Aquest 2008 és el 50 aniversari del geni arquitectònic de l'últim renaixament italià, Andrea Palladio. Com podia deixar-me desprès de tants mesos la seva ciutat més famosa, Vicenza. No està gaire més lluny que Verona, fins hi tot diria que més aprop.
Com últimament la gent està molt dropeta per a viatjar em vaig llevar i vaig anar a agafar el primer tren cap allà, avantatges de viure al costat de l'estació de tren.
Ciutat molt elegant i tranquil·la, com correspon a les del Vénetto, no sembla que hi vagin gaires turistes, i no saben que es perden.
Tota la ciutat està plena d'obres d'en Palladio o d'imitacions del seu estil. És un llibre d'història de l'art obert, t'hi vas trobant peces que fen memòria has estudiat. La basílica palladiana, en procès de restauració, el magnífic Teatro Olimpico, a imitació dels grecs però amb un extraordinari fons escènic que genera perspectives màgiques.
Palaus, esglèsies, amb una bona part de la ciutat peatonal
perfecte per anar xino-xano. I després de dinar el plat fort, anar a visitar la Villa Rotonda, el palauet més famós del món i el més imitat per les mansions americanes i angleses. Està als afores de la ciutat, sobre un turonet que domina la campagna. Només es podia visitar per fora, però paga la pena, rotund
amdent rotonda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada