LA TOSCANA. cap 2: Siena tota per mi

Era un dissabte fred quan vaig agafar el tren de Pisa a Siena, transbord a Firenze, i llavors el paisatge toscà que surt a les pel·lícules. No són efectes especials ni ordinadors, és real i en viu és més impresionant encara, tant de verd, les vinyes i arbres fruiters escalant els turons, un jardí ondulant on de tant en tant apareixen torres i petits castells i fortificacions, testimoni de la fama dels toscans de buscabregues, ja que durant segles es van dedicar a fer-se la guerra entre tots els veïns i sobretot entre ells mateixos.
L'estació de tren et deixa a la part baixa de la ciutat des d'on no s'intueix res del centre històric. Agafo el primer autobus urbà que passa i pregunto a una senyora velleta si em pot indicar quan he de baixar per anar a petar Ill Campo (la plaça major de Siena). L'amabilitat italiana no falla i m'indica a la perfecció com arribari. Són les 10 del matí i estic al rovell de l'ou de Siena, contemplant un de les places més famoses del món (quants cops l'he vist en diapositives d'urbanísitca i història de l'arquitectura?) i no decepciona gens. A més, amb el fred que fa sóc gairebé l'únic turista que hi ha a la ciutat. Els sienesos es deuen preguntar qui és aquest paio sol, que no tés càmera però devora amb la vista els edificis i els carrers. Em sento privilegiat perquè gairebé en tot el dia no trobo a cap excursió ni grup numerós de turista i em puc sentir com un habitant més de Siena, passejant pels seus carrers de pendents fortes.
Siena està situada sobre un seguit de turons (diuen que 7 com a Roma), és una ciutat medieval ple de palaus, esglèsies, convents, quin munt de joies de l'art medieval i renaixentista!! La topografia ha condicionat tota la ciutat, i les pujades i baixades són constants. La relació amb la ciuata i el paisetge ñes fantàstica, i cal anar visitant els turons per obtenir panoràmiques de la ciutat i la natura que l'envolta. Sembla congelada en el temps, no resulta gens difícil imaginar-se com era segles enrerra. No és decorat, és de debó.
La visita a la catedral és obligatòria, és una de les més belles d'itàlia, sobretot l'interior, amb uns mosaics increibles al terra, únics al món en la seva riquesa decorativa, però també les capelles on vaig llegint noms d'or de l'art universal: Donatello, Pinturrechio, Michellangello, Bernini....
Si pagues l'entrada completa (10 €) pots visitar la cripta, el baptisteri i el museu del Duomo. La cripta conté pintures romàniques de l'antiga catedral que va quedar a sota com a fonaments per a la nova. El baptiteri també és una peça clau de l'arquitectura italiana. El museu està allojat aprofitant les restes de un intent d'ampliació de la catedral, que havia de ser tres vegades més gran que l'actual, però van tenir problemes amb la fonamentació i ho van haver de deixar estar i endarrocar-ne una gran part abans no s'enfonsés. Et pots enfilar en el mur del que havia de ser la façana principal, i llavors contemples la ciutat des del punt més alt que hi ha. Quina vista!!! Fa un fred que pela perquè bufa l'aire, però m'hi estic més de vint minuts.
Després d'une shores de vista per tot això, faig cas de la meva guia i trobo un petit pub on fan paninis barats i boníssims, i el millor es que m'assec a una taula al costat de la finestra que dóna al bell mig de Il Campo.Privilegi!!!
Aquesta plaça és on es celebra el Pallio, la festa més famosa d'Itàlia, on es fa una cursa de cavalls molt bèstia on tot si val, i els genets van sense sella, seguint les regles establertes en temos medievals. Siena està dividia en contradas, en barris que tenen una personalitat molt diferenciada de les altres, i molt sovint enemistats amb les altres de la ciutat ( la fama de buscabregues bé per alguna cosa), i cadascun té el seu símbol i bandera. En la carrera és fan apostes molt fortes i guanyar o perdre poden resultar la glòria o el drama absolut per als habitants de la contrada. A cada barri veus banderes diferents, amb l'animal que representa aquell sector, i dins les esglèsies també. És tant l'obsesió pel Palio que em fixo que els adolescents sienesos condueixen es motos com si anessin a cavall, fent el gest d'esperonar la màquina i competint entre ells pels complicats carrers medievals.

Em passo tota la tarda anant d'un punt a l'altre de la ciutat, buscant les esglèsies o palaus que surten al mapa que he aconseguit, vaig de sorpresa en sorpres, Siena m'està enamorant. Llàstima que no hagi pogut fer fotos... en fi, ara tinc una bona excusa per tornar.
Al vespre, quan els tres carrers principals de sobte s'omplen de gent que va de compres, torno a baixar a l'estació i deixo Siena.
Per cert, quin tren més cutre, si es pot dir tren. En una andana allunyada de l'estació trobo un sol vagó a gasolina, pujo i només hi ha el revisor i el conductor: els pregunto si alló és un tren i somrient em diuen que sí, i els contesto que si estan segurs que va arribem Firenze. Al final som una dotzena de passatgers que durant una hora van dins d'una llauna de la Postguerra pregant de arribar a bon destí.
A Pisa paso pel bar on l'Eva està apunt de plegar. Sopem a casa seva, amb una parella toscana que viuen amb ells, i fem tota una terúlia en italià, amb una mica de vi i un whisky noto que em passa la vergonya i el meu italià és fa més fluid (o només m'ho sembla a mi). Se'ns fa tard (les dues) i anem a dormir.