Ja som aquí.......

El dijous dia 13 ma germana voltava per Padova, ja que jo tenia classe de projectes i no me la podia saltar. A la tarda ja vaig rebre la trucada de "ja som aquííííí". Cony, els meus amics de Tarragona ja han possat els peus a Itàlia i ben aviat seràn a Ferrara. Jo em faig fer el dur i els hi vaig dir que no estava nerviós per veure'ls, però mentia, em feia molta il·lusió que s'haguèssin organitzat i a la fi estiguèssin aquí.
Al vespre, a les 8, ja eren a l'hotel del davant de l'estació. Jo ja els havia avisat que la fauna que ronda per l'estació no és massa recomanable, però això no els va salvar de l'impacte. Vaig arribar a la recepció oficial amb ma germana amb les nostres bicis, per a que s'anèssin familiaritzant amb la filosofia del pedal ferrarense. Petons i abraçades, cop d'ull a les habitacions de l'hotel, i cap a casa meva. El Ton portant la bici, se li notava falta de pràctica....
S'acostava l'hora de sopar (horari italià) i cap a la furgoneta. Enorme, quasi un micro bus, un passariem moltes hores junts fent quilòmetres per la Bóta i descobririem les carències ergonòmiques d'aquell trasto. Cap al Sebástian, sorpresa que els tenia reservada per a sopar. Jo no hi havia anat, sabia on era i en tenia refèrencies, així que cap allà.
Els meus amics ja van descobrir que no hem sé moure amb cotxe per Ferrara, que no tinc ni idea d'on aparcar i encara menys de quines són en direcció prohibida,etc... amb bicicleta es pot passar per tot arreu caram!!! Això sí, no em fotien massa cas, es fiaven més dels 2 gps, més el de la furgoneta.
Un cop aparcats al costat de la muralla, cap al vaixell-restaurant amarat al Canal de Ferrara. No haviém reservat taula, però em van dònar la millor taula, just a la proa, amb forma triangular. Amb aquest fet es va començar a forjar la llegenda de que sóc un màfies a Itàlia, que tinc molts contactes i influències. Suposo que el fet de veure el meu magatzem de casa ple de bicis i peces d'altres i la forma d'adquirir-les i va ajudar.....
Venien amb gana, i com si fòssim al pizzachino, vinga amanides per picar, uns platets de pasta fresca típica de la regió, i quan ja estàvem mig plens arriben les mega pizzes. Ens ho vam acabar tot, encara no sé com, però era el seu primer àpat italià i el primer cop sempre ho vols tastar tot perquè està boníssim.
Un cop ben plens, me'ls vaig endur rodolant a fe run tomb nocturn pel centre històric. Era dijous (dia de ressaca oficial), no hi havía ningú pels carrers, com sempre poc iluminats (passa a tot itàlia) i al final la boira va fer petit acte de presència. Benvinguts a la ciutat del silenci i la nebbia.
Copetes al Clandestino, pràcticament buit i això que jo hi esperava trobar algun conegut. Ningú sortia aquella nit, ja que no sols era dia de ressaca, sinó que molts erasmus ja havién començat a emigrar cap als seus països d'origen per la Pascua.
En fi, cap a dormir i agafar forces per l'inici de la Furgoneta Italy Tour, primera destinació Venezia.

Parma

Amb la mia sorella vam decidir de visitar una ciutat de l'Emilia que encara cap dels dos no haguès vist. Dit i fet, Parma sonava molt bé, ressona a Parmiggiano, a perfum (Aqua di Parma) i a ciutat elegant del Nord. A bord del tren temps per llegit les guies i veure que és el que em de visitar, també un repàs de la història d ela ciutat. Com la majoria d'Itàlia, era una ciutat-estat, que va anar passant de mans a altres mans ocupadores. La familia més influent van ser els Farnese, que fins i tot van arribar al Papat i és aquesta època quan hi ha major prosperitat. També posteriorment es va formar el Ducat de Parma,molt poderós, que va durar fins la unificació d'Itàlia.
Edificis destacats: el palau gegantí que el va Papa va manar construir per al seu fill, però que va quedar inacabat quan l'hereu va ser assasinat; la catedral, obra clau del romànic italià, sobretot el seu altísim baptsiteri; el teatro Farnese, a l'interior del palau del Papa, imitant els teatres grecs i el teatre olímpic de Palladio, però tot fet en fusta policromada, una meravella, sobretot per les seves proporcions enormes; els palaus del Comune i del Governador, en una esplèndida piazza. I altres palaus i esglèsies repartits al llarg dels carrers elegants, de les façanes pintades de molts colors, i dels aparadors plens dels tresors gastronòmics d ela regió.
Anècdotes: vam aconseguir entrada gratuïta als museus del palau papal i al teatre Farnese gràcies al fet de ser catalans. Al senyor dels bitllets li va fer molta il·lusió que fòssim catalans ja que ell té un fill treballant a Barcelona i així va poder presumir amb una targeta de negocis que ens va ensenyar, un càrreg en una famosa franquícia de roba. També li va fer molt il·lusió que parlèssim català. En fi, ja ho deia Dalí que un dia els catalans ho tindriem tot pagat anant pel món....
Aquell dia va fer calor, quins dies més bons!!!!!

Souht Ferrara

El meu barri de Ferrara és xungo, això m'han dit les visites de Tarraco City. És el South Park de Ferrara... mireu que ens va passar després de tants dies de dormir en el barri.

Gràcies a tots!!!

Gràcies a totes les visites d'aquest mes de Març. Gràcies germaneta, espero que per eslovènia tot hagi anat molt bé.Gràcies colla de la furgoneta, ja veieu quina màfia tinc muntada a Ferrara i zona del voltant. Gràcies Marta, a aquestes hores encara deus ser a l'avió de tornada, espero que t'ho hagis passat bé.
El material fotogràfic acumulat és impressionant, prego paciència als distingits i impacients fans per actualitzar tot el blog d'una manera coherent i cronològica als fets. Avui necessito fer una mica de repós, resituar-me a Ferrara i demà o més tard aniré penjant cosetes i recordant tantes bone estones que hem passat aquest dies.
Per a que recordeu els atipaments de pasta que us heu fet, i per fer dentetes als que no han vingut, foto de les pizzes del Sebastian, el vaixell-paradís-de-la-pizza.

Arriben les visites!!!

Per fi!! Ja arribat el Març i arriben les tan esperades visites. La primera en arribar, com no, ma germana. S'ho està passant molt bé em sembla. Té bici pròpia, una fantàstica que estava abandonada per la meva cantina i que un cop arreglada es de les millor sque cirlculen per Ferrara, amb cistellet i tot. El dimarts vam fer ruta per les muralles de la ciutat, després ella va visitar el Palazzo Schiffanoia i es va perdre pels carrers medievals i renaixentistes que es la millor forma de veure per la ciutat, avenutrant-se pels carrerons sense ruta fixa.
Ahir vam anar a Parma, i avui al vespre arriben la colla dels tarragonis, un montblanquí, una vallenca i una gironina. Invasió catalana !!!!

De Pedra

En el meu friquisme propi d'arquitecte m'he apuntat a una optativa que és diu Proggettare in Pietra. La veritat és que és molt interessant, ja que enfoca com treballar aquest material en l'arquitectura moderna, com les noves tecnològies fan que sigui un material contemporani i no pas una reliquia del passat. Té web i blog propis i tota l'assignatura està molt cuidada, ja m'agradaria que a Barcelona si esmercessin tant en aquests detalls, amb aquesta voluntat de difució tecnològica i cultural. Té tot un cicle de conferències d'arquitectes italinas i internacionals que vene a parlar de les seves experiències. També té un seguit de sortides per visitar els llocs on s'elabora pedra i productes derivats.
El dijous vaig estar tot el dia de viatge a Vicenza i Verona, bé, als voltants, per visitar dues fàbriques de Pedra.
La primera, l'Azenzia Morseletto. Elaboren la Pedra de Vicenza, material que usava Palladio per les seves construccions al Vennetto, molt bona per a revestiments i per esculpir. Actualment treballen per Renzo Piano i Frank Ghery, són artesans de tres generacions, seleccionen ells els clients i tenen pedreres pròpies. Opten per la qualitat i perfecció. molt amables i hospitalaris, el millor va ser visitar una pedrera a l'interior d'una muntanya, amb grans galeries que han anat excavent. ens van oferir un dinar a dins mateix de la mina, amb un bloc inmens de pedra com a taula, que semblava un altar pagà. Serà segurament l'únic cop que pugui dinar dins una mina amb milers de tonelades de muntanya sobre meu...
A les fotos la fàbrica i els blocs de pedra, i un assaig de revestiment per a un projecte de Ghery.
Les següents l'interior de la pedrera i altar gastronòmic.
L'altra fàbrica, a Verona, era un altre univers. L'Azenzia Antolini Luigi & Co.És un fabricant de fama mundial, que compra pedres de tot el món i les elabora, un complex inmens de naus industrials, un autèntic supermercat de la pedra amb més de 900 tipus. El més espectacular una exposició o Showroom amb pedres semi-precioses o precioses amb mobles de pedra, panells de pedra translùcids, milers de colors i de productes elaborats al màxim luxe (però es podien tirar fotos, o sento).
Les fotos són dels exterors amb milers d e blocs gegants esperan ser elaborats, la galeria per comprar pedres i el nom d'una pedra que defineix la filosofia de la empres Onice Fantàstico (onix fantàstic, qui no el compraria??)

A Beautiful Day.

Diumenge passat tots el habitants de la ciutat estense vam tenir un regal, un dia de primnavera i calor. Després de passar la nit de festa a Bologna i tornar a l'alba ja s'intoïa un dia solejat. Però no pas que fes calor!!!
A l'hora de dinar, a l'obrir la finestra, una bufarada de vent calent. El sol resplandent i el cel blau, abandonant el cansat i rutinari gris. Dinar ràpid i a aprofitar el dia i les hores de sol que quedaven. Agafo la càmera, deixo els meus companys de pis encara dormint i passant-se la ressaca al llit, i amb la meva bici a còrrer per les muralles de Ferrara.
La llum fantàstica, el vent càlid a la cara, alliberat de l'abric i només amb un jersey, sense guants, ni bufanda, ni gorro!!! Feia mesos que trepitjava el Parco Urbano, un inmens parc al nord, just a tocar de la muralla. La gent estirada a al gespa, jugant a futbol, tocant la guitarra, aprofitant aquest regal després del gèlid invern. Els colors de la posta de sol, tan intensos, em van recordar per un instant a Tarragona, com quan anava fins al Far per fotografiar l'ocàs solar sobre el port.
Tant bon dia feia que vam acabar, després de l'apperitivo al Ballebuste i al Zuni, al parco Massari a pendre la fresca al costat d'una font renaixamental, fins que el guàrdia ens va fer fora perquè tancava. En Rubén, Sergio, l'Alba (no es veu perquè tira la foto) , l'Isa i jo ens preguntàvem si duraria molt aquell temps fabulòs. A l'endemà ja estava anunciada onada de fred i ahir ja vam tornar a sota 0. Però vivim amb l'esperança de que un dia o altre tornarà el bon temps.

Mòdena, o la conspiració de les façanes

El divendres a la nit vaig decidir que ja n'hi havia prou d'estar a Ferrara i que calia tornar a voltar per Itàlia, que sinó començaran a sortir arrels als peus. Un cop descartat Màntova (en tren són tres hores quan en cotxe seriea una hora sense fer tant de tomb ) escullo Mòdena ja que no és molt lluny i als llibres surt la seva catedral romànica com a indispensable en la història de l'art. Com que és molt d'improvist no insisteixo a ningú per acompanayr-me i foto el camp sol l'endemà al matí. Transbord a Bologna (com quasi sempre) i rumb cap a Mòdena. Tinc el meu mp3,la càmera, un quadern de dibuix, i dues guies, una en italià i una en castellà. Una té mapa i explica la història de la ciutat, i l'altra és més pràctica per buscar lloc per jalar.
Arribo a l'estació i m'espera un temps gris i lletjot, llàstima , a veure com sortiran les fotos. Detecto que gairebé no hi ha turisme, que hi ha molts magrebins i africans, suposo que perquè és la capital agrícola de la regió i són temporers i gent del camp. El centre històric és molt petit i no en resalta res d'especial, sembla padova però sense l'aire elegant del nord. Bé, no passa res, la catedral ho compensarà, busca el seu famós campanar i cap allí.
Merda, el campanar està sota els andamiatges i sota una capa horrosa de plàstic. Bé, tranquil, només hi deu haver això en restauració. Mira, l'absis i el lateral que hi ha a la Piazza Grande estan al descobert. Anem a veure la famosa Façana Romànica. Merda, també està en restauració!!!! Tranquil, entra dins i t'estàs una bona estona tirant fotos i guaitant les escultures i elements romànics. Al cap de cinc minuts d'estar a dins, el guàrdia em crida que tanquen i que fins les sis no tornen a obrir, però si són la una!!!!!!
En fi, nen menja un tallet de pizza i ves a veure la resta de ciutat. Dinar dempeus ben ràpid, agafo forces i a fer la ruta que et diu la guia. Mira, aquí hi ha una altra esglèsia amb una façana important. Merda, també està en restauració....aggggghhhh
Em distrec tirant fotos als carrers amb les façanes pintades de colors vius , i també als nombrosos porxos de la ciutat. Són bonics, potser en faré una aquarela·la un dia d'aquests....
Amb un parell d'horetes després del dinar ja m'ho he ventilat tot el que havia de veure. Estació i tren de tornada cap a Ferrara. A les cinc ja sóc a casa meva i tinc temps de fer una bona migdiada. A la nit festa a Bologna, però i això ja és una altra història......
El primer mosaic de fotos correspon al Palazzo Estense. Quan la Familia d'Este van perdre Ferrara en mans del Papat, van traslladar la capital del ducat a Mòdena. Ferrara va entrar en decadència i Mòdena va viure el seu moment més àlgid.
Els dos de sota corresponen a la Catedral romànica de la ciutat, declarada patrimoni de la humanitat i famosa l'any passat per ser on es van cel·lebrar els funerals de Pavarotti, fill de Mòdena i que cada dia surt als diaris locals de la regió pels embolics que hi ha amb la seva herència.
La resta de fotos corresponen als porxos, façanes acolorides i a detalls d'algunes esglèsies interessants.