'animava a la resta de la plaça.
Com un miracle algú va tindre notícies de que hi havia una festa de debó aprop del Pont de Rialto. Quina sort!! Allí vam trobar una plaça plena d'universitaris amb un concert funky-rock, amb Sprtiz a bon preu i molta gresca. Fins a l'una o així ballant! Després va començar la disàspora i en petis grups intentant arribar a una festa a l'altra punta d'on èrem,a una discoteca a l'Estació Marítima. No hi vam arribar, ens reunir els desperdigats en un pub musical al Campo Santa Margherita fins que van tancar. Llavors els optimistes vam còrrer cap a l'estació de tren pensant-nos que i havía un tren a les 3:15 . Mentida, missatge als novells com naltros: no és el mateix Venezia-Santa Lucia, que Venezia Mestre, sobretot perqùe els separen la llacuna i vint minuts de bus. En fi, vam passar les hores com vam poder dins l'estació fins a les 6.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada