El restauro: mucha teoria poca diversión!!!

Senyors, ja estava avisat, els italians els encanta la teoria, però després els costa molt posar-se a la pràctica, però això del restauro es massa. No ho dic pel laboratori de restauro, que més o menys és el que m'esperava, tot i que les classes teòriques són extenuants i al final tothom es queda amb la pregunta: i tot això que m'has explicat perquè em servirà?? doncs segurament per res, només es que sempre tenen ganes de disertar i disertar.... sempre donen voltes al mateix.
El pitjor és el laboratori de projectes de restauro, que evidentment he abandonat i m'he canviat de grup. Jo anava tot il·lusionat esperant fer un projecte de tot un programa nou dins un edifici antic.

Doncs nooo, aquí es passen un any fent anàlisis per després reformar un piset d'una caseta entremitgeres. Cas real: tota una explicació sobre l'evolució del territori de Ferrara, des de l'edat de Ferro fins avui en dia, una explicació de les caracterísitques territorials i hidrogràfiques, després un estudi sobre tot el creixement urbanistic de la ciutat i la seva morfologia, despres sobre el barri on hi ha l'edifci, despres tot un aixecament de l'edifici, analisis de les patologies. Arriben a la conclusió que millor no tocar cap paret, es queden amb la mateixa configuració, i posen un bany i arreglen la cuina i les fusteries de les finestres i apa: T'HAS PASSAT UN ANY PER REFORMAR UN PIS. I ells tant contents... quin despatxc d'arquitectura es pot permetre fer això?? els professors de debò que es creuen aquesta metodologia??

A continuació el moment més útil de les classes de restauro: el profe (al fons) fotent un rotllo sobre les caracterísitques del maó manual i naltros arreglant la cadena de la meva bici.