Via delle Volte

Poc a poc vaig recuperant imatges de Ferrara d'altra gent. Aquesta m'agrada molt, és de la visita dels arquitectes...... ja ens veieu donant la nostra interpretació artística de la Via delle Volte.

Planta Sisena

Des del 2 de Gener, tret d'alguns moments que es poden comptar amb una mà, que estic instal·lat a la planta 6na de la EtsaB, intentant acabar les asignatures d'aquesta carrera . M'acompanyen desenes de pringats com jo i l'Ivan, que tot just ara començem a veure la llum al final del túnel, i més val així perquè entreguem demà.....
Per sort de tant en tant surt el sol, i les vistes sobre Barcelona em fa oblidar que estem enclaustrats i patint fred .

P:D: el que em pregunto és perquè si per exàmens l'escola està oberta el cap de setmana, i a més hi ha molta gent, perquè no obren la calefacció? Algun doia hem estats temptats d'engegar un foc amb maquetes i cadires.......

Apocalypto....ozú

La civilització ha col·lapsat i la humanitat està pràcticament extingida. Els supervivents sobreviuren com poden enmig de les ciutats desertes que poc a poc la naturalesa va recuperant....


Imatges obtingudes a la Isla de la Cartuja, on es celebrà la Expo'92



Però la Humanitat té encar una última esperança posada en la fe en el retorn d'un ser excepcional, per això li dediquen temples i aquest auditori.........

Devoció sevillista

Els sevillans tene fama de crear-se i creure's moltes devocions, ja sigui a la Macanera, al Cristo de los faroles.... la nova devoció sevillista (que no bètica) és pel jugador del Sevilla Puerta mort a l'inici de la passada temporada. Totes les portes d'accés tenen escrites dedicatòries espontànies i molt sentides, en especial la porta 16 (PUERTA 16, com la seva samarreta).

Feliç 2009- Felice 2009

MÉS ÈTICA I MENYS ESTÈTICA

( Publicat a la revista Diagonal, revista extraoficial de la EtsaB, número 21)

Aquest text no vol la retirada d’Estètica del nostre pla d’estudis ni el seu marginament, prou pena passen condemnats a cert eremitisme en un racó ocult del setè pis. Només és una breu reflexió sobre el camí que ja fa temps que ha pres l’arquitectura, sobretot la més mediatitzada. Les televisions, els suplements dels diumenges, les revistes d’arquitectura (tot hi que algunes semblen només catàlegs de renders) ens omplen el cap amb la parafernàlia de les Súper Star de l’arquitectura. No cal citar noms, tots els tenim en ment. Arquitectes grandiloqüents al servei dels superegos dels governants i les súper corporacions, i perquè no dir-ho, al servei de les inflades personalitats dels propis creadors en un onanisme pornogràfic.

No vull iniciar un debat sobre si en resulten bones arquitectures o no. La meva preocupació va cap a la vessant ètica que té l’arquitectura i qui la practica. Hi he estat pensant aquest estiu mentre veia les olimpíades de Beijing. Grans edificis fets per munions d’operaris, amb jornades laborals llarguíssimes. Pocs drets dels treballadors respectats, mà d’obra barata al servei de les constructores estatals. Només em faltava llegir en Norman Foster elogiant “l’esperit de sacrifici i treball” dels xinesos.... no se’n diu “esperit” Sir Foster,se’n diu explotació. Ja posats a donar noms, també penso amb Koolhaas, tant progre ell, creant l’edifici de la TV xinesa, quan sistemàticament el govern asitàtic no respecta cap llibertat de premsa.

El cas més escandalós però és el dels Emirats Àrabs, a Dubai o Abu Dhabi. Allí gairebé tots els arquitectes de l’starsystem internacional hi planten el seu edifici-icona. Volen crear la ciutat del futur, ara bé, també la societat del futur? Perquè aquesta ciutat s’aixeca amb la suor d’un exèrcit de treballadors en condicions més que deplorables. Milers d’obrers immigrats d’altres països, obligats a treballar en jornades extenuants, sense poder-se associar en sindicats per a defensar-se, amenaçats amb la deportació si gosen protestar o no compleixen. Les piràmides les van aixecar vora del desert els esclaus. Ara en un altre desert i milers d’anys desprès la història sembla que no ha canviat gaire.

Potser seria hora de que algú preguntés a la nova casta divina d’arquitectes que en pensen d’això. Algú els hauria de fer la pregunta impertinent i potser descobriríem que l’emperador va despullat i acabar amb aquesta farsa d’ídols que diuen construir el nostre progrés. Doncs anem arreglats.

OCTAVIUS