LA TOSCANA. cap 3:Descobrint Lucca

L'endemà el matí l?Eva i jo vam anar en tren cap a Luca,a mitja horeta de Pisa. En Gianni s'havia quedant descansant perquè el dia anterior havia estat a Gènova en una manifestació en protesta per com el govern italià estava portant els judicis dels fets de Gènova, durant el G-8 ja pocs anys la policia va matar a un dels manifestants.
De Luca no en sabia pràcticament res, em vaig deixar la guia a casa de l'Eva així que no teniem mapa, però la xiqueta ja hi havia estat i sobre el terreny va anant fent memòria del que visitar. Luca conserva unes muralles semblants a a les de Ferrara, amb baluards estrellats envoltant tot el nucli històric, però no tant antics com els de la ciutat estense.
Crec que deu ser una de les ciutats amb més esglèsies per metre quadrat d'Itàlia (salvant Roma es clar), de totes les èpoques i estils. De fet a dins la ciutat es conserven edificis i trames urbanes que van des del medieval fins al neoclacisisme, que la fa un conjunt molt interesant. Realment val la pena fer-hi una visita ja que és molt bella i es nota que està cuidada, l'ambient és una mica pijo i tot (pijo toscà). Una d eles coses que més valen la pena és enfilar-se a la Torre Guinighi, una torre fortificada d'un palazzo, molt alta, i que al capdamunt té plantades unes alzines. Des del terrat la vista és fantàstica, veus tot el perimetre que tanca la gran muralla, i el fabulòs paisatge muntanyós dels pre-apenins,o els apenins, o jo que sé perquè no sé on comencen i on acaben, ni per on paren.
També eés veu una formaciò ben inusual, tot un conjunt de cases que resegueixen perfectament la forma de l'amfiteatre romà sobre on estan construides, de manera que sembla una plaça de braus feta amb casetes, amb el ruedo al mig que ara és una de les places preferides pels turistes per seure a les seves terrases.
Com que naltros no som turistes americans forrats de peles i ens agrada menjar bé sense que ens enredin, vam entrar a un negozi de quviures i ens vam menjar un entrepà de pa de foccacia i al mig ens vam fer tallar un bon formatge i vianda toscana. Vam buscar un banc sobre el passeig que recorre per damunt de la muralla, i vam dinar-berenar tot mirant l'espectacular posta de sol toscana.
Després vam voltar per un bon tros de muralla, un passeig fantàstic mentres parlavem i parlavem, perdent gaorebé la noció del temps, ja que de sobte, quan haviem tornat als carrers antics, farcits de gent que anava de compres, ens vma adonar que havíem de fer via cap al'estació, ja que si el perdia després hauria de còrrer per fer l'enllaç cap a Ferrara.
Vam pujar quasi quan el tren arrencava, i un cop a Pisa a buscar la maleta i altre cop a fer camí cap a la meva ciutat d'Erasmus. Un altre tren agafat quasi quan arrencava, bé de fet no el vaig agafar perquè em vaig confondre d'andana i va sortir per l'altre davant dels meus nasos. Vaig agafar el següent patint perquè si arribava deu minuts tard no podia fer l'enllaç a Florència i em quedava penjat gairebé tota la nit a l'estació. Però tot va sortir bé, sort que són puntuals!!!!

En fi, gràcies Eva i Gianni per tot, m'ho he passat molt bé, en guardaré sempre molt bon record. Gràcies per fer-me enamorar encara més d'Itàlia, gràcies per fer-me tant bona immersió cultural, i gràcies per tota la música italiana que m'heu passat, visca Rino Gaetano, Max Gazzé, De André i ...Banda Bassotti !!!

P:D: pròximament el meu viatge a Lisboa, aquest cop amb fotos i molt menys text!!!! Gràcies per aguantar els meus rotllos...