COSMONAUTA 28

Somniem

2010-07-07T15:00:00.000-07:00

La volta al món (virtual)

2010-03-16T08:37:00.000-07:00

En temps de crisis, tot i els vols Low Cost no sempre es pot viatjar a on hom li agradaria. Conformem-nos amb fer-ho virtualment gràcies a les aplicacions 3d de Google Earth.

WIENWIEN
WIEN
VENEZIA
FIRENZE
FIRENZE
MILANO (edifici Pirelli)
MILANO (Castello Sforza )
MILANO ( Duomo i Galeria )
MADRID (cosmocaixa i museu del Prado )
MADRID (museo reina Sofía )
MADRID
MADRID (plaza españa i palacio real)
PRAHA
PRAHA
PRAHA
TOKYO
NEW YORK

NEW YORK
NEW YORK
CHICAGO

BCN des de l'aire ( virtual)

2010-03-12T10:51:00.000-08:00

El google Earth cada cop té més virgueries, aquesta setmana ha estrenat un model 3d de tota la ciutat de Barcelona !!!!
Tant de bo hagués existit quan feia urbanísitca, es una bona eina per veure les trame i teixits de la ciutat.
Per cert, estic llegint el llibre 10 lliçons sobre Barcelona, del mestre Solà-Morales, altament recomanable per entendre la barcelona d'avui !!!!!

Vista de Plaça Espanya i Museu MNAC
La Diagonal,extrem sud, en primer terme l'ETSAB

Diagonal, aprop de Les Glòries
Plaça Catalunya, Passeig de Gràcia i teixit de l'Eixample Cerdà
Nucli històric del Barri de Les Corts (on tenia el piset ! )
La Ciutat Vella
A prop del Mercat de Santa Margarita.

Molt a perdre, poc a guanyar

2010-01-06T13:37:00.000-08:00

Article del Punt amb el qual estic absolutament d'acord...

Ens hem tornat bojos

Molt a perdre, poc a guanyar. Això ens passa per tenir al capdavant gent mediocre... i a sobre fer-los cas.

Bon Nadal i feliç 2010 !!!

2009-12-23T09:55:00.001-08:00

A la tele....

2009-08-06T17:04:00.000-07:00

Hi ha un paio que surt a la tele i s'assembla molt a mi....

(minut 12)

http://www.tv3.cat/videos/1413569/TN-comarques-06082009

més cosetes al Blog d'Octavius-Tarragona (il·lustrador)

A l'obra

2009-07-24T11:52:00.000-07:00

Associacions mentals

2009-06-25T11:40:00.000-07:00

A vegades fas certes fotos i no saps com el teu cap fa associacions estranyes. Perquè he pensat en l'Albert Pla en fer aquesta fotografia.??? El cas és que ho he provat en format portada de disc, amb un títol contundent, cruu i propi del seu tarannà artístic.... i encaixa a la perfecció.

Circ

2009-05-19T10:37:00.000-07:00

Aprofitant que comença Tarraco Viva...

Cràter

2009-05-19T10:33:00.000-07:00

Descobert extrany cràter a tarragona.Què l'haurà provocat?

Nou blog

2009-03-24T16:38:00.000-07:00

He obert una sucursal bloggera per ensenyar una mica del material que creo amb llapis, pinzell tinta i aquarel·la .......
és l'enllaç amb el nom Octavius.

http://octavius-tarragona.blogspot.com/

Postals

2009-03-16T07:34:00.000-07:00

No sé perquè tinc fixació amb tirar fotos a postals, potser resulta una mica endogàmic però pot donar resultats fotos que m'agraden com aquesta que vaig fer dissabte passat.

P.D: porto tot el matí escoltant l'ultim disc de Bruce Springsteen, és refotudament boníssim.

Penjar paraigües

2009-03-14T03:35:00.000-07:00

En un país tant sec com el nostre la majoria de dies no cal dur paraigües, es més aviat una nosa. L'ajuntament de Barcelona ofereix un nou servei de renting , on els usuaris podran penjar i despenjar els paraigües quan els hagin de menester en estacions situades estratègicament. Per mostra un botó, l'estació pionera de Rambles.

11-M

2009-03-11T02:19:00.000-07:00

Ja que els polítics no estan disposats a conmemorar-ho amb dignitat.
11-M, el dia que tots érem a Madrid.

rondadedalt

2009-03-08T09:15:00.000-07:00

rondadedalt-psicotropics

video-art o conya estúpida. Valtros jutgeu.

el títol alternatiu havia també era " cosestontesqueesfandiumengesalatarda"

L'Escàndol de la Revetlla 2009

2009-02-28T07:59:00.000-08:00

Contínuen arribant diverses notícies sobre l'escàndol sobre la suspensió i gestió nefasta de la revetlla de Carnaval a Tarragona.
Ha saltat a la opinió pública que se'ls va negar l'entrada al recinte firal als Sants Patrons de la Ciutat, Sant Magí i Santa Tecla (per odre cronològic) que havien baixat a veure els seus devots ciutadans i no se'ls va deixar acabar la festa com Déu mana (i mai millor dit).
S'espera en breu una roda de prensa dels dos patrons on donaràn la seva visió ( o s'apareixeràn en una visió ) per tal de fer públic el seu malestar i tracte de menyspreu que van rebre.

Però ja corren rumors que aquest any plourà tots els dies de festa major per fer la punyeta... ja cal que resem i ens fem perdonar pels pecats de les nostres ineptes autoritats...

Gràcies per la visita!!

2009-02-10T08:10:00.000-08:00

Com ens agrada als catalans rebre visites i ensenyar orgullosos Barcelona....
Aquest cop reunió multinacional intercontinental: Patrícia del Brasil, Adrián el gallego, Tomà il moldavo, Luís de Salamanca... i aprofitant la vinentesa trobada dei catalani Edgar, Sergio ,Willy i jo i també les italianes que ara són més barcelonines que naltros, la Sophie i l'Anna la ferraresa. Primera torbada al Raval per fer-ho més mutlicultural i nit boja a l'Apol·lo. Dissabte de ressaca i sota la pluja constant fent de guia al desemparat (i amb mullena encara més) Forum, i després tèrtulia i birres en una agradable café del Raval (previ Durum a la Rambla).
Eldiumenge el turista vaig acabar sent jo visitant el parc Güell ja feia molts anys que no hi ha anava, tot i que mot malament no deurien ser les meves explicacions sobre l'arquitectura de Guadí ja que un senyor es va pensar que era un guia il·legal, i un cop aclarit el malentés ell ens va acbar explicant curiositats de l'obra ja que era un dels "amics de Gaudí" i s'havia criat pràcticament al parc.... quines coses !

( fotos gentilesa de la Patrícia )

Via delle Volte

2009-01-17T09:25:00.000-08:00

Poc a poc vaig recuperant imatges de Ferrara d'altra gent. Aquesta m'agrada molt, és de la visita dels arquitectes...... ja ens veieu donant la nostra interpretació artística de la Via delle Volte.

Planta Sisena

2009-01-15T06:23:00.000-08:00

Des del 2 de Gener, tret d'alguns moments que es poden comptar amb una mà, que estic instal·lat a la planta 6na de la EtsaB, intentant acabar les asignatures d'aquesta carrera . M'acompanyen desenes de pringats com jo i l'Ivan, que tot just ara començem a veure la llum al final del túnel, i més val així perquè entreguem demà.....
Per sort de tant en tant surt el sol, i les vistes sobre Barcelona em fa oblidar que estem enclaustrats i patint fred .

P:D: el que em pregunto és perquè si per exàmens l'escola està oberta el cap de setmana, i a més hi ha molta gent, perquè no obren la calefacció? Algun doia hem estats temptats d'engegar un foc amb maquetes i cadires.......

Apocalypto....ozú

2009-01-12T01:37:00.000-08:00

La civilització ha col·lapsat i la humanitat està pràcticament extingida. Els supervivents sobreviuren com poden enmig de les ciutats desertes que poc a poc la naturalesa va recuperant....

Imatges obtingudes a la Isla de la Cartuja, on es celebrà la Expo'92

Però la Humanitat té encar una última esperança posada en la fe en el retorn d'un ser excepcional, per això li dediquen temples i aquest auditori.........

Devoció sevillista

2009-01-11T02:08:00.000-08:00

Els sevillans tene fama de crear-se i creure's moltes devocions, ja sigui a la Macanera, al Cristo de los faroles.... la nova devoció sevillista (que no bètica) és pel jugador del Sevilla Puerta mort a l'inici de la passada temporada. Totes les portes d'accés tenen escrites dedicatòries espontànies i molt sentides, en especial la porta 16 (PUERTA 16, com la seva samarreta).

Feliç 2009- Felice 2009

2009-01-11T01:54:00.000-08:00

MÉS ÈTICA I MENYS ESTÈTICA

2009-01-11T01:52:00.000-08:00

( Publicat a la revista Diagonal, revista extraoficial de la EtsaB, número 21)

Aquest text no vol la retirada d’Estètica del nostre pla d’estudis ni el seu marginament, prou pena passen condemnats a cert eremitisme en un racó ocult del setè pis. Només és una breu reflexió sobre el camí que ja fa temps que ha pres l’arquitectura, sobretot la més mediatitzada. Les televisions, els suplements dels diumenges, les revistes d’arquitectura (tot hi que algunes semblen només catàlegs de renders) ens omplen el cap amb la parafernàlia de les Súper Star de l’arquitectura. No cal citar noms, tots els tenim en ment. Arquitectes grandiloqüents al servei dels superegos dels governants i les súper corporacions, i perquè no dir-ho, al servei de les inflades personalitats dels propis creadors en un onanisme pornogràfic.

No vull iniciar un debat sobre si en resulten bones arquitectures o no. La meva preocupació va cap a la vessant ètica que té l’arquitectura i qui la practica. Hi he estat pensant aquest estiu mentre veia les olimpíades de Beijing. Grans edificis fets per munions d’operaris, amb jornades laborals llarguíssimes. Pocs drets dels treballadors respectats, mà d’obra barata al servei de les constructores estatals. Només em faltava llegir en Norman Foster elogiant “l’esperit de sacrifici i treball” dels xinesos.... no se’n diu “esperit” Sir Foster,se’n diu explotació. Ja posats a donar noms, també penso amb Koolhaas, tant progre ell, creant l’edifici de la TV xinesa, quan sistemàticament el govern asitàtic no respecta cap llibertat de premsa.

El cas més escandalós però és el dels Emirats Àrabs, a Dubai o Abu Dhabi. Allí gairebé tots els arquitectes de l’starsystem internacional hi planten el seu edifici-icona. Volen crear la ciutat del futur, ara bé, també la societat del futur? Perquè aquesta ciutat s’aixeca amb la suor d’un exèrcit de treballadors en condicions més que deplorables. Milers d’obrers immigrats d’altres països, obligats a treballar en jornades extenuants, sense poder-se associar en sindicats per a defensar-se, amenaçats amb la deportació si gosen protestar o no compleixen. Les piràmides les van aixecar vora del desert els esclaus. Ara en un altre desert i milers d’anys desprès la història sembla que no ha canviat gaire.

Potser seria hora de que algú preguntés a la nova casta divina d’arquitectes que en pensen d’això. Algú els hauria de fer la pregunta impertinent i potser descobriríem que l’emperador va despullat i acabar amb aquesta farsa d’ídols que diuen construir el nostre progrés. Doncs anem arreglats.

OCTAVIUS

Boletus sevillanus

2008-12-24T09:28:00.000-08:00

A la ciutat li han sortit uns bolets gegants..... un disbarat. i encara no ha crescut amb tot el seu esplendor. D'acord que a Sevilla espais amb ombra són agraïts quan apreta la calor, però d'aquí a enfosquir per sempre un plaça, a plantar davant dels veïns immensos nuclis-troncs de formigó per més bonics que els facis...quan obrin la finestra i només vegi gris enlloc del cel ja et dic jo de la mare de qui se'n recordaran: la de l'arquitecte (aquest cop sí i amb raó) i dels que li han encarregat!!!!.

Triana

2008-12-15T03:12:00.000-08:00

Un dels barris més populars, sobretot la calle Betis que és una de els façanes del Gualdalquivir.. dóna gust perdre-s'hi.

Arquitectura popular: Sevilla

2008-12-15T02:59:00.000-08:00

La bellesa de Sevilla no és per la seva espectacularitat monumental, ja que tret de la catedral i la Plaza de España la resta són petits palaus, esglèsies,carrerons, placetes.... indrets que sedueixen pels colors, els materials, la llum. L'arquitectura popular és el que fa tant especial la ciutat. A mi m'agraden sobretot les galeries i la ceràmica pintada.

Sevilla tiene un coló especià....i un fred !!!

2008-12-15T02:39:00.000-08:00

Després de tants mesos amb un peu a Tarragona i l'altre a Barcelona, ja em feia falta un viatget. gràcies senoyr Ryanair per haer-se decicidit (ja tardava) a posar-me avions a Reus. És collonut tardat deu minuts en plantar-se a l'aeroport. Però molt millor és no pagar un duro per volar !!!
Doncs aprofitant l'oferta cap a Sevilla s'ha dit amb part de l'equip habitual d'arquitectes viatgers: Edu, Tat, Jordi, Joan & Marcus. Guia i amfitrió : Juan Carlos.

Jo ja havia vist Sevilla i la veritat és que no m'ha fet res tornar-hi, val realment la pena. Ja l'he vist a 40 graus a l'ombra el mes de juny i ara fregant els 0 graus. Cosa que vol dir que com a mínim hi hauré de tornar un tercer cop per veure-la en una temperatura mitja, apa, ja tinc excusa.

Per cert, l'excusa del viatge era veure el partit Sevilla-Barça. Som gent talismà, quan anem als desplaçaments fem golejada. No sabeu qui estava a Madrid el mític partit en que el Barça de Ronaldinho i la Champions va golejar els merengues? Doncs naltros. Necessitem un tercer viatge per constatar la teoria.
L'endemà del partit vam fer la frikada de veure l'estadi del Sevilla, molt petit la veritat.

Aniré possant fotos poc a poquet per a no emborratxar el blog i així racionar el material que tinc ...

Espanya penja d'un fil....

2008-12-07T08:42:00.000-08:00

Ai si ho veuen els de la Cope i la caverna espanyolista........
Imatge obtinguda a Sevilla.

Per una volta preferesco Campari

2008-12-06T05:16:00.000-08:00

Ho sempre dito che il meglio spritz è quello con Aperol, ma dai, per una volta preferesco Campari. Per lo meno per fare uno etíllico Negroni. Se non siete ancora convinto è perche non avete visto il calendario 2009 di Campari !!!!!!

La ragazza è Jessica Alba....

Domus

2008-11-21T07:34:00.000-08:00

Treballar en patrimoni et dóna oportunitats úniques de conèixer i treballar sobre el terreny de tasnt en tant, com aquests dies en un jaciment d'una vil·la romana a Torredembara. Mentre per una banda els arqueòlegs encara van fer excavacions i descobertes de noves restes, naltros anem prenent mides per a relitzar un projecte per a fer-ho visitable al públic. Trepigem restes de 2000 mil anys i per moments t'imagines com de bé vivien alguns a la vora de la Mare Nostrum i de Tàrraco.

A la foto la Clara i jo i un paviment romà.

I jo i l'àrea de les piscines.

Tarragona skies

2008-11-12T07:13:00.000-08:00

Malgrat que l'hivern s'acosta i els dies cada cop són més curts i això fa que tot sembli una mica més trist, la tardor ens ofereix de tant en tant coses agradables, com els cels que de tant en tant comtemplem des del despatx de La Rambla, i que ens alegren la tarda. Potser al cap del temps muntarem totes imatges juntes, de moment per mostra un botó.

Els pilars caminants

2008-10-19T09:03:00.000-07:00

Ci havete visto già altri articoli miei, conoscette già i Castells. Ma se i catalani siamo pazzi, la gente di Tarragona siamo ancora più. Il giorno 24 di setembre noi faciamo i Pilars caminant, tradotto i pilastri andanti. Si costruiciono i pilastri da 3 persone e doppo sale su le scalle dal duomo, gira e scende piú di 400 metri sulle strade fino al balcone del Palazzo Comunalle. Il percoroso e pericoloso perchè ci sono degli pendente forte e non tutte le squadre arribano. Alla mià città ci sono 4 squadre e questa volta solo 2 ci sono arribati. E l'ultimo giorno delle feste della città e è un grande onore culiminare i pilastri.

Sóc Tecler !!

2008-10-18T04:02:00.000-07:00

I aquí ho demostro.
Barret de les festes, mocador al canell, puro, i gotet de Chartreusse !!

Santa Tecla 2008

2008-10-18T03:07:00.000-07:00

Quines ganes tenia que arribès Santa Tecla i ja fa dies que s'ha acabat. Els deu millors dies per viure a Tarragona, sempre fent vida al carrer anant d'una banda a l'altra a veure actes, a fer un vermut, una mamadeta, un tast de baldana,o un plat de musclos al Serrallo. Jo em vaig demanar vacances pels dies forts, es a dir, a partir del divendres 19, que hi havia el concert d'Antònia Font, fins el 24, per anar tranquilament als pilars caminant i al correfoc.
A la meva colla es viu amb molta intensitat les festers, no en va tenim els dos presidents del foc a la ciutat. El Melcior com a presi de la Víbria i dels diables de Voramar, i el Xavi com a presi del ball de diables, on també crema en Xuspa i el Capell si deixa veure de tant en tant... quina pudor de pòlvora !!
Jo com a espectador, els primers dies amb la càmera mà, però desprès deixant-la a casa perquè no se sap mai com pots acabar la nit i tenia por de trencar-la.... però vaig tirar forces fotos i algunes amb molt bon resultats. M'he presentat al Fototecla, a veure si els hi agraden...
En fi, que l'any passat m'ho vaig perdre i quan vaig sentir el primer amparito roca em vaig emocionar molt. I la baixada de l'àliga espectacular, vam acabar baixant Paco i jo amb la mulassa durant una hora o ves a saber....
La pluja va tornar a fer de els seves i el dia de santa Tecla va quedar força deslluit, però ja ens hi em anat acostumant a que la patrona és una mica punyetera i fa ploure per fer-nos asserenar de tant de Charteusse que portem al cos.
Glòria a Santa Tecla, visca Tarragona !!!!!!

L'Aranya

2008-09-30T04:27:00.000-07:00

Si veiem els precedents familiars, amb la casa dels nostres avis repleta de llibres i llibres que omplen habitacions i racons, o les dels nostres respectius pares, no és estrany que al final els Bacaria tinguem fal·lera pels llibres.... Tanta que mon cosí i la seva xicota han acabat possant-se una llibreria al bell mig de Cerdanyola, i amb esperit heroic porten el negoci, que més que una botiga és un far de cultura per un poble escàs en llibreries, però sobretot una declaració d'amor a als llibres.
Oi que m'ha quedat maco? Doncs el seu blog és molt millor, ple de recomanacions i comentaris sobre novetats o qualsevol llibre que valgui la pena llegir i disfrutar. Ja tenen moltes visites, doneu.-hi una ullada, i si mai passeu per allà, doncs entreu i si us en agrada algun us el quedeu (passant abans per caixa!!!!! ).
Apa cosinet i Oli, de blogger a blogger i tiro per que em toca.

Un estiu de Música

2008-09-24T10:56:00.000-07:00

Fent balanç de l'estiu, que quan s'acaba Santa Tecla és la fi del cicle, veig que tot i que no m'he mogut especialment, sí que he anat a forces concerts de música!!!
Orquestres de festa major, i per primer cop en no sé quants anys cap ni un de la Girasol. Mitjanit forever.
Festival Acústica de Figueres, vista al poble de la Tat, disfrutant amb Facto DelaFé i las Flores Azules ( Dale gas Juani!!!! Ya le doy!!! ), lo marcianito de Joan MIquel Oliver, el mestre Kiko Veneno, el llúnàtic Marc Parrot, els incombustibles Papas de la Rumba Catalana, i els fantàstcis Marlango i el meu amor platònic Leonor Watling ( platònic perquè s'ha possat pel mig el Drextler i me la deixat prenyada...).
Sant Magí Amparanoia.......
Concert a Cambrils amb Los Delinqüentes y sobretot Muchachito Bombo Infierno!!!!
Concert a Montblanc, amb Baetúria i Rauxa....... que rumbero que estic últimament, serà que ho enyorava ja que les italianes no ho saben ballar.....
I per la Tecla, doncs La Troba Kung Fu, Obrint Pas, La Carrau, Mazoni, però sobretot el concert atmosfèric sideral total d'Antònia Font i la New Royal Philarmonic 4 Quesos Orchestra !!!!! Wa Yeah!!!

11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya.

2008-09-21T04:40:00.000-07:00

L'11 è un giorno molto specialle alla Catalogna, è il giorno nacionale. I catalani recordiamo che per secolli eravamo liberi e independenti, ma abbiamo perso la nostra libertà contra l'esersito spagnolo il 11 di setembre di 1714, doppo anni di guerra crudelle (come tutte le guerre). Festeggiamo una derrota, lo só, è un pò strano, ma è un símbolo di renitenza e di amore a la nostra terra, cultura e lingua.
Le balcone delle case ci sono le bandiere catalane, è per un giorno in nessun Comune c'è la bandiera spagnola, unicamente la catalana. In la mia città si festeggia facciendo i Castells, construzzione umane.... guardate le fotografie, siamo un pò pazzi ma e tanto emozionante vederle.

Questo state a Tarragona....

2008-08-26T04:20:00.000-07:00

Aixxx.... come mi manca Ferrara e la bella Itàlia....ma non è perchè a Tarragona non vivo bene, con la mia famiglia e i miei cari amici, ma mi manca tutta la gente che ho conusciuto questo ultimo anno, le emozioni delle cose nuove, della gente de tanti nazioni, delle citte a scoprire per l'Itàlia, del ritmo strano ma magico di Ferrara. Mi manca la intensittà dell'Erasmus way of life. Ma non piangio, solo ho piangiutto in l'ultimo viaggio in treno da Ferrara a Mestre per prendere l'aereo ( e non molto, sole une poche lacrime). Priscilla haveva venutto a salutarmi al binario( tanti altra gente haveva partitio già che per una volta era io che partiva e non gli altri) e con questo ho visto che realmente questa volta partiva da vero e non si sareva rittorno a l'Eramus, ma spero da tornare a vedersi a tutti, magari non a Ferrarra,perchè il mondo è cosí grande e la vittà cosí sorprendente. E per fortuna c'è l'Internet che si permete di stare piú meno on touch.
Baci a tutti cari amici che mi mancate !!!

I que faig a Tarragona? Doncs sobretot acostumbrar-me al ritme pelacanyes. Trobo que aquí quasi res a canviat, ni la ciutat ni la gent, i a mi aixo se'm fa estrany, ja que durant deu mesos jo he viscut tant i tant. A vegades em sento com aquell astronauta de ciencia-ficció que torna després del que per ha ell han estat anys intensos d'aventures mentres al Planeta Terra no han passat res més que mesos...... potser per això sóc el cosmonauta 28.....més que mai.

A Tarragona sort n'he tingut de als pocs dies tornar al despatx on ja fa temps que treballo i faig coses que m'agraden i m'ocupen el temps i així no tinc tant de temps per donar voltes a les coses i enyorar-me massa. Al final vaig poc a la platja, tant que l'enyorava, tot i que crec que el que trobava a faltar era l'horitzó blau que domina sempre el paisatge, i la llum intensa i blanca que crema però que m'ha retornat els colors que més m'estimo.

Els caps de setmana procuro que siguin sempre variats, així trenco la rutina. Un cap de setmana vaig anar a la Conca de Barberà amb la meva colla d'arquitectes i penyates, ja us posaré les fotos, l'altra de festa major a Bràfim, l'altra de Festa Major a Tarragona....

Amb els meus amics anem fent soparets i sobretot molta terrassa a la Plaça de la Font ( com es nota que ja no exisiteix La Tertúlia). Per la Verge d'Agost vaig organitzar un Apperittivo al meu terrat i no vegis com va triumfar la meva salsa Ragú. A petició popular la recepta que em va explicar un autèntic bologneses (gracie victor).

Ricetta per Salsa Ragú:
No s'inclouen quantitats.

Tallar molt fi pastanaga, api i ceba, sobretot molta ceba. Posar a la cassola la ceba, i al cap de poc la resta de verdura.
Quan la ceba estigui daurada, llençar la carn trinxada. Meitat de vedella o boví i l'altra de porc.
Quan la carn estigui cuita, llençar un got de vi negre o la quantitat que tu vegis. En algunes receptes enlloc de vi es possa llet, i el gust és més suau.
Un cop s'hagi evaporat tot el líquid, és l'hora de possar el tomàquet, salsa de tòmaquet triturat cru, res de fregit, els italians no el fan servir mai fregit (ni tant sols el venen).

Cocktail Negroni:
Un terç de Ginebra, un terç de Vermut ( Marini Rosso o Izaguirre) i un terç de Campari.

Appertittivo Spritz
3/4 de Spumante, o vi blanc espumós o cava sec, i un terç de Campari o Apperol.

Ultimi giorni

2008-07-14T09:47:00.000-07:00

Com passar els últims dies a Ferrara, els últims com a Eramus? Doncs de sopar en sopar, de picnic en picnic, de festa en festa. Anant dient adéu a la gent que tant m'ha agradat conèixer, amb algunes llàgrimes i moltes abraçades, i bons desitjos pel futur. Una festa a la mura amb les franceses i en Tomà, unes copes al duomo amb les brasileres, picnic amb els portuguesos, mexicans i italians. Avui crec que faig el meu últim sopar de despedida, i aquest cop em toca a mi dir adéu. Millor un Arrivedeci!!!

Vicenza o la ciutat de Palladio

2008-07-09T04:04:00.000-07:00

Aquest 2008 és el 50 aniversari del geni arquitectònic de l'últim renaixament italià, Andrea Palladio. Com podia deixar-me desprès de tants mesos la seva ciutat més famosa, Vicenza. No està gaire més lluny que Verona, fins hi tot diria que més aprop.
Com últimament la gent està molt dropeta per a viatjar em vaig llevar i vaig anar a agafar el primer tren cap allà, avantatges de viure al costat de l'estació de tren.
Ciutat molt elegant i tranquil·la, com correspon a les del Vénetto, no sembla que hi vagin gaires turistes, i no saben que es perden.
Tota la ciutat està plena d'obres d'en Palladio o d'imitacions del seu estil. És un llibre d'història de l'art obert, t'hi vas trobant peces que fen memòria has estudiat. La basílica palladiana, en procès de restauració, el magnífic Teatro Olimpico, a imitació dels grecs però amb un extraordinari fons escènic que genera perspectives màgiques.
Palaus, esglèsies, amb una bona part de la ciutat peatonal perfecte per anar xino-xano. I després de dinar el plat fort, anar a visitar la Villa Rotonda, el palauet més famós del món i el més imitat per les mansions americanes i angleses. Està als afores de la ciutat, sobre un turonet que domina la campagna. Només es podia visitar per fora, però paga la pena, rotundamdent rotonda.

Arrivederci Toma!!

2008-07-07T14:49:00.000-07:00

En Toma, el nostre moldavo preferit, ens ha deixat !!!!! Abans d'anar-se'n però ens va oferir la última imatge per a que el recordem.A la plaça del Duomo, fent l'últim cigarret i amb un carajillo a l'altra mà!!!

Dies d'Adéus i piscina...

2008-07-07T09:56:00.000-07:00

Aquests són els dies dels adéus, dels arrivederci, de les llàgrimes i els últims brindis amb tothom. Dels desitjos i les bone sintencions per a retrobar-nos. Arriba el final i encara no és hora de fer balanços, però si de recordar, de repassar fotografies de tot el que he passat junt amb tanta gent...
Per sort, és estiu i la calor fa que tot sigui menys trist, que els finals siguin alegres i que poguem anar a dissimular les llàgrimes a la piscina.
En fi, ja se n'han anat en Willy, en Juli, Fabi, Dieguito el Malo, Guille, Lalo,Héctor, en Toma, l'Alizeé, en Benjamin, la Gwen, Camille i la Nadia. Aviat marxarán l'Adrián ( que el tenim acollit a casa aquest dies) l'Ángela i en Sergio.
Jo vaig passant les vacances a Ferrara, fent alguna petita escapadeta, ara a voltar per Bologna, l'altra nit als Lidi de Ferrara a fer festa a la platja... potser demà me n'aniré a Vicenza, encara que ningú m'hi vulgui acompanyar.

TRA LA NEBBIA

2008-07-03T10:19:00.000-07:00

Aixó no pot anar simplemet al racó poètic, això és per tots els erasmus i gent que he tingut la sort de conèixer a Ferrara.
Para todos, per tutti, un piccolo poema.

Tra la Nebbia

Aprendí que en la niebla
no hay distancias, no hay fronteras.

Por eso, cuando nos echemos de menos
nos invadan los recuerdos,
los tristes (pocos) y los buenos,
busca los horizontes desdibujados,
yo en mi mar, tu en el valle, tu en los llanos,

y así, en un instante
volverán las risas
y las tardes sin prisas,
y las calles en bicicleta.

Porque aprendimos que en la niebla
no hay distancias, no hay fronteras
que hay escondidos hilos que nos unen
y no se rompen,
que me unen a ti , a ti y contigo también,
y no se rompen.

Nella nebbia non c’è distanza,
ci troveremo.
non so dove, né in cuanto tempo,
ma tra la nebbia ci vedremo,
perchè non c’è distanza né tempo.

Aprendí a base de ensayo y error
y no me importa pedir perdón
pues siempre actué con el corazón.

La vida és un viaje,
por suerte compartimos ese vagón,
de las noches sin más destinación
que risas, compañia y diversión.

En invierno refugiados,
en los salones cálidos,
donde tanto hablamos,
donde tanto cantamos.
Primavera,
las tardes doradas
donde arisoteamos.

Llegó el verano
y ahora se mezcla
lo dulce y lo amargo,
de las últimas noches,
con questo caldo,
pues hay que partir.

Y la estación quedó vacía
llegó el día,
terminó la fiesta,
quedaron las colillas,
peró conservaremos esa alegria
en los rincones del alma
donde nada se desvanece.

Pues en la niebla no existen finales...

Abriré los ventanales
echaré fuera los ratos grises
los llenaré con la luz de los días felices
pues me quedo con lo mejor de nosostros
en el cajón de los tesoros.

A Ferrara pinto un horitzó,
una linia que ens uneix
i mai desapareix.

Nella nebbia non c’è distanza,
ci troveremo.
Non so dove, né in cuanto tempo,
ma tra la nebbia ci vedremo,
perchè non c’è distanza né tempo.

Octavi Torné Bacaria, Luglio 2008, Ferrara

Escapada a MIlano

2008-06-30T04:14:00.000-07:00

Després de tantes setmanes sense sortir de Ferrara necessitava escapar-me una miqueta, sobretot ara que fa una xafogor terrible i els mosquits se'm mengen...... Dit i fet, cap a Milà, on hi ha la Clara que està fent l'erasmus d'arquitectura al Politecnico di Milano. A més, aquells mateixos dies feia escala a casa seva la Raquel, també de l'Etsab i que tornava ja del seu erasmus a Praha. Tres erasmus, tres maneres de viure'l, tres experiències diferents que ens vam anar explicant mentres visitavem l'elegant Milano.
Milano és molt més maca del que la gent parla, pateix la mateoxa maledicció que Pisa; en els tours italians només compta baixar a la piazza del Duomo, visitar la catedral i després les Galeries de Vittorio Emmanuelle. Són espectaculars, fabulosos, però la ciutat encara ofereix més coses. La Clara ens ho va mostrar: els carrers elegants de vora Montenapoleone con hi ha les botigues més cares, on s'aparquen ferraris i els executius circulen amb antigues Vespes. Les avingudes amples, plenes de tramvies i edificis de principis segle XX que porten fins al Castello dels Sforza, els grans parcs verds on estirar-se a pendre la fresca, les esglèsies medievals i renaixentistes, els trams de muralla, les restes romanes. Les cases de colors vius, amb geranis a les finestres que donaven un aire mediterrani que no m'esperava de Milano....
He descobert que e l'apperittivo el van inventar a Milano i que allí t'asseus, et porten la beguda i després sopes a base de fer visites a les taules plenes de menjar, molt més esplèndids que a Ferrara. La Clara ens va dur al barri dels Navigli, llargs carrers atravessats per canals navegables, projecte realitzat per Leonardo da Vinci, que resulten convertir-se en el barri marítm de Milano i en el lloc de copes i appertitivos preferit pels seus ciutadans.
Gràcies Clara per haver-nos fet de guia, per deixar-nos que et robèssim una mica de temps ara que tens exàmens (in bocca lupo!). Aquí Ferrara ara resulta que s'està més fresquet que a Milano, os sigui que si t'has de resfescar encara tens temps de baixar.. si no, ens veiem a Catalunya!!!!!!
Carrer de la zona més fashion de Milano.
Executiu amb VespaLa Clara ensenyant-li el seu utilitari a la Raquel.
Abans de fer unes compretes a Versace...

Vaig perdre les claus del Ferrari i el vaig deixar aparcat allí.

Apropant-nos al Duomo...La Raquel no pot evitar fer ganyotes quan li fan fotos....
Enfilats a la coberta del Duomo després de suar la cansalada.
Però les vistes valien la pena!!!!
La Clara jugant a fet i amagar...

Le Gallerie di Vittorio Emmanuelle El Teatre d'Òpera més famós del món, L'Scala di Milano, cremat com el Liceu i lamentablement reformat per Mario Botta.

Castello degli Sforza
Bany de peus necessari abans de continuar caminat amb la calor que feia
Les parelles romàntiques de Milano possen els seu candau com a símbol d'amor en aquest pontet del parc del Castello ( com a la Mitja Lluna de Tarragona).
Siusplau, ni se us ocorreixi comprar roba a les vostres criatures aquí si estimeu les seves vides...
La torre Pirelli, famos gratacels d'Itàlia, a sota una altra torre també molt important però que a mi em recorda els gratacels de Gotham City, crec que vaig arribar a veure la silueta d'en Batman
En el convent d'aquesta esglèsia es conserva (no massa bé) el Sant Sopar de Leonardo ( ja sabeu, aquell del Codi da Vinci )... no vam poder entrar, visites molt restringides.
La Clara baixant les escales del seu Palazzo, ja veieu com dóna de sí la beca Erasmus.
Estació ferroviaria de Milano Centrale, la més gran d'Itàlia, tamany colossal.

Ferrara, terra ed aqua

2008-06-24T04:38:00.000-07:00

La calor apreta, em passat d'una estrany i plujós inici de Juny amb fred de tardor, a la xafogor de ple mes d'Agost... i aquí sense platja. Els canal del Po es molt maco per tirar fotografies, sobretot quan es pon el sol, però l'aigua es bruta i pudenta, ja que gairebé no hi ha corrent..... només hi ha la piscina, la nit abans de Sant Joan hi vaig fer el meu primer bany nocturn de l'estiu, inagurant simbòlicament l'estiu i les vacances italianes. Avui que és festa a tots els Països Catalans, que tingueu unes bones revetlles i cremeu molta pòlvora, a veure si així me n'arriba l'olor. Visca el foc!!!

Racons secrets de Ferrara: Via Camello

2008-06-23T05:09:00.000-07:00

Traçat sinuós medieval, amaga petites esglèsies, façanes decorades amb ceràmica, i té una llum especial. És la drecera per anar a l'escola d'Arqutiectura des del centre.

LAP4

2008-06-21T07:57:00.000-07:00

Laboratorio di Progettazione Architettonica 4. Squadra: Toma, Adrián e io. Resultat 28/30 (aplaudiments siusplau..). Un bonic institut, al professor li va agradar, però el masterplan no, que hi farem, es que naltros passavem de fer-lo perquè no voliem tornar a fer urbanísitca sinó un edifici, portavem tants mesos només fent masterplans perquè els italians sempre ho comencen tot per aquí i després no els hi queda temps per aprofunditzar en els edificis. La nostra planta segons ells era molt espanyola i portuguessa, els hi encantava, siete tanti rigurosi, nessun italiano lo fareve cosí..... pobret professor, es va resignar a que no hi haviá manera d'italianitzar-nos, fins i tot ens va preguntar "veritat que no heu llegit cap llibre de la meva bibliografia ?" i naltros clar i català ( bé, en italià) doncs no, i va suspirar i ens va possar la nota....
Els indomables eramus vam anar a celebrar-ho al Sebastian, amb en Diego el gallego que s'apunta a totes...

Toma i Adrián maquetant les lamines del projecte, un dia abans!!! En Toma ens feia fer la feina per tenir-la enllestida 24 hores abans i així va ser, quin crack!!
A L'aula, en primer pla la Carolina distrutta per no haver dormit, l'Adrián al fons de tot preparant un altre examen, i en Toma mostrant orgullòs el projectes a un company italià ( segur que tenia enveja... ajajaja)
En Toma menjant-se el masterplan.
L'Squadra al complet, foto oficial.

Passant comptes al jardí.
El nostre professor: "els fotré un paquet a aquests, mira'ls prenent la fresca, maleïts erasmus..."
La cel·lebració al Sebastian

Fuori Luogo, fuori testa ?

2008-06-21T07:46:00.000-07:00

Moments surrelsites de la nit de la Festa de la Faf. La pluja altera els nostres comportaments, en general el clima de Ferrara acaba afectant els percepcions. Al so del singin'n in the rain bonica coreografia improvitzada pels futurs arquitectes d'Europa i Amèrica. Així som els estudinats d'arquitectura, uns bitxos raros que després de passar massa temps tancats fent feina ens agrada fer festa....

P.D: Al final lo he colgado Carolina, es demasiado divertido como para dejar-lo en el disco duroo....

Sintesis

2008-06-20T03:48:00.000-07:00

Si us penseu que tot són festes i viatges aneu errats. Aquestes últimes semanes no he sortit de Ferrara, tancat preparant dos projectes a la vegada, el de sintesis ( anual, de cinquè curs) i LAP4, semestral de quart any. Les entregueshan estat en la mateixa setmana, he dormit poc, suat molt.. però al final ha valgut la pena. Sinesis 30/30, oleeeeee.
Us deixo el vídeo que vam presentar per a tal de donar un cop d'efecte, estalviar-nos de parlar amb el nostre italià macarrònic, i que coi, perquè ha Barcelona jo no tindria valor de fer aquesta "pijada" amb música i tot.

Fuori Luogo

2008-06-19T04:13:00.000-07:00

Fuori Luogo, la festa de la FAF ( facultat d'arquitectura de Ferrara). tres dies de festa al parc del costat de l'escola, amb la mura renaixentista de teló de fons. La festa universitària més important de la ciutat. Coincideix just abans de les entregues, males dates, però en teoria és perque abans no es pot fer perquè fa mal temps. Dons aquest any,a mb aquest juny boig que ens porta pluges i pluges, va ploure tots els dies i tot va queda rmolt desangelat. Jo hi vaig anar el divendres que sembava que faria una miqueta de sol, però a les 9 del vespe ja estava plovent. Durant unes horetes nomñes els arquitectes més fidels a la Faf hi anaven passant. Jo i altra gent compliem el nostre paper d'Eramus epr fer una mica de xivarri i aportat el toc exòtic. Sota toldos improvistats, fumant puros que regalaven una tabaqueria de promoció, ja que abans que es mullesin ens els donaven als arquitectes àvids de vicis (crec que som una professió amb molta vocació nicotínica arreu del món pel que vaig veient). Bebent d emica en miqueta i al final alguns ballant sota la pluja al so de l'irirònic DJ's que feia sonar " I'm Singing in the rain". Les hores anaven pasant i la pluja va parar-se, però no assecar, i ballant i parlant amb molta gent, i brindant. No va ser massiu, més haviat una festa "en familia". El sol va acabar sortint i naltros encara per allà.....
Una bona pausa per desconectar de tota la feina, llàstima que l'endemà a la tarda ja estàvem al peu del canó disposats a continuar passant hores davant l'ordinador fent projectes.

Sota el toldo, esperant que parès de ploure. Multiculturalitat ( com a barna.... ) portugesos, mexicans, chilens, gallecs, italians i un català (jo).

Inici de la festa, mal oratge, quatre gats, els del bar avorrits.... tothom mirant el cel i pregant.
La Carolina degustant un puret
Aquí estava plovent a bots i barrals, però la gent resistia, jo estava sota un plàstic que ens protegia precàriament.
La nit avança i tot era més borrós......
En Sergio fent-se el despistat, i la Barbara en canvi posant amb la birra en mà.

Gonzalo il chileno, dient adéu a la nit.

Moments surrealistes de la nit, foto artística amb Maya, Barbara i un cinquecento.

Detalls del Palio

2008-06-12T10:52:00.000-07:00

Desfilada de models pel Palio, última moda Renaixentista, el més portat en els refinats ambients estenses....

Racons secrets de Ferrara: porxos de Piazza Ariostea

2008-06-11T07:27:00.002-07:00

Ferrara encara em sorprén amb racons plens d'encant... ara que estic enclaustrat preparant les entregues finals enyoro els meus passejos amb bicicleta per la ciutat. Fins i tot enyoro la boira i el fred ara que fot una xafogor ... bé el fred no, però veure els carrers amb boira i aquella atmosfera estranya i evocadora. He vist un film que retrata perfetamentel caràcter de la ciutat, potser perquè el director era de Ferrara, Antonionni. Al di là delle nuvole, no sé com ho van traduïr a casa nostra, es tracta de diverses històries d'amor particulars rodades cadascuna en una ciutat diferent. La primera és a Ferrara i surten John Malcovich i Inés Sastre. La fotografia és excel·lent i per algú que ja ha viscut a la ciutat estense veu retratada també la personalitat dels seus habitants, i les sensacions que es viuen en una ciutat tan estranya.

Festa i Sangría

2008-06-04T04:07:00.000-07:00

Els Geminis som una plaga i al mes de maig està ple de aniversaris. Com es nota que nou mesos abans cau amb vacances d'estiu.... coses de la natura humana.
Deia això perquè aprofitant que amb quatre dies de diferència eren l'aniversari de la Laura d'Albacete, la Claire i el meu, vam decidir que el divendres fariem celebració conjunta, així també era més pràctic perquè en aquests dies d'examens no es pot fer festa cada dia.
Sangria popular al Duomo. La gent va ser convocada i així anaven passant i els invitavem a beure a la nostra salut. Així es va anar acumulant molta gent, molts al final no sabía massa bé qui eren però ni importa. La majoria eren espanyols, però també es van passar els meus amics francesos, els portuguesos, els sudamericans.... Visca l'esperit Eramus.

Fotografies de Dalt a baix: a)Preparatius de la sangría, les altres homenatjades Laura i Claire, i el xicot d'aquesta última en Max ( clavat al Zambrotta per cert).
b)un dels moments de màxim aforo, fotografit per l'Alizé.
c)un dels molts brindis, amb Benjamin i en Tomà.
d) no sé d'on va comparèixer el carret, pero va donar molt de joc. Enrique i Ángela, desprès tàndem Tomà i Sophie.
e) també es van passar per allà la Barbara de Munich i la Maya de Croàcia (aquesta última a la foto). No sortim amb la nostra millor cara, ja era molt tard i quedava menys sangría..........

Il Palio di Ferrara

2008-06-02T07:11:00.000-07:00

Per fi, després d'haver-se pospossat una setmana a causa del risc de pluja, ahi res va celebrar el famós Palio de Ferrara, l'acte tradicional més esperat de la ciutat. Ferrara ressucita el seu espelndor renaixentista, de nou la cort Estense recorre el seu luxe i refinament pels carrers, on mitja Ferrara es vesteix de l'època, on ressonen els tambors, les trompetes, les banderes danseb en l'aire. Entre les contrades es respira nerviosisme per a veure qui resultarà triomfador. Hi han quatre gare o curses: dei Puti, delle Pute, delle Asnine i la Corsa dei Cavalli.
Les dues primeres son curses de nois i després de noies que corren fent tres voltes a Piazza Ariostea. Les altres dues sobre equins, sense sella, amb cada genet vestit amb els colors de cada contrada.
El meu barri no va guanyar res...... però són els campions del concurs de les banderes ehhhh!!! Ja tinc mocador amb els colors de la bandera de la meva zona. Un bon record de Ferrara i la seva història i personalitat.
Us posso el video de la cursa més espectacular i esperada, al del cavalls corrent a tota òstia, sentint el seu galop ben aprop.

Postals

2008-05-30T04:24:00.000-07:00

Tot el meu Eramus per Itàlia resumit en una paret de postals al costat del meu llit..... això ja s'acaba.

Gracie Mille

2008-05-28T10:53:00.001-07:00

Tanti augurii a me, tanti auguri a me....
Gracies per totes les felicitacions, ja siquin mails, sms's, trucades, abraçades i petons....
Buffff, 26!!!!!!!!!

Edgar Biggest Weekend

2008-05-26T06:31:00.000-07:00

Il ritorno di Edgar a Ferrara. Il ritorno dil ré della festa, delle notte eramus. Heus aquí que compleix paraula i retorno per últim cop a Ferrara. L'eufòria es tant gran que tot es concentra en la primera nit i la resta del cap de setmana tothom està amb ressaca. Sobretot ell, que havia perdut la pràctica i feia molt de temps que no sortia ni bebia tant. Bologna tremola amb la nostra presència. A l'estació ja ens hem ventil·lat l'alcohol i molts ja no recorden que van fer i on van anar a parar. Va ser una nit alegre, ple de riures, d'anècdotes i fenòmens paranormals. Ha de vindre el rei per a que això tornñes a ser una festa de les més grans que es recorden.

Autoretrat

2008-05-26T06:28:00.000-07:00

Autoretrat. Em sembla que feia anys que no duia el cabell tant llarg. Estic plantejant-me de xollar-me, ja que comença a fer calor i a més cada cop és més difícil pentinar-se i possar ordre, sobretot als matins quan m'aixeco amb un tupé d'un pam i mig.
Però la veritat es que encara em queda força bé.... que guapo que sóc!!

Última visita??

2008-05-26T06:17:00.000-07:00

Iep, per fi em vau visitar!! La Tat ( des de Lisboa) la Maria, l'Edu i en Joan per fi van vindre a visitar-me. Arquitectes, calia estudiar-se la matèria i parlar de l'urbanisitca de Ferrara, del romànic italià.... blablabla. Res d'això, venien a veure bons spritz i a menjar bona pasta. Ben fet, lo altre ja es pot aprendre als llibres.
Visites per a fer-se una idea del Nord d'Itàlia, d ela meva zona: Padova, Ferrara, Bologna. Força bon temps, no masses turistes, visites relaxades i amb molts riures.
Sopar obligat al Sebastian, on quasi rebentem, al Sèptimo, a beure al Duomo. Visita a Ferrara per descobrir els seus encants. La Clara, que fa l'Erasmus a Milano, també es va apuntar. Tres eramus compartint i comparant experiències. I sis compartint habitació com si fòssim de colònies, amb llits, sacs de dormir i matalassos inflables. Kebabs, el meu famòs rissotto i pizzes. I spirtz i limonchello per amenitzar els àpats.
L'any que ve ningú se'n vol anar d'Erasmus???

Lucca

2008-05-26T06:00:00.000-07:00

Altre cop a la ciutat de l'antiga i orgullosa república de Lucca. Contemplem la ciutat des del capdemunt de la torre, on alsines ens fan companyia mentres contem els campanars i torres que s'escampen a l'endins de la muralla. Després de dinar uns pannini al parc d edalt la mura i escapada de grand tour italiano a Pisa, per a que ma germana es poguès fer la foto amb la torre. Al final, altre cop a la vechia Ferrara, sopant a l'osteria més anitga del món , Al Brindisi, degustant els plats típics de la refinada i renaixentista cuina estense.

Lluna Plena a Sicília

2008-05-25T04:09:00.000-07:00

Foto que m'ha passat en Toma. Nit de lluna plena contemplant el mar de Sicilia.

En Rúben s'ha currat un maquing off de la fotografia i l'ha possat al youtube.com

San Gimiginano

2008-05-23T06:35:00.000-07:00

Després de Siena, ben a la vora camí de Firenze, s'alça el poble de San Gimigiano. Segurament un dels més fotografiats de la Toscana pel seu sky-line singular, ple de torres medievals que desafien la gravetat i el sentit comú. Mé sque una funció defensiva eren símbols de poder de les families nobles. Encara se'n conserven moltes, però encara n'hi havien moltes més. El paisatge que l'envolta és fantàstic, val la pena fer el recorregut rodejant la muralla. A més, ens va fer una tarda esplèndida i una llum que a mi m'agrada molt fotografiar. A la nit, sopar de cuina tradicional a Florència. Jo em vaig cruspir gairebé un quilo de fiorentina, l'entrecot toscà de la millor part de la vedella....

Siena

2008-05-23T04:16:00.000-07:00

El segon dia per La Toscana tocava Siena! Per fi hi tornava, i aquest cop amb la càmera. Llàstima que no era la ciutat buida i tranquila que havia visitat un fred novembre, sinò plena de turistes i amb un sol espatarrant. Encara bo que conserva la seva bellesa a pesar del bullici humà. Ens va costar aparcar, per tot hi havia gent, però al final no vam haver de fer gaires cues. La visita va ser rapideta ja que desprès voliem anar a una altra banda....

Il Chianti

2008-05-15T06:53:00.000-07:00

Viatge per la Toscana que surt a les películ·les. Cotxe llogat, mapa i guia i a fer carretera. Turons verds, vinyes, camps de blat i oliveres, en un paisatge ondulant, agrícola i en part encara boscós. Xiprers alineats que indiquen el camí principal cap als grans masos i castellets. Poblets fortificats, un cel blau mig enuvolat. Il Chianti, terra de vins, a mig camí entre Florència i Siena.
Només ens faltava un descapotable com totes les parelletes americanes i nord-europees que es passejaven com naltros. Tant se val, el nostre Ford Fiesta va dònar molt de sí.

L'Eva i en Gianni

2008-05-15T06:43:00.000-07:00

Tantes visites i viatges no m'enrecordo de penjar les fotos. Doncs a l'Abril l'Eva i en Gianni em van tornar la visita i van passar el cap de setmana a casa meva. Van fer visita a Venèzia mentres jo feia projectes i al dia següent vam anar a fer un tomb per Ferrara.
Així van tenir un cap de setmana per relaxar-se, veure una part d'Itàlia que no coneixien i que els hi va agradar molt, sobretot Ferrara, amb els seus parcs verds i els carrers tranquils i ordenats.
Us posso les fotos.

La sequera

2008-05-14T03:53:00.000-07:00

Desde les terres verdes i fèrtils d'Itàlia es fa estrany sentir coses de la sequera.
Hi ha coses que no entenc.
La província més seca és la que ha de transferir aigua cap al nord??
Quan a Tarragona no hi havia aigua potable era un problema local, ara que li falta a Barcelona és un problema nacional.
Perquè no tenim desaladores?
Perquè naltros hem de ser sempre els solidaris? Ja tenim TOT el que ningú vol aprop de casa seva: nuclears, refineries, químiques, tèrmiques, centrals eòliques, transvassaments. Sempre a callar i resignar-se una i altra vegada. Si els catalans ja som uns donats pel cul, els del Sud som els campions.

Antiche Giochi delle Bandiere Estensi

2008-05-13T02:14:00.000-07:00

La competició entre les diverses contrades de Ferrara. Us posso els videos de la meva contrada, la de San Giacomo. Són uns cracks. S'han entrenat tot l'any, jo ho sé perquè assajaven els cap de setmana aprop de casa.
Els següents són els de la Contrada San Luca, que tampoc ho fan gens malament. I finalment la Contrada di San Giorgio.

Pallio

2008-05-10T16:09:00.000-07:00

Senyores i senyors, ha començat el Palio més antic d'Itàlia i del món, el de Ferrara. Reneix per un més l'esperit de la Corte Estense i de la glòria renaixentista de la ciutat, Unes fotos del torneig dei Sbendieratori infantils per anar obrint boca. Aquest cap de setmana toca els dels adults, ja us en faré cinc cèntims.

LA TOSCANA: The Road Movie

2008-05-09T08:02:00.000-07:00

SICÍLIA

2008-04-30T10:12:00.000-07:00

En deu dies Roma i Sicília. De Roma vaig tornar molt cansat, després de caminar i caminar per veure tot el que poguès i més. A Sícilia hi vaig anar a relaxar-me. A pendre el sol i la mar que tant de falta em fan a Ferrara.
Van Viatge only for men. Jo no ho vaig organitzar, de fet m'hi vaig apuntar a última hora. Alguns hianar una setmana abans. Jo formava part de la retraguardia formada per Sergio, Rubén i Diego el gallego. En total, el dijous 14 trunyos tots juntets en una casa enorme, amb jardí i a cincminuts de la platja, a preu de saldo. La invasió ferrarense a Siracussa.
Els dies van prosseguir de la següent manera:
Barbacoa de recepció a la nit, calimotxo i birres fins l'hora de domir. Petita escapada al a platja per veure la lluna plena sobre el mar. Casi em salten les llàgrimes al tornar a veure el meu mediterrani, escoltant les ones com es trenquen sobre les roques.....quatre mesos sense veu la meva mar.....
Com que hi havia overbooking, al sofà clapar (no massa bé).
A l'endemà visita turísitca a Taormina. Poble molt bonic situat en uns turons sobre la costa, de bellesa excepcional, i que poseeix un teatre grec des del qual es domina la costa i emmarcant-ho tot el llegendari Etna, gegantí, màgic, amb neu encara al capdemunt i un núvol permanent cobrint-lo. Remullada de peus a una de les platges més boniques que he vist, a Isola Bella.
A la nit, barbacoa i cap a Catània de festa. Com es nota que és el sud i que la gent és més alegre. Les sicilianes molt guapes, jo que em pensava que eren lletges i amb bigoti....
A l'endemà, dia de platja i mar. Un bon bany malgrat que l'aigua era freda. Aconsegueixo una miquetaaaa de moreno, com a mínim ja no estaré tant blanc. Barbacoa final. Aquest cop ens ho currem i mengem orades a la sal, que prepara el gallec que en això és especialista. A la nit alguns se'n van altre cop cap a Catània, jo em quedo amb uns quants a fer el manta per la casa. Estem de relax tu....
I a l'endemà cap a Ferrara altre cop. Deixem enrerre el llimoners, el paisatge de secà que em recorda a casa però una mica més silvestre, les carreteretes i la conducció anàrquica i boja dels sicilians. Mai havia vist uns conductors tant sonats, allí tenen els seus propis codis de conducció.

En fi, un tast curt però intens d'aquesta illa. Em juro que hi tornarè en una altra ocasió, tant sols he vist una porcioneta del que ofereix Sicília......

ROMA

2008-04-30T07:54:00.000-07:00

De Roma tinc material fotogràfic com per fer un bloc exclusivament sobre ella.En quatre dies vaig fer unes mil fotos. O sigui que per no atavalar-vos, i jo tampoc, us les anirè donant de mica en mica, quan em senti inspirat...
A Roma hi vaig fer cap perquè allí estpa fent l'Eramus en Lluís Alejandre, col·lega meu d'arquitectura, de Tarragona, i que a l'estiu vam passar de ser coneguts a ser amics gràcies al curs intensiu d'italià que vam fer al Juliol. Encara recordo que no estava massa convençut d'anar a Roma. Jo ja que ja hi havia estat li parlava meravelles d'aquesta ciutat, de la seva bellesa inmensa. Al final m'ha donat la raó. Ens vam dir que un cop d'Erasmus ens veuriem. Jo he estat el primer a fer la visita, i en teoria ell ara me l'hauria de tornar a Ferrara. És el que té l'Erasmus, que cala porfitar i anar a veure altres eramus a veure com es viu allà l'experiència.
Doncs giarebé d'un dia per l'altre vaig decidir agafar bitllets i cap a la capital s'ha dit. Del dijous 10 abril fins al dilluns 14, tot i que després vaig allargar fins el 15. A més, gairebé tots els eramus de Ferrara anaven de viatge a alguna banda. Molts a Sicília, d'altres escampats per la geografia europea...
Quatre hores en tren i ja sóc a Roma Termini, estació immensa al centre de Roma, l'estació més concorreguda d'Itàlia, nus ferroviari i de transport públic. Seguint les indicacions donades, autobus cap a Monteverde.
Il quartiere di Monteverde és un barri no molt a les afores, ben comunicat amb el tramvia. Amb personalitat pròpia, molt verda, situat en un dels molts turons de Roma, on cada edificis té jardí propi. És el barri del director italià Nani Moretti. Me l'imagino passejant amb la seva mítica vespa de Caro Diario pels carrers on viuen en Lluís; en Rubén de Barcelona i també de la meva facultat, una italiana de la Puglia, i una parella de novios xinesos molt divertits.
Doncs allí em vaig encavir en una mini habitació de convidats, i a viure Roma. el primer i el penúltim dia vaig fer tombs jo sol, ja que ells tenien feina i classes, i a més com que ja sé que és rebre visites, ja li vaig dir que jo sol veuria les coses que ja estava avorrit de veure i el cap de setmana aniriem a veure coses que ells encara no haguèssin vist. Perfecte per tots.
Vam cuinar, vaig practicar molt d'italià (és el que té viure amb gent que només t'entén en aquesta llengua) amb el meu marcat accent del Nord que es veu que pels romans tinc. En una taquilla mentres comprava bitllets em van preguntar si era de Bologna. Ja veus....
M'ho vaig passar molt bé, xerrar i riure molt, passejar amunt i avall. Gràcies per tots xiquets. I Visca Tarragona!!!

San Marino

2008-04-22T10:02:00.000-07:00

San Marino, un estat dintre d'estat italià. Com Andorra, però encara més mínuscul. El centre històric situat al capdemunt d¡una muntanya, dominant amb la vista molts quilòmetres de la Romagna, la plana de la costa Adriàtica, i les muntanyes que arrenquen després de la pianura padana.
Una vil·la fortificada al llarg del carener on es reparteixen tres torres o castellets.
Ara convertit en un poble completement avocat al turisme, ple de botigues de souvenirs, falsificacions de marques, productes molt més barats, botigues on comprar armes sense llicència, moltes sucursals de bancs... és el que tenen aquests mini-estats, que subsisteixen com a paraisos fiscals.
Els San Marinesos estan molt orgullosos de la seva llibertat, de ser la república més llòngeva d'Europa.
Naltros èrem els mateixos que vam anar a Ravenna més en Diego de Santiago. Segon cap de setmana consecutiu que decidiem fer sortida turistica. Llàstima que ens vam passa la major part del dia entre trens regionals i autobusos, i que a l'arribar foti un vent fred i naltros esperant solet...
En fi, això no ens va impedir de fer una mica el ruc per San Marino i que m'acabés comprant unes ulleres de sol en plan italiano per quatre duros.
Per cert, altres Eramus ens van copiar l'idea i van fer cap a San Marino aquell mateix dia, però amb cotxe. Natros no en teníem, recoi!!!
Per cert, ningñu té germans bessons, és un fotomuntatge que em vaig currar, ja que amb l'alba vam fer experiments amb la funció de fotos panoràmiques. Només faltaria que hi haguèssin tres diegos o dos rubens!!!!

Ravenna

2008-04-21T11:00:00.000-07:00

Abans de Setmana Santa volia fer una excursió a Ravenna. Ja tenia convençuts i motivats a un grupet d'Erasmus espanyols ( i un basc) per a fer una visita cultural.La pluja ens va impedir fer-ho abans, així que ens vam haver d'esperar fins a que retornés la gent de les vacances a casa. Millor, perquè així van arribar més motivats a viatjar i a descobrir tot el que encara ens pot oferir Itàlia.
El primer diumenge després de Setmana Santa, cap a Ravenna fa falta. Anàvem a la petita expedició, l'Alba de Saragossa, en Rubén d'Euskadi, la Lorena de Granada i l'Isa d'Albacete. L'Alba s'havia estudiat un llibre d'Història d'Art Medieval, així que ens faria de molt bona guia!!!
Ravenna en sí no és de les ciutats més maques del Nord, però té una gran quantitat d'Esglèsies i monuments claus de l'Art Bizantí i medieval Itàlia. El Mausoleu de Teodorico, San Vitale, el Mausoleu de Gal·la Placídia (aquesta emperadriu va viure un temps a la Barcelona), el Baptisterio Neoniano, l'esglèsia romànica de San Francesco, la tomba de Dante, San Apollinare Nuovo....
Vam quedar enamorats de les esglèsies bizantines, dels seus mosaics clorits, de la llum i les sensacions estètiques de tan cromatisme. El que més em va agradar és San Vitale, que per cert en història de l'Arquitectura s'estudia, així que friqui-arquitectes busqueu en els vostres apunts i segur que la trobeu. El seu joc de volums, en recerca de la verticalitat i centralitat, és exquisit.
La veritat és que ens ho vam passar molt bé i vam dir de repetir més sovint aquest viatges culturals, escapadetes de cap de setmana.
A, i per acabar com déu mana la jornada, apperitivo al nou bar súper fashion del MamBo (Museu d'Art modern de Bologna) i passejada fins arribar a la Pîazza del Duomo de la capital.

Gira i Gira

2008-04-21T10:54:00.000-07:00

Fira i firaires a Ferrara............ffffffffffffffffffffffffff

Ensenyant Ferrara

2008-04-20T12:36:00.000-07:00

No sé perquè deixo sempre Ferrara com a última visita. Aquest cop però teniem més temps, ja que la Marta no havia d'anar-se'n fins al vespre. Tenia planificada ruta amb bicicleta per les muralles, i fer-ho tot a cop de pedal.
Mitja hora desprès de voltar, just al mig del Parc Urbano, PUUUUUUUUUUUUUMMMMM!!! La meva roda rebenta, exactament a pendre pel cul de qualsevol negoci de reparació de bicis. Arrastrant la bici per mitja ciutat, travessant tot el Nord Renaixentista fins a la Piazza del Castello, per aparcar-la allà, en un lloc més segur i que poguès després anar-la a buscar des de casa. En fi, canvi de plans, veuriem Ferrara a un altre ritme.
Abans d'arribar, veiem el Palazzo dei Diamanti, la Piazza Ariostea, el Castello... Dinar a la mensa, gairebé buida perquè és setmana Santa i l'emigració ha estat massiva.
Xino xano, veiem els palaus que hi ha de camí cap al Palazzo Schiffanoia. Aquest me l'havia deixat per quan vinguès una visita. Val molt la pena, està molt ben restaurat i els salons estàn decorats pels millorts artistes renaixentistes que acollia la Corte Estense. Impresionant el Salò dels Signes del Zodiac. Al davant hi ha Santa Maria in Vado, unes de les millors esglèsies renaixentiste que hi ha a Itàlia, o això penso jo. Però com és típic a Ferrara, per fora és senzilla, tota de toxto i austera, però a dins amaga tot un espectacle.
I desprès anar perdent-se pels carrerons medevials, amb alguna sorpresa per mi, com trobar l'esglèsia on està enterrada Lucrezia Borgia ( que es va casar amb un Este i va ser mecenes de l'art i molt estimada pels ferrarenses) i també trobar un convent preciós a quatre passes de la meva facultat. Sempre oculta Ferrara, si no és per la boira, pels teus carrers laberíntics i les teves façanes discretes...
En fi, el viatge s'acabava per la Marta,a peu cap a casa a buscar la maleta i despedida a l'Estació.

Gracie per la visita, arrivederci Marta!!!!!

Redescobrint Padova

2008-04-20T11:51:00.000-07:00

Penúltim dia, descartat Verona (ja que amb tren es un bon pal de transvords i regionals) várem fer cap a Padova.
Jo tenia pendent una visitia a la Cappella degli Scrovegni, obra mestra de Giotto i la que s'anomena amb justícia la capella Sixtina de l'Edat Medieval. Vam fer sort i només arribar ja la podíem visitar, ja que l'entrada és restingida per a conservar l'atmosfera de l'interior. Un espectacle de color, d'expressivitat i molt fàcil de llegir , ja que funciona com una narració dels Evangelis i el nou Testament. No tinc fotos perquè evidenment no te'n deixen fer a l'interior, però si podeu busqueu-ho per Internet, tot i que segur que les imatges no li fan justícia.....
Després d'aquesta visitia, a passejar pel centre i a buscar lloc per dinar. Ens vam fer un homenatge i vam menjar com reis en un bon restaurant a la vora della Piazza delle Erbe.
Després vam tenir molt de temps per visitar l'interior de l'edifici que divideix la Piazza, i que va resultar una autèntica sorpresa, una sala de dimensions gegantines, sense cap pilar a l'interior, amb els murs decorats de dalt a baix amb frescos medievals. Un prodigi de construcció!!!
Anant xino-xano vam arribar a la Basílica del Santo, o sia, Sant Antoni de Padova, lloc de pelegrinatge ja que el paiet és molt famños dintre de l'Star system catòlic. L'església impresionant, i per fi vaig veure les reliquies friquis, amb les cordes vocals, la llengua i altres pedacets de l'home, tot ben repartit entre reliquiaris i urnes......

Us enrecordeu del Sebas de la Cosa Nostra?? Aquell personatge que interpretava en Corbacho i que portava de cap en Buenafuente?? Us recordeu que sempre deia " rollo Lorenzo Quinn". Doncs al claustre de la basílica hi ha una escultura feta per ell!! En teoria és San Antoni reben la il·luminació del nen Jesús, però jo l'he batejat com " Antoni just apunt d'estampar un nen contra el terra".

Passejada fins al Pratto, bonica plaça decorada per un venezià, amb els seus canalets i ponts.

I altre cop cap a Ferrara. Última nit de la Marta a Ferrara, no es podia perdre un sopar al Sebástian. Aquest cop no em vaig poder acabar la pizza. Amb raó es deia Titanic!!!

Bologna, versió vallenca

2008-04-17T02:49:00.000-07:00

Cada cop m'agrada més Bologna. És cert a vegades que no s'aprecia tant el que tenim més a la vora i això em passa amb aquesta ciutat.
Com que no teníem ganes d'anar gaire lluny i la Marta no ho coneixia, cap a Bologna s'ha dit. Passejada pel barri universitari, dinar a L'Orso, lloc molt popular pels estudiants d'allà, i anar caminant entrant a cada portal d'edifici sospitòs d'ocultar alguna cosa interessant. Les facultats i el rector estàn dintre de magnífics palaus. També vam trobar l'Oratorio de Sta. Cecília, decorada amb frescos del renaixement, per la qual cosa li diuen la Capella Sixtina de Bologna. San Giacomo Maggiore val molt la pena, i també San Bartolomeo.
La gent de Valls té tendència a estar per tot arreu del món, i a més atrobar-se. La Marta va contactar amb una coenguda del seu poble, la Rosa, i vam quedar sota els peus de les dues torres.
La Rosa està fent l'Eramus a Bologna, estudia Belles Arts, i ens va fer de guia durant la tarda, ensenyant-nos els racons que més li agraden.
El més impresionant les Sette Chiese, o San Steffano, conjunt de set esglèsies unides en un sol complexe, en que vas passant d'una a l'altra, totes de diferents èpoques i algunes molt curioses, com la que és una copia de l'Esglèsia del San Sepulcre de Jerusalem. Imprescindible si algun cop posseu els peus a Bologna!!!!!
Després, la Rosa ens va portar a la millor gelateria de Bologna, i amb ota la raó, boníssim, el millor que he tastat a Itàlia. Es diu Ugo, però ja no recordo per on para....
I per concluir la jornada, un bon apperittivo pel barri universitari.
A l'endemà, Padova.

Venezia i la Marta

2008-04-16T11:33:00.000-07:00

Ni un dia de descansar ma c'est la vie.... i la Marta s'ho mereix. Cap a Venezia falta gent. Ella arribava ben de matí a Venezia i fam fer l'appuntamento a l'estació de Sta. Lucia. Com que ja sabia que no feia ni quatre dies que hi havia estat em va deixar variar una mica la ruta típica, i així vam fer cap, després d'una hora de vaporetto a través de la llacuna veneziana, cap a la petita illa de Burano. A mi m'agrada molt aquest racó més apartat, poble pintotresc de pescadors, amb cases senzilles però pintades de vius colors, com una aquarel·la.
El dia era estrany, molt ennuvolat, no se sabia si de pluja o bé si estava disposat a trencar-se i deixar entrar el sol. Després d'una llarga volta en vaixells, cap a San Marco i a dinar a l'únic restaurant que conec de Venezia, però que no falla mai...
Després xino-xano pels carrers... i si provem d'anar a San Giorgio?? Aquest cop no m'equivoco de vaporetto i tot va com sincronitzat, fem tots els transports molt ràpid. El dia estrany ens brinda unes magnífiques vistes i una llum molt especial, quines vistes més espcetaculrars, quin cel!!! Quan tirem les fotos pensem en com farem dentetes al Xavi Pastrana, gran fotògraf, que s'està perdent aquest espectacle....... seguiem la ruta pels carrers i places que més m'agrada ensenyar, la Venezia que un dia en Jordi simó ens va ensenyar, ara fa cosa d'un any, quan jo just somiava en fer l'eramus.
Cap a Ferrara, sopar a cosa i a reposar una mica, que ens feia falta als dos. A l'endemà Bologna...

I per últim, Ferrara

2008-04-16T04:29:00.000-07:00

Últim dia del Tour i quasi ens descuidem de Ferrarra. Ruta ràpida, descobreixo que amb furgoneta és fa més difícil per dins de la ciutat de la Bicicleta. El cementiri de la Certosa; voltar la muralla des de dalt de la macchina; Via Massini i Via Garibaldi, on els faig comprar pasta fresca i parmiggiano; el Duomo i el Castello; Palazzo Schiffanoia. Motl ràpid, sota un bon i excepcional sol, però s'emporten una bona impressió de la ciutat.
Dinar casa Franco, el millor lloc on menjar pasta casolana i just al costat de la meva facultat. Ben atipats, a buscar les maletes a casa meva i moment de les despedides sentimentals.

Arrivederchi cari amici!!! Ci vediamo a Tarragona!!!!

Lago di Garda (darrere la boira) i Verona

2008-04-15T12:24:00.000-07:00

El diumenge em feia molta gràcia veure el Llac de Garda, de fet era l'única cosa de la ruta que no havia vist mai. Aquest cop ruta cap al Nord, direcció Verona i anar fent cas al GPS, que ja era la nostra amiga de viatge. La Pianura Padan s'havia llevat amb una boira força espessa, però jo confiava en que més al nord i al migdia ja no n'hi hauria.
En fi, el Lago de Garda el vam veure més aviat a través de les postals del poblet on vam aterrar, perquè un mur blanc impenetrable no deixava veure a més de 15 metres de l'aigua. Les fotos que vam fer van resultar boniques, amb un fons irreal i evocador ( Paco Raquel us penjo la foto romàntica que us vaig fer), però del fabulòs llac amb les muntanyes que semblen precipitar-se dins l'aigua res de res.
Pla B: Verona. Tot previst, tenia un as a la màniga, Verona, mai decepciona!!! L'Arena Romana, Castelvecchio, Piazza delle Erbe.... ja m'ho sé de memòria però sempre és agradable passejar-s'hi de tant en tant. La Nora tenia vol de retorn a la tarda, així que la primera despedida, i el Melcior a fer de xófer mentres naltros passejàvem per la ciutat de Romeu i Julieta.
Al vespre, sopar de despedida al Ciclone, una altra molt bona pizzeria, on casualment ens vam anar trobant altra gent Eramsus de Ferrara que havién tingut la mateixa pensada per portar les seves visites, i és que aquesta era la distrecció de Setmana Santa, passejar visites amunt i avall....
Anem a fer unes copes cap al Lobo Loco? Ja us porto jo.... total, ens acabem perdent una mica perquè jo vaig distret palant pel mòbil amb la Isa. trobem el bar però està tancat, així que cap al Sèptimo falta gent, cubates al carrer, acaben comparaixent altres eramus, com Sergio, Hèctor i Isa (aquest dos marxeven l'endemà) i la fem petar fins que tanquen el Sèptimo. A dormir, per ells, l'última nit a Ferrara.

La TOSCANA: Ciao Eva, siamo la gente di Tarragona!!!

2008-04-15T11:54:00.000-07:00

El dissabte a toc de corneta, tots altre cop cap a la furgoneta.
Ens esperava una llarga ruta cap al sud-oest, cap a la toscana. Jo havia previst una ruta mot maca, anant atravessant els turons i valls toscanes i disfrutant del paisatge. Pluja i boira, poc més que la carretera i voltants. En fi, encara no m'acabo d'acostumar al clima del Nord. però el viateg valia la pena perquè tenia un objectiu clar: visitar l'Eva. Ja sabeu si llegiu el blog que jo ja hi he fet cap més d'un cop a veure-la, però pels tarragonins era el primer cop que la veurien amb la seva vida italiana, a la seva casa a la vora del riu i amb en Gianni no com a estranger, sinó al revés.
Ampolles de vi i una de Charteuse com a present, i ells un bon dinar a base de pasta i productes de la terra italiana. Bona sobretaula i cap a fer una mica de visiteta a la ciutat. Lamentablement l'Eva s'adona que ha perdut la cartera pel camí...... vinga a buscar-la, a fer trucades a en Gianni, després als bancs per anular-la, a casa sons pares... i tot mentres ens fa de guia amunt i avall. Ai senyor, sort que t'en surts de totes Eva!!!
Fem tota la ruta pisana, fotos "originals" amb la torre pendente inclosos, i acabem esperant que la xiqueta faci papers amb els Carabinieri.
Després d'aquesta tarda moguda, proposo de passar per Lucca i aprofitar més el viatget. La ciutat no deceb malgrat que només hi fem una breu passejada, és suficient per captar tot l'encant de la Toscana.
Altre cop de ruta, cansats i tard, se m'encén la bombeta, era hora de provar el meu famós rissotto i fer un sopar descansant de la pasta. S'acaben llepant el dits i per acabar de fer bé la digestió, uns xupitos de Charteuse!!!!!!!!!!!!!

Venezia, sempre bella

2008-04-01T14:55:00.000-07:00

Perquè sempre totes les visites volen anar a Venezia?? La veritat és que per a que així entre els Erasmus de Ferrara podem competir en qui hi ha anat més cops. D'acord, és una ciutat única al món i cada cop que hi vas descobreixes una cosa nova, que la llum és magnífica i l'atmosfera màgica. Però necessitava dir-ho.
Primera ruta amb la furgoneta. Els meus amics van poder comprovar la monotonia del paisatge de la Pianura Padana, vinga plana, molt verd, quatre arbres alienats al fons, un mas, dos, tres, ara un poblet, ara una ciutat que rodegem. Amb la veu catalana del GPS donant-nos ordres, la gent dormint. Ma germana utilitzant la furgoneta com a transport públic, ja que havia quedat amb les seves amigues a l'Estació de Santa Lucia per després anar-se'n cap a Eslovènia a veure Na Joana Alzina. En Víctor i en Toni fent fotos creatives amb la lupa que els havien regalat a l'Hotel.
Retenció abans d'entrar a la carretera que uneix Venezia amb terra ferma, a causa d'una manifestació. CD de música friqui però bona d'en Víctor i tots cantant la revolución sexual.
Per fi l'aparcament amb rampa infinita que ens eleva fins l'última planta. Deixem la nostra furgoneta, ja que a partir d'ara tot a poteta i vaporetto.
L'Eli troba le seves amigues i la deixo a Snata Lucia, a partir d'aquí els nostres camins es separaven. Abraçada i records, i jo m'ocupo dels xavalins per fer-los de guia per la ciutat dels canals.
Apa, amunt cap al vapporetto, així recorrent el Gran Canale fins a la Piazza San Marco, però no els dono massa temps per entretenir-s'hi, ja que l'objectiu és agafar un altre vapporetto fins a l'illa de San Giorgio. Quasi que no hi anem perquè després de mitja hora no n'arriba cap i m'adono que hi ha un asterisc a l'horari i que just surt d'una altra parada. Els faig corre i cap a l'illa, pobrets.... Sort que després les vistes des del campanar paguen sempre l'esforç!!!
Després a dinar a l'únic restaurant que sempre localitzo i que es menja bé i no et prenenen el pél. Com que sóc el guia rebo tota classe de sugerències, instruccions o queixes.... que si un vol veure la Venezia "més autèntica", un la més "bruta, menys turísitica", l'altre que vol per fer un tipus de fotos, l'altre que vol veure lo més "important, perquè ves si no arribarem a San Marco"....
Jo faig el que puc, venezia és un labertint i procuro no perdrem perquè si nó després desfer camí és molt pessat. N'hi ha que es volen perdre.... i jo faig veure que ens perdem, però sempre vaig controlant més o menys, tinc bon sentit de la orientació... i això les fa empipar perquè aviat descobreixen que els enganyo i que no ens perdem mai!!!
En fi, al final crec que vaig satisfer prou bé totes les peticions, crec que vaig aconseguir que confièssin en mi com a guia , ja que quan no em van fer cas els van pendre el pél en una terrassa turísitca!! Ja us vaig avisar!!!!!!!
Ben esgotats per tota la visita pont amunt, pont avall, cap a Ferrara, a sopar a la Pizzeria del Teatro Nuovo, al davant del Duomo, amb pizzes a meitat de preu. A alguns ja se'ls estava possant cara d'spagghetti.... quanta pasta!!!!

Continuarà.... Pròximamanet Pisa.

Se m'acumula la feina.... en un mes he fet Venezia, Verona, Padova, Bologna, Ravenna, San Marino, i ara faré cap a Roma i Sicília......

Ja som aquí.......

2008-03-29T09:09:00.000-07:00

El dijous dia 13 ma germana voltava per Padova, ja que jo tenia classe de projectes i no me la podia saltar. A la tarda ja vaig rebre la trucada de "ja som aquííííí". Cony, els meus amics de Tarragona ja han possat els peus a Itàlia i ben aviat seràn a Ferrara. Jo em faig fer el dur i els hi vaig dir que no estava nerviós per veure'ls, però mentia, em feia molta il·lusió que s'haguèssin organitzat i a la fi estiguèssin aquí.
Al vespre, a les 8, ja eren a l'hotel del davant de l'estació. Jo ja els havia avisat que la fauna que ronda per l'estació no és massa recomanable, però això no els va salvar de l'impacte. Vaig arribar a la recepció oficial amb ma germana amb les nostres bicis, per a que s'anèssin familiaritzant amb la filosofia del pedal ferrarense. Petons i abraçades, cop d'ull a les habitacions de l'hotel, i cap a casa meva. El Ton portant la bici, se li notava falta de pràctica....
S'acostava l'hora de sopar (horari italià) i cap a la furgoneta. Enorme, quasi un micro bus, un passariem moltes hores junts fent quilòmetres per la Bóta i descobririem les carències ergonòmiques d'aquell trasto. Cap al Sebástian, sorpresa que els tenia reservada per a sopar. Jo no hi havia anat, sabia on era i en tenia refèrencies, així que cap allà.
Els meus amics ja van descobrir que no hem sé moure amb cotxe per Ferrara, que no tinc ni idea d'on aparcar i encara menys de quines són en direcció prohibida,etc... amb bicicleta es pot passar per tot arreu caram!!! Això sí, no em fotien massa cas, es fiaven més dels 2 gps, més el de la furgoneta.
Un cop aparcats al costat de la muralla, cap al vaixell-restaurant amarat al Canal de Ferrara. No haviém reservat taula, però em van dònar la millor taula, just a la proa, amb forma triangular. Amb aquest fet es va començar a forjar la llegenda de que sóc un màfies a Itàlia, que tinc molts contactes i influències. Suposo que el fet de veure el meu magatzem de casa ple de bicis i peces d'altres i la forma d'adquirir-les i va ajudar.....
Venien amb gana, i com si fòssim al pizzachino, vinga amanides per picar, uns platets de pasta fresca típica de la regió, i quan ja estàvem mig plens arriben les mega pizzes. Ens ho vam acabar tot, encara no sé com, però era el seu primer àpat italià i el primer cop sempre ho vols tastar tot perquè està boníssim.
Un cop ben plens, me'ls vaig endur rodolant a fe run tomb nocturn pel centre històric. Era dijous (dia de ressaca oficial), no hi havía ningú pels carrers, com sempre poc iluminats (passa a tot itàlia) i al final la boira va fer petit acte de presència. Benvinguts a la ciutat del silenci i la nebbia.
Copetes al Clandestino, pràcticament buit i això que jo hi esperava trobar algun conegut. Ningú sortia aquella nit, ja que no sols era dia de ressaca, sinó que molts erasmus ja havién començat a emigrar cap als seus països d'origen per la Pascua.
En fi, cap a dormir i agafar forces per l'inici de la Furgoneta Italy Tour, primera destinació Venezia.

Parma

2008-03-24T10:42:00.000-07:00

Amb la mia sorella vam decidir de visitar una ciutat de l'Emilia que encara cap dels dos no haguès vist. Dit i fet, Parma sonava molt bé, ressona a Parmiggiano, a perfum (Aqua di Parma) i a ciutat elegant del Nord. A bord del tren temps per llegit les guies i veure que és el que em de visitar, també un repàs de la història d ela ciutat. Com la majoria d'Itàlia, era una ciutat-estat, que va anar passant de mans a altres mans ocupadores. La familia més influent van ser els Farnese, que fins i tot van arribar al Papat i és aquesta època quan hi ha major prosperitat. També posteriorment es va formar el Ducat de Parma,molt poderós, que va durar fins la unificació d'Itàlia.
Edificis destacats: el palau gegantí que el va Papa va manar construir per al seu fill, però que va quedar inacabat quan l'hereu va ser assasinat; la catedral, obra clau del romànic italià, sobretot el seu altísim baptsiteri; el teatro Farnese, a l'interior del palau del Papa, imitant els teatres grecs i el teatre olímpic de Palladio, però tot fet en fusta policromada, una meravella, sobretot per les seves proporcions enormes; els palaus del Comune i del Governador, en una esplèndida piazza. I altres palaus i esglèsies repartits al llarg dels carrers elegants, de les façanes pintades de molts colors, i dels aparadors plens dels tresors gastronòmics d ela regió.
Anècdotes: vam aconseguir entrada gratuïta als museus del palau papal i al teatre Farnese gràcies al fet de ser catalans. Al senyor dels bitllets li va fer molta il·lusió que fòssim catalans ja que ell té un fill treballant a Barcelona i així va poder presumir amb una targeta de negocis que ens va ensenyar, un càrreg en una famosa franquícia de roba. També li va fer molt il·lusió que parlèssim català. En fi, ja ho deia Dalí que un dia els catalans ho tindriem tot pagat anant pel món....
Aquell dia va fer calor, quins dies més bons!!!!!

Souht Ferrara

2008-03-23T06:01:00.000-07:00

El meu barri de Ferrara és xungo, això m'han dit les visites de Tarraco City. És el South Park de Ferrara... mireu que ens va passar després de tants dies de dormir en el barri.

Gràcies a tots!!!

2008-03-21T13:57:00.000-07:00

Gràcies a totes les visites d'aquest mes de Març. Gràcies germaneta, espero que per eslovènia tot hagi anat molt bé.Gràcies colla de la furgoneta, ja veieu quina màfia tinc muntada a Ferrara i zona del voltant. Gràcies Marta, a aquestes hores encara deus ser a l'avió de tornada, espero que t'ho hagis passat bé.
El material fotogràfic acumulat és impressionant, prego paciència als distingits i impacients fans per actualitzar tot el blog d'una manera coherent i cronològica als fets. Avui necessito fer una mica de repós, resituar-me a Ferrara i demà o més tard aniré penjant cosetes i recordant tantes bone estones que hem passat aquest dies.
Per a que recordeu els atipaments de pasta que us heu fet, i per fer dentetes als que no han vingut, foto de les pizzes del Sebastian, el vaixell-paradís-de-la-pizza.

Arriben les visites!!!

2008-03-13T07:56:00.001-07:00

Per fi!! Ja arribat el Març i arriben les tan esperades visites. La primera en arribar, com no, ma germana. S'ho està passant molt bé em sembla. Té bici pròpia, una fantàstica que estava abandonada per la meva cantina i que un cop arreglada es de les millor sque cirlculen per Ferrara, amb cistellet i tot. El dimarts vam fer ruta per les muralles de la ciutat, després ella va visitar el Palazzo Schiffanoia i es va perdre pels carrers medievals i renaixentistes que es la millor forma de veure per la ciutat, avenutrant-se pels carrerons sense ruta fixa.
Ahir vam anar a Parma, i avui al vespre arriben la colla dels tarragonis, un montblanquí, una vallenca i una gironina. Invasió catalana !!!!

De Pedra

2008-03-08T11:14:00.000-08:00

En el meu friquisme propi d'arquitecte m'he apuntat a una optativa que és diu Proggettare in Pietra. La veritat és que és molt interessant, ja que enfoca com treballar aquest material en l'arquitectura moderna, com les noves tecnològies fan que sigui un material contemporani i no pas una reliquia del passat. Té web i blog propis i tota l'assignatura està molt cuidada, ja m'agradaria que a Barcelona si esmercessin tant en aquests detalls, amb aquesta voluntat de difució tecnològica i cultural. Té tot un cicle de conferències d'arquitectes italinas i internacionals que vene a parlar de les seves experiències. També té un seguit de sortides per visitar els llocs on s'elabora pedra i productes derivats.
El dijous vaig estar tot el dia de viatge a Vicenza i Verona, bé, als voltants, per visitar dues fàbriques de Pedra.
La primera, l'Azenzia Morseletto. Elaboren la Pedra de Vicenza, material que usava Palladio per les seves construccions al Vennetto, molt bona per a revestiments i per esculpir. Actualment treballen per Renzo Piano i Frank Ghery, són artesans de tres generacions, seleccionen ells els clients i tenen pedreres pròpies. Opten per la qualitat i perfecció. molt amables i hospitalaris, el millor va ser visitar una pedrera a l'interior d'una muntanya, amb grans galeries que han anat excavent. ens van oferir un dinar a dins mateix de la mina, amb un bloc inmens de pedra com a taula, que semblava un altar pagà. Serà segurament l'únic cop que pugui dinar dins una mina amb milers de tonelades de muntanya sobre meu...
A les fotos la fàbrica i els blocs de pedra, i un assaig de revestiment per a un projecte de Ghery.
Les següents l'interior de la pedrera i altar gastronòmic.
L'altra fàbrica, a Verona, era un altre univers. L'Azenzia Antolini Luigi & Co.És un fabricant de fama mundial, que compra pedres de tot el món i les elabora, un complex inmens de naus industrials, un autèntic supermercat de la pedra amb més de 900 tipus. El més espectacular una exposició o Showroom amb pedres semi-precioses o precioses amb mobles de pedra, panells de pedra translùcids, milers de colors i de productes elaborats al màxim luxe (però es podien tirar fotos, o sento).
Les fotos són dels exterors amb milers d e blocs gegants esperan ser elaborats, la galeria per comprar pedres i el nom d'una pedra que defineix la filosofia de la empres Onice Fantàstico (onix fantàstic, qui no el compraria??)

A Beautiful Day.

2008-03-07T02:58:00.000-08:00

Diumenge passat tots el habitants de la ciutat estense vam tenir un regal, un dia de primnavera i calor. Després de passar la nit de festa a Bologna i tornar a l'alba ja s'intoïa un dia solejat. Però no pas que fes calor!!!
A l'hora de dinar, a l'obrir la finestra, una bufarada de vent calent. El sol resplandent i el cel blau, abandonant el cansat i rutinari gris. Dinar ràpid i a aprofitar el dia i les hores de sol que quedaven. Agafo la càmera, deixo els meus companys de pis encara dormint i passant-se la ressaca al llit, i amb la meva bici a còrrer per les muralles de Ferrara.
La llum fantàstica, el vent càlid a la cara, alliberat de l'abric i només amb un jersey, sense guants, ni bufanda, ni gorro!!! Feia mesos que trepitjava el Parco Urbano, un inmens parc al nord, just a tocar de la muralla. La gent estirada a al gespa, jugant a futbol, tocant la guitarra, aprofitant aquest regal després del gèlid invern. Els colors de la posta de sol, tan intensos, em van recordar per un instant a Tarragona, com quan anava fins al Far per fotografiar l'ocàs solar sobre el port.
Tant bon dia feia que vam acabar, després de l'apperitivo al Ballebuste i al Zuni, al parco Massari a pendre la fresca al costat d'una font renaixamental, fins que el guàrdia ens va fer fora perquè tancava. En Rubén, Sergio, l'Alba (no es veu perquè tira la foto) , l'Isa i jo ens preguntàvem si duraria molt aquell temps fabulòs. A l'endemà ja estava anunciada onada de fred i ahir ja vam tornar a sota 0. Però vivim amb l'esperança de que un dia o altre tornarà el bon temps.

Mòdena, o la conspiració de les façanes

2008-03-03T11:39:00.000-08:00

El divendres a la nit vaig decidir que ja n'hi havia prou d'estar a Ferrara i que calia tornar a voltar per Itàlia, que sinó començaran a sortir arrels als peus. Un cop descartat Màntova (en tren són tres hores quan en cotxe seriea una hora sense fer tant de tomb ) escullo Mòdena ja que no és molt lluny i als llibres surt la seva catedral romànica com a indispensable en la història de l'art. Com que és molt d'improvist no insisteixo a ningú per acompanayr-me i foto el camp sol l'endemà al matí. Transbord a Bologna (com quasi sempre) i rumb cap a Mòdena. Tinc el meu mp3,la càmera, un quadern de dibuix, i dues guies, una en italià i una en castellà. Una té mapa i explica la història de la ciutat, i l'altra és més pràctica per buscar lloc per jalar.
Arribo a l'estació i m'espera un temps gris i lletjot, llàstima , a veure com sortiran les fotos. Detecto que gairebé no hi ha turisme, que hi ha molts magrebins i africans, suposo que perquè és la capital agrícola de la regió i són temporers i gent del camp. El centre històric és molt petit i no en resalta res d'especial, sembla padova però sense l'aire elegant del nord. Bé, no passa res, la catedral ho compensarà, busca el seu famós campanar i cap allí.
Merda, el campanar està sota els andamiatges i sota una capa horrosa de plàstic. Bé, tranquil, només hi deu haver això en restauració. Mira, l'absis i el lateral que hi ha a la Piazza Grande estan al descobert. Anem a veure la famosa Façana Romànica. Merda, també està en restauració!!!! Tranquil, entra dins i t'estàs una bona estona tirant fotos i guaitant les escultures i elements romànics. Al cap de cinc minuts d'estar a dins, el guàrdia em crida que tanquen i que fins les sis no tornen a obrir, però si són la una!!!!!!
En fi, nen menja un tallet de pizza i ves a veure la resta de ciutat. Dinar dempeus ben ràpid, agafo forces i a fer la ruta que et diu la guia. Mira, aquí hi ha una altra esglèsia amb una façana important. Merda, també està en restauració....aggggghhhh
Em distrec tirant fotos als carrers amb les façanes pintades de colors vius , i també als nombrosos porxos de la ciutat. Són bonics, potser en faré una aquarela·la un dia d'aquests....
Amb un parell d'horetes després del dinar ja m'ho he ventilat tot el que havia de veure. Estació i tren de tornada cap a Ferrara. A les cinc ja sóc a casa meva i tinc temps de fer una bona migdiada. A la nit festa a Bologna, però i això ja és una altra història......
El primer mosaic de fotos correspon al Palazzo Estense. Quan la Familia d'Este van perdre Ferrara en mans del Papat, van traslladar la capital del ducat a Mòdena. Ferrara va entrar en decadència i Mòdena va viure el seu moment més àlgid.
Els dos de sota corresponen a la Catedral romànica de la ciutat, declarada patrimoni de la humanitat i famosa l'any passat per ser on es van cel·lebrar els funerals de Pavarotti, fill de Mòdena i que cada dia surt als diaris locals de la regió pels embolics que hi ha amb la seva herència.
La resta de fotos corresponen als porxos, façanes acolorides i a detalls d'algunes esglèsies interessants.

Racons secrets de Ferrara: Via delle Volte

2008-02-26T12:32:00.000-08:00

El carrer de les voltes. En la ciutat medieval aquesta era una de les artèries comercials més importants. Les voltes servien per comunicar a banda i banda els tallers i els magatzems dels mercaders i artesans sense haver de sortir al carrer. És un dels carrers més pintorescos i caracterítics de Ferrara, molt llarg i sinuós, sempre en penombra i on només ciruclen bicicletes i peatons valents (caminar sobre el paviment boterut de còdols és una experiència a vegades dolorosa).

Racons secrets de Ferrara: La Biblioteca Ariostea

2008-02-26T08:34:00.001-08:00

Ferrara sempre guarda racons, palaus, jardins que cal descobrir, ja que no és mostren mai a primer cop d'ull, cal endinsar-se dintre els carrerons o dels edficis, o mirar darrere la tàpia del jardí. Diuen que també els ferrarenses són així, discrets i molt reservats.
Fa un parell de setmanes vaig descobrir la planta noble de la Biblioteca Arisotea, per pura casualitat perquè anava a saludar a la gent que estaven estudiant i em vaig equivocar i entrar a un lloc que no coneixia. L aprimera impressió va ser que havia entrar dins el Cementiri dels Llibres Oblidats, com en la novel·la L'Ombra del Vent que ara estic llegint en italià.
L'endemà hi vaig tornar a fer fotos. M'encanta l'angelet de les escales, amb un llibre a les mans i indicant que acabis de pujar perquè t'esperen els llibres a dalt.

Òscar!!!!!!

2008-02-25T04:20:00.000-08:00

Ai senyor, això d'estar malaltó i després tancar-se tot el diumenge a fer projectes t'aïlla del món. Doncs resulta que a la matinada han concedit els premis Òscars i jo sense fer porres amb ningú. Felicitats Bardem, eres un monstruoooo !!!!
Once a guanyat a millor cançó!!!! Quan la taralegi i algú em pregunti ja em podré fer el xulo "no la coneixes bella? Ha gaunyat un ÒScar ehhhhh "
Aquí teniu la llista dels deures, s'han de veure totes!!!

NO ES PAÍS PARA VIEJOS. 4 premis: pel·lícula, direcció i guió adaptat (Joel i Ethan Coen) i actor de repartiment (Javier Bardem)
EL ULTIMÁTUM DE BOURNE. 3 premis: muntatge, so i muntatge de so.
POZOS DE AMBICIÓN. 2 premis: actor principal (Daniel Day-Lewis) i fotografia.
LA VIDA EN ROSA. 2 premis: actriu principal (Marion Cotillard) i maquillatge.
MICHAEL CLAYTON: actriu de repartiment (Tilda Swinton)
RATATOUILLE: pel·lícula d'animació.
JUNO: guió original.
EXPIACIÓN: banda sonora.
ONCE: cançó.
SWEENEY TODD: direcció artística.
ELIZABETH. LA EDAD DE ORO: vestuari
LA BRÚJULA DORADA: efectes visuals
DIE FÄLSCHER (LOS FALSIFICADORES): pel·lícula de parla no anglesa (Àustria)

Laurea !!!

2008-02-23T12:19:00.000-08:00

Encara no he acabat de repassar tot lo ocòrregut la setmana passada. EL divendres 15 van tornar a tindre lloc les LAurees, i com no ens van invitar a una d'elles. Som gent popular els eramus? Ves a saber, el cas és que la majoria de gent que coniexem o ja estan acabant la tesis o bé els hi queda només un anyet o menys, o sigui que encara potser ens queden alguna laurea de més abans de tornar cap a casa. En aquest cas els laureats eren l'Anna Malagutti, l'Alberto i en Fox, tots tres en un projecte molt bo que ara no explicaré perquè era molt complex però que va merèixer un Cum Laude. Aquests tres italians hi tenim amistat perqùe van estudiar durant un any a l'Argentina i tenen ganes de practiar castellà amb naltros,i jo italià amb ells, o sigui que cadascú practica la llengua que més li convé.
Després de l'acte solemne de proclama dels nous dottore, cada cop més em recorda a una comunió amb tota la familia de gala allí present, els seus amics els hi van preparar una burla en forma de teatret de carrer on els laureats van haver de disfressar-se i interpretar. Els eramus no vam entendre quasi res del que deien, entre que deura ser argot, segone sintencions, mala audició i humor italià.
I després la cursa de bar en bar, amb vi i spritz possats perls homanejats, Primer a Cal Franco (el bar-restaurant amb més personalitat que hi ha al costat de la facultat), al Zuni (bar fashion molt ben posat) i després al Sèptimo. En Sergio i jo vam fer trampa i per a que no ens pugés tot al cap vam anar a sopar al McDonalds (és el que hi havia més aprop i més barat).
I entre laurea i laurea l'agenda social ens va obligar a passar pel Duomo on ens esperava una sangria en motiu de l'aniversari de.... ara no ho recordo, d'algún espanyol. Per cert ens vam fer una foto de tota la comunitat eramus de la península i insules canaries a les escales de l'ajuntament (comune). Quina colla!!!

EDGAR BIGGEST WEEK

2008-02-18T16:57:00.000-08:00

Terme creat per mi, de fet traducció estúpida de la Semana Grande d'Edgar que algú un dia va citar, i que defineix el període de deu dies que van de la fi dels exàmens fins a la marxa definitiva de l'Edgar, el dia 22 d'aquest mes. L'objectiu és fer festes tots els dies sigui on sigui. Si fem balanç l'únic dia que no s'ha sortit és el dijous, marcat el descans obligatori i necessària. Només l'Edgar a estat capaç de sortir cada dia, ja que ha d'esprèmer totes les últimes festes com a Erasmus. Jo ho vaig ser-hi el dimarts, el divendres a Pelledoca ( l'altra discoteca-pub habitual de Ferrara) i el diumenge a Padova. El diumenge va tenir mèrit perquè la discoteca estava als afores de la ciutat, perquè ens vam estar una hora esperant davant de l'estació de la ciutat als que venien amb el tren següent, ja que ahir a la nit estàvem a - 7 graus , ja que tenim onada de fred dels Balcans. Chè freddo!!!!
El terme a tingut derivacions o noves versions que s'han desenvolupat en el mateix període que la biggest week, com és la Carles biggest weekend ( un ambientals valencià que també ens abandona) i la Héctor Laureas' celebration (logronyès que ha acabat la carrera de química a Ferrara i que també marxa aquest mes).

Foto de l'Edgar, en el seu cotxe oficial.

Celebració!!!

2008-02-18T16:48:00.000-08:00

Us poso aquesta foto de quan vam cel·lebrar el final dels exàmens i el triomf a restauro.
Nota mental: molt de compte al jugar al biscuit , joc escandinau improtat per en Furio, un italià que va amb naltros a restauro i projectes. En va invitar al seu pis a jugar-hi, i més o menys consisteix en jugar amb els daus i cada valor té unes regles, i sovint consisteix en beure un got sencer de vi, en beure'n la meitat, beuen tots, beu el del costat, veu el que diu una paraula prohibida. Cinc litres de vi de granel entre cinc, i en una hora.
Quina tonteria teníem tots!!! Encara bo que l'endemà teniem vancances i que després de tot l'esforç una petta bogeria era necessària.
Sacrificis que cal fer per quedar bé amb els natius...

Som 30.

2008-02-14T11:49:00.000-08:00

Per fi he acabat els esami!!! Per fi he entregat Restauro !! Després d'hore si hores fent puntini, aixecaments, analitzant si la taqueta blanca és una eflorescència, un tros de ciment, un tros de calç, després de tantes hores amb l'angoixa de si o estaem fent bé o no.... el dimarts, a la tarda, triomf total.
Després de dormir cinc horetes al dia durant tres o quatre dies, després de passar-nos hores a la copisteria fent proves i repetint làmines perquè no es veia bé. Arriba l'hora de presentar el treball. Els professors queden sorpressos de tota la feina que portem (17 dinA1 ,crec que podrien empaperar la meva habitació). Estem al nivell italià, hem superat de sobres totes les expectatives que tenien sobre nosaltres, ja que erem un grup format només per erasmus, i el nostre nivell de coneixements és clarament alt.
Ens feliciten, ens elogien, ens demanen que ens recordem d'ells i del que em après a Itàlia sobre el restauro, i per fi, ens diuen que ens possen un 30/30.
Collons, quina cara se'ns queda, congelats. Des de fora es senten els crits de l'Edgar, el Sergio i l'Adrián que fa estona que celebren la seva nota (28) amb vi i limonchello, és la nostra afició!!! l'edgar crida 31, 31, els hi heu de possar un 31, just abans de que ens la diguin. Quan ho fan jo em giro i li dic que li dec una birra. Les professores és miren i em pregunten s'hi em fet apostes. " Sí, he perdut, perquè m'he jugat a que no treia un 30, hi he perdut, però estic content!! "
La celebració de després ja us l'explico un altre dia, només dir que ahir vaig estar tot el dia de ressaca.

A sota, jo dibuixat a l'estil south park, segons la visió de l'Ángela, ja veieu, amb un fuet pel tot el que l'he fustigat fent restauro quan ningú en tenia ganes i jo em fotia pessat per tirar-ho endavant... però ha valgut la pena no? Mereció la pena o no floreta???

No tot són festes

2008-02-11T15:33:00.001-08:00

Guaitant el bloc sembla que tot siguin festes aquests dies i res més lluny de la realitat. Desdel dimarts que no sortim, només a veure el barça i a fer unes birres el diumenge, la resta d'hores tancats a la facultat entre setmana i al cap de setmana a casa.
Com que els arquitectes tenim molt endins el sentiment de col·lectiu, res millor que posar-s'he a treballar tots junts, cadascú a la seva feina, però així vas xerrant i passent millor les hores. Perquè desprès diguin que som poc sociables, el problema és que ho som però no tenim massa temps per fer-ho, excepte aquí itàlia, que els estudiants d'arquitectura sempre t'els trobes als bars, a concerts, a tot tipu sde mogudes, etc.
Bé, aquí teniu una foto de casa meva aquest dissabte, treballant amb l'autoCad. Val a dir que ara els tinc tots enganxats al joc d'endevindar les melodies de sèries i pel·licules per a passar l'estona. He copiat l'idea de les nits de sopars de Tempus, i ja veus Marc Guerris, he importat l'invent.
Músques, riures i anar passant les hores mentres s'ens possa cara de matone.