Milano és molt més maca del que la gent parla, pateix la mateoxa maledicció que Pisa; en els tours italians només compta baixar a la piazza del Duomo, visitar la catedral i després les Galeries de Vittorio Emmanuelle. Són espectaculars, fabulosos, però la ciutat encara ofereix més coses. La Clara ens ho va mostrar: els carrers elegants de vora Montenapoleone con hi ha les botigues més cares, on s'aparquen ferraris i els executius circulen amb antigues Vespes. Les avingudes amples, plenes de tramvies i edificis de principis segle XX que porten fins al Castello dels Sforza, els grans parcs verds on estirar-se a pendre la fresca, les esglèsies medievals i renaixentistes, els trams de muralla, les restes romanes. Les cases de colors vius, amb geranis a les finestres que donaven un aire mediterrani que no m'esperava de Milano....
He descobert que e l'apperittivo el van inventar a Milano i que allí t'asseus, et porten la beguda i després sopes a base de fer visites a les taules plenes de menjar, molt més esplèndids que a Ferrara. La Clara ens va dur al barri dels Navigli, llargs carrers atravessats per canals navegables, projecte realitzat per Leonardo da Vinci, que resulten convertir-se en el barri marítm de Milano i en el lloc de copes i appertitivos preferit pels seus ciutadans.
Gràcies Clara per haver-nos fet de guia, per deixar-nos que et robèssim una mica de temps ara que tens exàmens (in bocca lupo!). Aquí Ferrara ara resulta que s'està més fresquet que a Milano, os sigui que si t'has de resfescar encara tens temps de baixar.. si no, ens veiem a Catalunya!!!!!!
Carrer de la zona més fashion de Milano.
Executiu amb Vespa
La Clara ensenyant-li el seu utilitari a la Raquel.
Abans de fer unes compretes a Versace...
Vaig perdre les claus del Ferrari i el vaig deixar aparcat allí.
Apropant-nos al Duomo...
La Raquel no pot evitar fer ganyotes quan li fan fotos....
Enfilats a la coberta del Duomo després de suar la cansalada.
Però les vistes valien la pena!!!!
La Clara jugant a fet i amagar...
Le Gallerie di Vittorio Emmanuelle
El Teatre d'Òpera més famós del món, L'Scala di Milano, cremat com el Liceu i lamentablement reformat per Mario Botta.
Castello degli Sforza
Bany de peus necessari abans de continuar caminat amb la calor que feia
Les parelles romàntiques de Milano possen els seu candau com a símbol d'amor en aquest pontet del parc del Castello ( com a la Mitja Lluna de Tarragona).
Siusplau, ni se us ocorreixi comprar roba a les vostres criatures aquí si estimeu les seves vides...
La torre Pirelli, famos gratacels d'Itàlia, a sota una altra torre també molt important però que a mi em recorda els gratacels de Gotham City, crec que vaig arribar a veure la silueta d'en Batman
En el convent d'aquesta esglèsia es conserva (no massa bé) el Sant Sopar de Leonardo ( ja sabeu, aquell del Codi da Vinci )... no vam poder entrar, visites molt restringides.
La Clara baixant les escales del seu Palazzo, ja veieu com dóna de sí la beca Erasmus.
Estació ferroviaria de Milano Centrale, la més gran d'Itàlia, tamany colossal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada