Ferrara sempre guarda racons, palaus, jardins que cal descobrir, ja que no és mostren mai a primer cop d'ull, cal endinsar-se dintre els carrerons o dels edficis, o mirar darrere la tàpia del jardí. Diuen que també els ferrarenses són així, discrets i molt reservats.Fa un parell de setmanes vaig descobrir la planta noble de la Biblioteca Arisotea, per pura casualitat perquè anava a saludar a la gent que estaven estudiant i em vaig equivocar i entrar a un lloc que no coneixia. L aprimera impressió va ser que havia entrar dins el Cementiri dels Llibres Oblidats, com en la novel·la L'Ombra del Vent que ara estic llegint en italià.
L'endemà hi vaig tornar a fer fotos. M'encanta l'angelet de les escales, amb un llibre a les mans i indicant que acabis de pujar perquè t'esperen els llibres a dalt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada