BUON NATALE

Simplement Bon Nadal, Buon Natale!!!!
Ja sóc a casa, a Tarragona. Desitjo felcitat a tots, encara que soni cursi, però en aquesta època de l'any consisteix en això.
Filmet de l'Emilia-Romagna, de Verona i com no de Ferrara.....

Camarades!!!!

Archifesta el dimarts, sopar de germanor arquitectònica, gairebé tot italians menys un raconet de taula amb l'Àngela, Guillem, Sergio i jo. La festa era de disfresses, en teoria cadascú havia d'anar del seu ídol. Molts dibuixos animats, un de Rocco Sifredi, tot l'Equipo A al complet, Fidel Castro i un parell de Che Guevares, un dels quals jo.... concretament anava de TXÉ, escrit en fonètica catalana per fer pàtria...
LA nit va acabar com no a Renfe, amb els italians (i les italianes!!) molt descontrolats, divertits i amb molt d'alcohol i ganes de ballar!!! I l'endemà altre cop vaig acabar a Renfe perquè era festa aniversari de l'Isabel d'Albacete... sort que dijous i divendres he fet bondat.

Verona i l'estrella de Nadal

Senyores i senyors, amb tots vostés la decoració nadalenca més enorme que he vist mai. Ja sé sap que els italians tenen tendència a exagerar, però això es massa.
Imatges del dia que vam fer un tomb per Verona després de l'excursió escolar a Castelvecchio. Per cert us presento les franceses, l'Alizé i la Camille , Eramus Arquitectura de Nancy.

Lisboa, ben enfilats

Tercer dia, metro, tram via i cap amunt, cap al castell de Lisboa, i després anar baixant per l'Alfama... quin sol, quina mar, quin bacalao!!!

LISBOA, Castello dos mouros

Segon dia a Portugal i va i la Tat ens porta d'excursió a fer senderisme!!! Que maco que és Sigra, amb el Palau Reial, ja se sap que els monarques són experts en estiuejar i fer el dropo i tenen excel·lent gust a l'hora de triar el lloc on fer-se un "palauet". El millor però va ser enfilar-se a dalt de tot del cim on el Castello dos Mouros domina tot el cap de Lisboa (el nas de la península si mireu els mapes). Mar,mar, terra i terra, darrere uns turons Lisboa i el pont del 2 de Maig ( que sembla el de Sant Francisco) a l'horitzó. Vam fer el ruc, vam respirar aire pur i ens vam planificar que el pròxim cop posarem estelades a tots els màstils de les torres, total, fins que no pugèssin a retirar-les nostra ensenya onejaria unes hores a l'altra extrem de Catalunya.

Secondo Giorno di Nebbia

La nebbia continua invaïnt cada cop més la ciutat, ja no és veu a més de 20 metres enllà, sembla que estiguem dintre d'una pel·lícula de terror gòtic, i que en la següent cantonada pugui aparèixer un fantasma sense cap o Jack l'Esbudellador. Aquesta setmana sortiré a fer fotos perquè es realment espectacular. Ahir ja vam arribar als 0 graus a la nit i aquesta matinada s'esperen -6 graus segons les previsions. Que bé!! just avui hi ha festa d'arquitectura a Renfe, i primer un sopar de nadal amb els italians del a facu i naltros els erasmus. Ah, i a més s'hi ha d'anar disfressat. Ja us ho explicaré.

Primero Giorno di Nebbia

Avui ha començat la boira boira (la nebbia di Ferrara) i no vegis la feinada per arribar de casa meva a la facultat. Em guiava més la memòria que la vista. Vegeu sino la foto de la Piazza del Trabaglio, amb tot el mercat dels dillums, centenars de persones comprant, els guàrdies dirigint el trànsit, una excursió de jubilats, 265 bicicletes, el restaurant i quiosc funcionant a ple rendiment, quatre gossos i un gat despistat.

Road to Verona, road-movie de 51 segons

Més endavant ja posaré més fotos de Lisboa, però se'm va acumulant material que vull posar, sobretot de Verona, en una visita que vam fer al museu de Castelvecchio de Carlo Scarpa, dintre de l'assignatura de Allestimento, que de fet per lúnic qu val la pena és per les visites a Padova i Verona que hem fet. Al vídeo, Sergio al volant, Ángela i Edgar al darrera i camera i veu tonta jo. Cal pensar que eren les 9 del matí i que la nit anterior havíem fet uns sopar erasmus de despedida, en una pizzeria on després et treuen botelles i botelles de limonchello i licors cassolans (de llimona, meló i regalèsia). És a dir, amb son i ressaca vam tenir la valentia d'anar cap a Verona i aguantar toot el dia amunt i avall, però és que la visita i la ciutat valen sobradament l'esforç.
Després de Lisboa ja penjaré Verona i Castelvecchio, però s'acumulen treballs de l'escola, sopars i festes de despedida, nadal i architettura (buuuffff, l'agenda social) tot ens els mateixos dies, sense comptar amb els meus intents de reparar la bici sense eines i sense saber-ne, però ja ho vaig solucionant!!

La màgia de Lisboa

Lisboa és genial. Cap descripició que pugui fer li fa justícia, d'això que se n'encarreguin els poetes portuguesos. Jo només posaré les imatges de la primera nit passejant per la ciutat que més viu la mar,es respira i és sent la olor de sal, una ciutat que respira nostàlgia de temps més gloriosos, cosa que li dóna un encant únic.

LiSBOA, primer dia

Abans de Lisboa, escala a Barcelona

La Tat es va l'agafar l'Erasmus a Lisboa, la meva colla de Barcelona em va proposar d'anar-la a veure-la al novembre i no vaig tardar gens a apuntar-me al viatge, per bé que jo havia de vindre des de Ferrara. Cap problema, enlloc de fer en un sol dia la travessa de la costa adriàtica a la costa atlàntica (mireu al mapa que es creuar mitja europa), ja tenia excusa per fer una llarga escala a Barcelona i aprofitar al màxim al dia trobant-me amb gent que fa molt que no veia i enyorava.
El primer que vaig fer a l'arribar al meu antic pis de les Corts, es convèncer a l'Albert per fer una Voll-Damm a les terrases de la plaça Concòrdia, on després van passar l'Edu Trias i l'Helena, a la que feia segles que no veia ja que s'ha tornat molt barcelonina i a Tarragona és cara de veure....
Dinar a ca ma germana, on té el Ramon de refugiat a causa dels problemes de Renfe per anar i tornar cada dia a Tarraco, i on vaig conèixer la seva nova companya de pis israeliana. Gràcies eli per no fer-me pasta i poder menjar un bon tall de carn!!!
Després de fer una profunda migdiada al seu sofà (estava cansadíssim perquè m'havia hagut de llevar a les 5 del matí), a veure la Marta Gadea al seu nou pis de l'Eixample Dret. Café carregat i vinga a xerrar sobre el cor Tempus i d'altres temes. No sabia que m'enyorèssiu tant temperus, jo també... ah, i al final també va passar per allí la Marina, tarda de trobades inesperades!!!
I el dia encara no havia acabat, al tornar al pis m'esperaveu al complet (Emilio i tot!!) la colla del Panxot per sopar al mític xino de la plaça Comas, com quan estàvem al Penyafort!!Després ultima cerveseta a la fresca del pati del bar del nostre carrer de les Corts. Quin temps més bo que fa a Catalunya, quin gust treure'm capes de roba i pendre el sol a gust amb el cel blau mediterrani.

Gracie a tutti, sono afortunatto per tenere tanti buoni amici !!!

Lisboa

LA TOSCANA. cap 3:Descobrint Lucca

L'endemà el matí l?Eva i jo vam anar en tren cap a Luca,a mitja horeta de Pisa. En Gianni s'havia quedant descansant perquè el dia anterior havia estat a Gènova en una manifestació en protesta per com el govern italià estava portant els judicis dels fets de Gènova, durant el G-8 ja pocs anys la policia va matar a un dels manifestants.
De Luca no en sabia pràcticament res, em vaig deixar la guia a casa de l'Eva així que no teniem mapa, però la xiqueta ja hi havia estat i sobre el terreny va anant fent memòria del que visitar. Luca conserva unes muralles semblants a a les de Ferrara, amb baluards estrellats envoltant tot el nucli històric, però no tant antics com els de la ciutat estense.
Crec que deu ser una de les ciutats amb més esglèsies per metre quadrat d'Itàlia (salvant Roma es clar), de totes les èpoques i estils. De fet a dins la ciutat es conserven edificis i trames urbanes que van des del medieval fins al neoclacisisme, que la fa un conjunt molt interesant. Realment val la pena fer-hi una visita ja que és molt bella i es nota que està cuidada, l'ambient és una mica pijo i tot (pijo toscà). Una d eles coses que més valen la pena és enfilar-se a la Torre Guinighi, una torre fortificada d'un palazzo, molt alta, i que al capdamunt té plantades unes alzines. Des del terrat la vista és fantàstica, veus tot el perimetre que tanca la gran muralla, i el fabulòs paisatge muntanyós dels pre-apenins,o els apenins, o jo que sé perquè no sé on comencen i on acaben, ni per on paren.
També eés veu una formaciò ben inusual, tot un conjunt de cases que resegueixen perfectament la forma de l'amfiteatre romà sobre on estan construides, de manera que sembla una plaça de braus feta amb casetes, amb el ruedo al mig que ara és una de les places preferides pels turistes per seure a les seves terrases.
Com que naltros no som turistes americans forrats de peles i ens agrada menjar bé sense que ens enredin, vam entrar a un negozi de quviures i ens vam menjar un entrepà de pa de foccacia i al mig ens vam fer tallar un bon formatge i vianda toscana. Vam buscar un banc sobre el passeig que recorre per damunt de la muralla, i vam dinar-berenar tot mirant l'espectacular posta de sol toscana.
Després vam voltar per un bon tros de muralla, un passeig fantàstic mentres parlavem i parlavem, perdent gaorebé la noció del temps, ja que de sobte, quan haviem tornat als carrers antics, farcits de gent que anava de compres, ens vma adonar que havíem de fer via cap al'estació, ja que si el perdia després hauria de còrrer per fer l'enllaç cap a Ferrara.
Vam pujar quasi quan el tren arrencava, i un cop a Pisa a buscar la maleta i altre cop a fer camí cap a la meva ciutat d'Erasmus. Un altre tren agafat quasi quan arrencava, bé de fet no el vaig agafar perquè em vaig confondre d'andana i va sortir per l'altre davant dels meus nasos. Vaig agafar el següent patint perquè si arribava deu minuts tard no podia fer l'enllaç a Florència i em quedava penjat gairebé tota la nit a l'estació. Però tot va sortir bé, sort que són puntuals!!!!

En fi, gràcies Eva i Gianni per tot, m'ho he passat molt bé, en guardaré sempre molt bon record. Gràcies per fer-me enamorar encara més d'Itàlia, gràcies per fer-me tant bona immersió cultural, i gràcies per tota la música italiana que m'heu passat, visca Rino Gaetano, Max Gazzé, De André i ...Banda Bassotti !!!

P:D: pròximament el meu viatge a Lisboa, aquest cop amb fotos i molt menys text!!!! Gràcies per aguantar els meus rotllos...

LA TOSCANA. cap 2: Siena tota per mi

Era un dissabte fred quan vaig agafar el tren de Pisa a Siena, transbord a Firenze, i llavors el paisatge toscà que surt a les pel·lícules. No són efectes especials ni ordinadors, és real i en viu és més impresionant encara, tant de verd, les vinyes i arbres fruiters escalant els turons, un jardí ondulant on de tant en tant apareixen torres i petits castells i fortificacions, testimoni de la fama dels toscans de buscabregues, ja que durant segles es van dedicar a fer-se la guerra entre tots els veïns i sobretot entre ells mateixos.
L'estació de tren et deixa a la part baixa de la ciutat des d'on no s'intueix res del centre històric. Agafo el primer autobus urbà que passa i pregunto a una senyora velleta si em pot indicar quan he de baixar per anar a petar Ill Campo (la plaça major de Siena). L'amabilitat italiana no falla i m'indica a la perfecció com arribari. Són les 10 del matí i estic al rovell de l'ou de Siena, contemplant un de les places més famoses del món (quants cops l'he vist en diapositives d'urbanísitca i història de l'arquitectura?) i no decepciona gens. A més, amb el fred que fa sóc gairebé l'únic turista que hi ha a la ciutat. Els sienesos es deuen preguntar qui és aquest paio sol, que no tés càmera però devora amb la vista els edificis i els carrers. Em sento privilegiat perquè gairebé en tot el dia no trobo a cap excursió ni grup numerós de turista i em puc sentir com un habitant més de Siena, passejant pels seus carrers de pendents fortes.
Siena està situada sobre un seguit de turons (diuen que 7 com a Roma), és una ciutat medieval ple de palaus, esglèsies, convents, quin munt de joies de l'art medieval i renaixentista!! La topografia ha condicionat tota la ciutat, i les pujades i baixades són constants. La relació amb la ciuata i el paisetge ñes fantàstica, i cal anar visitant els turons per obtenir panoràmiques de la ciutat i la natura que l'envolta. Sembla congelada en el temps, no resulta gens difícil imaginar-se com era segles enrerra. No és decorat, és de debó.
La visita a la catedral és obligatòria, és una de les més belles d'itàlia, sobretot l'interior, amb uns mosaics increibles al terra, únics al món en la seva riquesa decorativa, però també les capelles on vaig llegint noms d'or de l'art universal: Donatello, Pinturrechio, Michellangello, Bernini....
Si pagues l'entrada completa (10 €) pots visitar la cripta, el baptisteri i el museu del Duomo. La cripta conté pintures romàniques de l'antiga catedral que va quedar a sota com a fonaments per a la nova. El baptiteri també és una peça clau de l'arquitectura italiana. El museu està allojat aprofitant les restes de un intent d'ampliació de la catedral, que havia de ser tres vegades més gran que l'actual, però van tenir problemes amb la fonamentació i ho van haver de deixar estar i endarrocar-ne una gran part abans no s'enfonsés. Et pots enfilar en el mur del que havia de ser la façana principal, i llavors contemples la ciutat des del punt més alt que hi ha. Quina vista!!! Fa un fred que pela perquè bufa l'aire, però m'hi estic més de vint minuts.
Després d'une shores de vista per tot això, faig cas de la meva guia i trobo un petit pub on fan paninis barats i boníssims, i el millor es que m'assec a una taula al costat de la finestra que dóna al bell mig de Il Campo.Privilegi!!!
Aquesta plaça és on es celebra el Pallio, la festa més famosa d'Itàlia, on es fa una cursa de cavalls molt bèstia on tot si val, i els genets van sense sella, seguint les regles establertes en temos medievals. Siena està dividia en contradas, en barris que tenen una personalitat molt diferenciada de les altres, i molt sovint enemistats amb les altres de la ciutat ( la fama de buscabregues bé per alguna cosa), i cadascun té el seu símbol i bandera. En la carrera és fan apostes molt fortes i guanyar o perdre poden resultar la glòria o el drama absolut per als habitants de la contrada. A cada barri veus banderes diferents, amb l'animal que representa aquell sector, i dins les esglèsies també. És tant l'obsesió pel Palio que em fixo que els adolescents sienesos condueixen es motos com si anessin a cavall, fent el gest d'esperonar la màquina i competint entre ells pels complicats carrers medievals.

Em passo tota la tarda anant d'un punt a l'altre de la ciutat, buscant les esglèsies o palaus que surten al mapa que he aconseguit, vaig de sorpresa en sorpres, Siena m'està enamorant. Llàstima que no hagi pogut fer fotos... en fi, ara tinc una bona excusa per tornar.
Al vespre, quan els tres carrers principals de sobte s'omplen de gent que va de compres, torno a baixar a l'estació i deixo Siena.
Per cert, quin tren més cutre, si es pot dir tren. En una andana allunyada de l'estació trobo un sol vagó a gasolina, pujo i només hi ha el revisor i el conductor: els pregunto si alló és un tren i somrient em diuen que sí, i els contesto que si estan segurs que va arribem Firenze. Al final som una dotzena de passatgers que durant una hora van dins d'una llauna de la Postguerra pregant de arribar a bon destí.
A Pisa paso pel bar on l'Eva està apunt de plegar. Sopem a casa seva, amb una parella toscana que viuen amb ells, i fem tota una terúlia en italià, amb una mica de vi i un whisky noto que em passa la vergonya i el meu italià és fa més fluid (o només m'ho sembla a mi). Se'ns fa tard (les dues) i anem a dormir.