Verona m'enamora

Perdó als gironins per plagiar el seu lema, però Verona encaixa perfectament en aquesta dita. Diuen que a Itàlia s'ha de visiar Roma, Venècia, Florència i Verona. Com que la tenia falti en la meva col·lecció de viatges vaig anar a la "piccola Roma", nom que rep degut al seu passat imperial. Té un amfiteatre roma gairebé intacte on encara representen espectacles. Té places i palaus fantàstics. És la ciutat de Romeo i Giulietta i tot i que mai van existir tenen la seves respectives cases on els enamorats escriuen el seu nom a les parets, i al jardinet de la casa cal tocar el pit de l'estatua de Giulietta per a que et porti sort en l'amor (de moment no fa efecte).
Pels friquis del'arquitectura hi ha Castelvecchio, el castell-museu reformat per Carlo Scarpa, segurament la seva millor obra. Per fer fotos i passejar és fantàstica i el turisme no es tant feixug com Firenze o Venezia.

Homenatge a la Juan Luis Cebrián

A l'espai l'informació circula més lenta, sobretot les radio freqüències hertzianes, i les notícies triguen més a arribar. Avui al matí tot content m'he disposat a fer feina tot escoltant un dels meus programes favorits de la ràdio,i pràcticament l'únic que escolto en llengua castellana, LA ROSA DE LOS VIENTOS. I m'he trobat que la seva ànima, el seu creador i locutor, ha mort d'un infart i ens ha deixat orfes als noctàmbuls. Perquè feia un programa diferent, ple d'història, medi ambient, còmics, cinema, misteris i llegendes, conspiracions, literatura i música. Perquè transmetia humor i optimisme en les nits solitàries. Perquè m'ha acompanyat i m'ha fet somiar en batalles, en ovnis i en civilitzacions perdudes. Els Rosavienteros et trobarem a faltar molt. Suposo que el Paco i l'Helena, que per culpa seva em faig fer d'aquest club de noctàmbuls, també hauran tingut un record de totes les nits que varem compartir amb la Rosa i en Cebrián.

FUERZA Y HONOR!!!

Ferrara i Tarragona, agermanament ja!!!

Ferrara està agermanada amb Lleida, fet verídic no m'ho invento. Quina injustícia! Quina pífia! Hauria de ser ciutat germana de Tarragona per l'enorme grau de similituds entre totes dues capitals! Ballesteros escolta això!!
Les dues són ciutats patrimoni de la Humanitat. Les dos són conegudes per les seves muralles. Les dos tenen una població similar. Les dues només desperten i són bullicioses durant els festes patronals. Ferrara també té la seva refineria-química (més petiteta) als afores (suposo que per això hi respiro tant i tant bé, com a casa, amb aquell flaire i aquell dolç porcentatge de sulfats). Ambdós són les ciutats oblidades-marginades de la seva regió-comunitat-autonomia. En ambdos es respira aquella melancolia de un passat molt més gloriós, tot i que Tarragona està més activa i disposada a potenciar-se. Totes dues tenen una universitat sense campus i dispersa per diferents edificis. L'unica diferència es que a Ferrara si que existeix carril bici i és més fàcil aparcar!!!

Però Ferrara no té ni la mar ni el cel tan blau com Tarragona.

Toca Perón!!

On és la festa

La festa a Ferrara és resumeix a tres llocs bàsicament: la Piazza del Duomo, la plaça del bar Sèptimo i la "discoteca" RENFE. La plaça del Duomo és el lloc de reunió on tothom es possa a beure i xerrar davant de la catedral ,és el punt de reunió oficial, pels italians és el dimecres, divendres i a vegades dissabte. Pels Erasmus cada dia excepte el dillums (dia sagrat de descans).
El Séptimo és el bar per excelència pels estudiants, és vora el Duomo i la birra és barata. És el lloc principal d'aprovisionament i on tothom acaba passant. La primera foto és a la placeta que té al davant, amb en Sergio i l' Isabel.
La RENFE (nom real, el seu logo també és el de l'ens ferroviari espanyol que tantes alegries ens dóna als catalans) és la mini discoteca als afores on els dimecres sempre hi ha festa erasmus. La música està passada de moda i el DJ és un rompecolloni que no para de xerrar. Cal passar abans pel Duomo per a poder ballar i passar-s'ho bé sense importar tants inconevients. Un cop aparcades les bicis ( com es veu a la foto en Willy i en Toma van tenir certs problemes d'espai) s'entra i es balla fins a les 5, on tot tanca i cal intentar retornar a la ciutat sense fer gaires esses amb la bicicleta. És el moment de la setmana on la gent es fot més patacades amb la bici. Jo dde moment he tingut sort i sempre controlo.

La mia bicicleta

A petició popular una imatge de la meva bicicleta. Tota orgullosa exhibeix els colors dels taxis de Barcelona, un homenatge indirecte a Catalunya, tot i que amb un estil una mica Kill Bill... És veloç i frena poc, perfecte per una conducció esportiva i de màxima emoció!! Sempre vaig amb ella a tot arreu i sobre ella escric missatges, porto botellon, i tota mena de paquets i trastos, plogui o faci boira. Ja l'he portada un cop a reparar perquè em vaig carregar la roda del darrere una nit d'eufòria. És la mia bicicleta i tothom ja sap que he arribat quan la veuen aparcada. Llarga vida a les meves dues rodes!!

Fred siberià

Cosmonauta 28 a la terra, situació climàtica difícil, solicitem propera càrrega de mantes, roba gruixuda i mitjons de llana. Onada de fred siberià segons capten les nostres antenes que espien les comunicacions ferraresses. Ja que de tant en tant s'ha de sortir de la càpsul·la tèrmica (o nòrdic de plomes d'oca recentment adquirit) demanem aquestes provisions, a apart del pernil del país ja sol·licitat anteriorment. Esperem resistir aquesta situació sense tornar-se a encostipar.
Properament s'espera el sol en en el plaç d'una setmana per tornar a càrregar les bateries solars.


I això que encara no ha arribat la temuda boira de la que parlen els autòctons...

Cosmonauta a la terra, esperant notícies

Des de que sóc a Itàlia, i sobretot abans de tenir internet a casa, poques notícies m'han arribat del meu estimat planeta Catalunya. Pel que tinc entés, ara es dediqueu bàsicament a cremar fotos de monarques, la baixada de l'àliga s'ha convertit en la baixada del tauró (nostre senyor tingui la magineta al cel), encara no hi ha hagut forma de tancar La Tertúlia, i la melodia més descarregada als mòbils del principat és la d'en Quim Monzó recitant "una polla xica, pica, pellarica,camatorta i becarica ". Sé que la parelleta de l'any ja té sofà i canal satèlit i comença a viure en el seu nou i luxós niu d'amor... espero fotos de l'innaguració! I espero sobretot notícies vostres!

P.D: posseu-vos Skype per parlar amb mi, l'altre dia ja vaig parlar amb l'edu i l'Amy i va ser molt divertit!

Cosmonauta 28 tancant comunicat amb la terra, esperem que després de la tempesta solar les comunicacions es puguin tornar a restablir amb normalitat i desapareguin les interferències hertzianes.

Sangria Express

Tres catalans i un gallec oferint un servei de Sanrgria Express per una festa d'aniversari d'una francesa. La festa estava molt apagada i necessitaven els nostres serveis d'animació. Kit complet: palangana, cartons de vi, vodka, llimonada i taronjada, tot portat per les nostres bicicletes tot terreny.I és que en bicicleta es pot fer tot!!!

Padova, elegancia i serenor

Aquest cap de setmana m'he dedicat a voltar per Padova el dissabte i per Verona el diumenge. La temptació es massa gran i Ferrara petita com per quedar-s'hi sempre i aquestes ciutats és tant a una hora i poc tant en tren com en cotxe. El dissabte havíem d'anar a Trento amb uns espanyols però quan vam saber que eren tres hore si mija només d'anada a l'Angela i a mi ens va entrar mandra i van decidir agafar el primer tren que sortís, i vam anar a parar a Pádova, al nord, al Vèneto. Ens va sorpendre gratament, una ciutat elegant, tranquila (vol dir amb poc trànsit i turistes) i amb racons i edificis que valen la pena. Hi ha la basílica de San Antonio, que té molta devoció i les seves cúpules són imponents. També hi ha el típic Duomo, una torre astronòmica usada per Galileo, que era fill de Pàdua, i una llotja pel mercat fantàstica. Una relaxant passejada per un dissabte de ressaca.

Balloon Festival a Ferrara

El cel de Ferrara fa quinze dies era sobrevolat per estranys enginys voladors i animals vaporosos.
El cosmonauta 28 tot just ha enviat la següent enregistració magnetofònica.

El restauro: mucha teoria poca diversión!!!

Senyors, ja estava avisat, els italians els encanta la teoria, però després els costa molt posar-se a la pràctica, però això del restauro es massa. No ho dic pel laboratori de restauro, que més o menys és el que m'esperava, tot i que les classes teòriques són extenuants i al final tothom es queda amb la pregunta: i tot això que m'has explicat perquè em servirà?? doncs segurament per res, només es que sempre tenen ganes de disertar i disertar.... sempre donen voltes al mateix.
El pitjor és el laboratori de projectes de restauro, que evidentment he abandonat i m'he canviat de grup. Jo anava tot il·lusionat esperant fer un projecte de tot un programa nou dins un edifici antic.

Doncs nooo, aquí es passen un any fent anàlisis per després reformar un piset d'una caseta entremitgeres. Cas real: tota una explicació sobre l'evolució del territori de Ferrara, des de l'edat de Ferro fins avui en dia, una explicació de les caracterísitques territorials i hidrogràfiques, després un estudi sobre tot el creixement urbanistic de la ciutat i la seva morfologia, despres sobre el barri on hi ha l'edifci, despres tot un aixecament de l'edifici, analisis de les patologies. Arriben a la conclusió que millor no tocar cap paret, es queden amb la mateixa configuració, i posen un bany i arreglen la cuina i les fusteries de les finestres i apa: T'HAS PASSAT UN ANY PER REFORMAR UN PIS. I ells tant contents... quin despatxc d'arquitectura es pot permetre fer això?? els professors de debò que es creuen aquesta metodologia??

A continuació el moment més útil de les classes de restauro: el profe (al fons) fotent un rotllo sobre les caracterísitques del maó manual i naltros arreglant la cadena de la meva bici.

Coses a fer a l'escola. Doncs entre pausa i pausa, o bé esperant que arribin els professors (sempre tenen un marge de mitja hora) es pot jugar al tennis taula, que per algo es portàtil.
Aquí en Sergio i en Willy fent una demostració.

Florència i el sinrome d'Stendhall

Firenze, impressionant, sensa parole. Tanta bellesa que a la meva camèra li va agafar la síndrome d'Stendhall i no va ser capaç de fer cap més foto amb uns colors normals, es va quedar tonta durant molts dies. mireu sinó els seus efectes sense necessitat de photoxop ni res.

Il mio appartamento

El super-cheff, el meu rissotto ja s'ha fet famós entre els Erasmus i els italians de Ferrara, és tot una aconteixement (18 persones en l'ultima edició del diumenge).
La zona esportiva del meu pis, on es realitzen a diari tornejos de tennis.

Bologna o jo la tinc més llarga

Heus aquí que entre les families bolonyeses competien per veure qui la tenia més llarga. Ací El resultat el podeu comprovar, una bogeria de torres medievals que van anar caient al llarg dels segles

Les primeres nits

Primera nit fent uns beures: Willy,Alberto,Fox i MArio.
Nit de Barbacoa a Casa Luca: Luca, Carolina, Angela i pel darrere en Víctor.
Nit Boja a Bologna, amb unes ties que no sabem qui són.
Foto de sota: primer dinar a casa nostra: Willy, Toma, Angela,Victor, Edgar i Adrian

Breu Cronologia dels Fets

Vaig arribar a Ferrara el dia 12 de setembre a la nit. Els primers dies els vaig passar a casa d'uns amics d'un amic meu. Viuen al costat de la facultat,en un xalet. Eren en Luca, en Mario i la Nina, aquests dos macedonis però que han fet tota la carrera a Ferrara. Em van acollir molt bé i ja hem anat a una festa-barbacoa que ells organitzaven. Quan va arribar en Guilllem ens vam ajuntar amb en Víctor per buscar pis, ja que el tema trobar habitacions individuals era molt difícil. Al cap de deu dies d'arribar ja tenia piset, molt mono i a deu minuts en bici de la facultat.
També ja tenia bici, que ja he pintat i "tunejat" al meu gust.La bicicleta és essencial per viure a Ferrara, tothom hi va, fins hi tot les jaietes i els jaios van sempre al damunt d'elles. Aquí els ciclistes tenen preferència sempre. Un dia ja us posaré la foto de la meua bicicleta.

Les festes no són les bogeries que tothom explica d'Orgasmus. Això és Ferrara i és una ciutat tranquil·la. Cony, com Tarragona. La festa te la montes tu. La nit més activa és el dimecres en que tots els universitaris surten a fer l'aperittivo i despres a fer copes tota la nit. Es veu i es fa vida social al carrer mentres el clima acompanyi. Els espanyols i els sudamericans són els que no fallen cap nit, els italians hi son el dimarts, el dimecres i el dissabte.
Personatges principals:
Espanyols: L'Angela, la Carolina i l'Adrián de l'Escola de la Coruña, la Maria d'Almeria, Diego el gallego, i una llista de gent infinita quasi tots d'Albacete (que envia cada any una dotzena d'erasmus a Ferrara).
Catalans: Guillem i Víctor (i miei conchiulini), Edgar i Sergio del Vallès.
Italians: Sofia, Mario, Fox, Alberto, Filippo, Luca,Nina, Sophie,Fede, Lucia, Simona, Irene,Sara, Alex
Erasmus People: Toma (el moldau que nomes parla francers i italià), Alizeé, unes franceses que sempre van juntes i ningu sap els noms.
Sudamericans: Carolina, Gonzalo, Fernando, unes xilenes i unes mexicanes.

Aquest dies ja veieu m'he dedicat bàsicament a conèixer gent i una mica els voltans de Ferrara: Bolognia i Florència. He sortit quasi totes les nits i ja hem organitzat dos dinars multitudinaris a casa nostra. Ahir ja vaig aconseguir veure el Barça en un bar!!!

Ferrara, la ciutat

Situem-nos. Això és Ferrara, la joia del Renaixement italià, amb permís de la turísitca Florència. Però la capital de la Toscana no és una autèntica ciutat reinaixentista perquè ha patit moltes modificacions. En canvi Ferrara és l'unica ciutat autènticament renaixentista, amb el primer pla de creixement urbanístic d'Europa i l'únic que ens ha arribat integre fins als nostres dies. A més és l'única que encara conserva tota la muralla projectada i els seus baluards de defensa envoltant la ciutat. Per això, per aquests fets únics, és patrimoni de la humanitat. Cony, com Tarragona!!!

Primera foto

Els meus companys de pis ( Victor i Willy) i la Sofia, la nostra guia italiana. Fent un aperittivo a la Piazza del Duomo de Ferrara. En Willy és de la meva escola i és de Girona. En Víctor és mallorquí i estudia arquitectura a La Salle. La Sofia feia Erasmus a Barcelona i ens ha fet d'amfitriona. Si coneixem italians és gràcies a ella. És veneciana i ja ens ha promés un tomb en barca per la seva ciutat.

Wooo, Ja tinc Blog!!!

Ja tinc blog, però encara no el sè fer servir gaire. disculpeu les molèsties.