dimecres, 23 de desembre del 2009

dijous, 6 d’agost del 2009

A la tele....

Hi ha un paio que surt a la tele i s'assembla molt a mi....

(minut 12)

http://www.tv3.cat/videos/1413569/TN-comarques-06082009


més cosetes al Blog d'Octavius-Tarragona (il·lustrador)

divendres, 24 de juliol del 2009

dijous, 25 de juny del 2009

Associacions mentals


A vegades fas certes fotos i no saps com el teu cap fa associacions estranyes. Perquè he pensat en l'Albert Pla en fer aquesta fotografia.??? El cas és que ho he provat en format portada de disc, amb un títol contundent, cruu i propi del seu tarannà artístic.... i encaixa a la perfecció.



dimarts, 19 de maig del 2009

Circ




Aprofitant que comença Tarraco Viva...

Cràter


Descobert extrany cràter a tarragona.Què l'haurà provocat?

dimarts, 24 de març del 2009

Nou blog

He obert una sucursal bloggera per ensenyar una mica del material que creo amb llapis, pinzell tinta i aquarel·la .......
és l'enllaç amb el nom Octavius.

http://octavius-tarragona.blogspot.com/

dilluns, 16 de març del 2009

Postals


No sé perquè tinc fixació amb tirar fotos a postals, potser resulta una mica endogàmic però pot donar resultats fotos que m'agraden com aquesta que vaig fer dissabte passat.





P.D: porto tot el matí escoltant l'ultim disc de Bruce Springsteen, és refotudament boníssim.

dissabte, 14 de març del 2009

Penjar paraigües


En un país tant sec com el nostre la majoria de dies no cal dur paraigües, es més aviat una nosa. L'ajuntament de Barcelona ofereix un nou servei de renting , on els usuaris podran penjar i despenjar els paraigües quan els hagin de menester en estacions situades estratègicament. Per mostra un botó, l'estació pionera de Rambles.

dimecres, 11 de març del 2009

11-M


Ja que els polítics no estan disposats a conmemorar-ho amb dignitat.
11-M, el dia que tots érem a Madrid.

diumenge, 8 de març del 2009

rondadedalt

rondadedalt-psicotropics

video-art o conya estúpida. Valtros jutgeu.

el títol alternatiu havia també era " cosestontesqueesfandiumengesalatarda"

dissabte, 28 de febrer del 2009

L'Escàndol de la Revetlla 2009


Contínuen arribant diverses notícies sobre l'escàndol sobre la suspensió i gestió nefasta de la revetlla de Carnaval a Tarragona.
Ha saltat a la opinió pública que se'ls va negar l'entrada al recinte firal als Sants Patrons de la Ciutat, Sant Magí i Santa Tecla (per odre cronològic) que havien baixat a veure els seus devots ciutadans i no se'ls va deixar acabar la festa com Déu mana (i mai millor dit).
S'espera en breu una roda de prensa dels dos patrons on donaràn la seva visió ( o s'apareixeràn en una visió ) per tal de fer públic el seu malestar i tracte de menyspreu que van rebre.

Però ja corren rumors que aquest any plourà tots els dies de festa major per fer la punyeta... ja cal que resem i ens fem perdonar pels pecats de les nostres ineptes autoritats...

dimarts, 10 de febrer del 2009

Gràcies per la visita!!

Com ens agrada als catalans rebre visites i ensenyar orgullosos Barcelona....
Aquest cop reunió multinacional intercontinental: Patrícia del Brasil, Adrián el gallego, Tomà il moldavo, Luís de Salamanca... i aprofitant la vinentesa trobada dei catalani Edgar, Sergio ,Willy i jo i també les italianes que ara són més barcelonines que naltros, la Sophie i l'Anna la ferraresa. Primera torbada al Raval per fer-ho més mutlicultural i nit boja a l'Apol·lo. Dissabte de ressaca i sota la pluja constant fent de guia al desemparat (i amb mullena encara més) Forum, i després tèrtulia i birres en una agradable café del Raval (previ Durum a la Rambla).
Eldiumenge el turista vaig acabar sent jo visitant el parc Güell ja feia molts anys que no hi ha anava, tot i que mot malament no deurien ser les meves explicacions sobre l'arquitectura de Guadí ja que un senyor es va pensar que era un guia il·legal, i un cop aclarit el malentés ell ens va acbar explicant curiositats de l'obra ja que era un dels "amics de Gaudí" i s'havia criat pràcticament al parc.... quines coses !

( fotos gentilesa de la Patrícia )

dissabte, 17 de gener del 2009

Via delle Volte


Poc a poc vaig recuperant imatges de Ferrara d'altra gent. Aquesta m'agrada molt, és de la visita dels arquitectes...... ja ens veieu donant la nostra interpretació artística de la Via delle Volte.

dijous, 15 de gener del 2009

Planta Sisena

Des del 2 de Gener, tret d'alguns moments que es poden comptar amb una mà, que estic instal·lat a la planta 6na de la EtsaB, intentant acabar les asignatures d'aquesta carrera . M'acompanyen desenes de pringats com jo i l'Ivan, que tot just ara començem a veure la llum al final del túnel, i més val així perquè entreguem demà.....
Per sort de tant en tant surt el sol, i les vistes sobre Barcelona em fa oblidar que estem enclaustrats i patint fred .

P:D: el que em pregunto és perquè si per exàmens l'escola està oberta el cap de setmana, i a més hi ha molta gent, perquè no obren la calefacció? Algun doia hem estats temptats d'engegar un foc amb maquetes i cadires.......

dilluns, 12 de gener del 2009

Apocalypto....ozú






La civilització ha col·lapsat i la humanitat està pràcticament extingida. Els supervivents sobreviuren com poden enmig de les ciutats desertes que poc a poc la naturalesa va recuperant....


Imatges obtingudes a la Isla de la Cartuja, on es celebrà la Expo'92



Però la Humanitat té encar una última esperança posada en la fe en el retorn d'un ser excepcional, per això li dediquen temples i aquest auditori.........

diumenge, 11 de gener del 2009

Devoció sevillista



Els sevillans tene fama de crear-se i creure's moltes devocions, ja sigui a la Macanera, al Cristo de los faroles.... la nova devoció sevillista (que no bètica) és pel jugador del Sevilla Puerta mort a l'inici de la passada temporada. Totes les portes d'accés tenen escrites dedicatòries espontànies i molt sentides, en especial la porta 16 (PUERTA 16, com la seva samarreta).









Feliç 2009- Felice 2009

MÉS ÈTICA I MENYS ESTÈTICA

( Publicat a la revista Diagonal, revista extraoficial de la EtsaB, número 21)


Aquest text no vol la retirada d’Estètica del nostre pla d’estudis ni el seu marginament, prou pena passen condemnats a cert eremitisme en un racó ocult del setè pis. Només és una breu reflexió sobre el camí que ja fa temps que ha pres l’arquitectura, sobretot la més mediatitzada. Les televisions, els suplements dels diumenges, les revistes d’arquitectura (tot hi que algunes semblen només catàlegs de renders) ens omplen el cap amb la parafernàlia de les Súper Star de l’arquitectura. No cal citar noms, tots els tenim en ment. Arquitectes grandiloqüents al servei dels superegos dels governants i les súper corporacions, i perquè no dir-ho, al servei de les inflades personalitats dels propis creadors en un onanisme pornogràfic.

No vull iniciar un debat sobre si en resulten bones arquitectures o no. La meva preocupació va cap a la vessant ètica que té l’arquitectura i qui la practica. Hi he estat pensant aquest estiu mentre veia les olimpíades de Beijing. Grans edificis fets per munions d’operaris, amb jornades laborals llarguíssimes. Pocs drets dels treballadors respectats, mà d’obra barata al servei de les constructores estatals. Només em faltava llegir en Norman Foster elogiant “l’esperit de sacrifici i treball” dels xinesos.... no se’n diu “esperit” Sir Foster,se’n diu explotació. Ja posats a donar noms, també penso amb Koolhaas, tant progre ell, creant l’edifici de la TV xinesa, quan sistemàticament el govern asitàtic no respecta cap llibertat de premsa.

El cas més escandalós però és el dels Emirats Àrabs, a Dubai o Abu Dhabi. Allí gairebé tots els arquitectes de l’starsystem internacional hi planten el seu edifici-icona. Volen crear la ciutat del futur, ara bé, també la societat del futur? Perquè aquesta ciutat s’aixeca amb la suor d’un exèrcit de treballadors en condicions més que deplorables. Milers d’obrers immigrats d’altres països, obligats a treballar en jornades extenuants, sense poder-se associar en sindicats per a defensar-se, amenaçats amb la deportació si gosen protestar o no compleixen. Les piràmides les van aixecar vora del desert els esclaus. Ara en un altre desert i milers d’anys desprès la història sembla que no ha canviat gaire.

Potser seria hora de que algú preguntés a la nova casta divina d’arquitectes que en pensen d’això. Algú els hauria de fer la pregunta impertinent i potser descobriríem que l’emperador va despullat i acabar amb aquesta farsa d’ídols que diuen construir el nostre progrés. Doncs anem arreglats.

OCTAVIUS