MÉS ÈTICA I MENYS ESTÈTICA

( Publicat a la revista Diagonal, revista extraoficial de la EtsaB, número 21)

Aquest text no vol la retirada d’Estètica del nostre pla d’estudis ni el seu marginament, prou pena passen condemnats a cert eremitisme en un racó ocult del setè pis. Només és una breu reflexió sobre el camí que ja fa temps que ha pres l’arquitectura, sobretot la més mediatitzada. Les televisions, els suplements dels diumenges, les revistes d’arquitectura (tot hi que algunes semblen només catàlegs de renders) ens omplen el cap amb la parafernàlia de les Súper Star de l’arquitectura. No cal citar noms, tots els tenim en ment. Arquitectes grandiloqüents al servei dels superegos dels governants i les súper corporacions, i perquè no dir-ho, al servei de les inflades personalitats dels propis creadors en un onanisme pornogràfic.

No vull iniciar un debat sobre si en resulten bones arquitectures o no. La meva preocupació va cap a la vessant ètica que té l’arquitectura i qui la practica. Hi he estat pensant aquest estiu mentre veia les olimpíades de Beijing. Grans edificis fets per munions d’operaris, amb jornades laborals llarguíssimes. Pocs drets dels treballadors respectats, mà d’obra barata al servei de les constructores estatals. Només em faltava llegir en Norman Foster elogiant “l’esperit de sacrifici i treball” dels xinesos.... no se’n diu “esperit” Sir Foster,se’n diu explotació. Ja posats a donar noms, també penso amb Koolhaas, tant progre ell, creant l’edifici de la TV xinesa, quan sistemàticament el govern asitàtic no respecta cap llibertat de premsa.

El cas més escandalós però és el dels Emirats Àrabs, a Dubai o Abu Dhabi. Allí gairebé tots els arquitectes de l’starsystem internacional hi planten el seu edifici-icona. Volen crear la ciutat del futur, ara bé, també la societat del futur? Perquè aquesta ciutat s’aixeca amb la suor d’un exèrcit de treballadors en condicions més que deplorables. Milers d’obrers immigrats d’altres països, obligats a treballar en jornades extenuants, sense poder-se associar en sindicats per a defensar-se, amenaçats amb la deportació si gosen protestar o no compleixen. Les piràmides les van aixecar vora del desert els esclaus. Ara en un altre desert i milers d’anys desprès la història sembla que no ha canviat gaire.

Potser seria hora de que algú preguntés a la nova casta divina d’arquitectes que en pensen d’això. Algú els hauria de fer la pregunta impertinent i potser descobriríem que l’emperador va despullat i acabar amb aquesta farsa d’ídols que diuen construir el nostre progrés. Doncs anem arreglats.

OCTAVIUS