divendres, 30 de maig del 2008

Postals


Tot el meu Eramus per Itàlia resumit en una paret de postals al costat del meu llit..... això ja s'acaba.

dimecres, 28 de maig del 2008

Gracie Mille


Tanti augurii a me, tanti auguri a me....
Gracies per totes les felicitacions, ja siquin mails, sms's, trucades, abraçades i petons....
Buffff, 26!!!!!!!!!

dilluns, 26 de maig del 2008

Edgar Biggest Weekend






Il ritorno di Edgar a Ferrara. Il ritorno dil ré della festa, delle notte eramus. Heus aquí que compleix paraula i retorno per últim cop a Ferrara. L'eufòria es tant gran que tot es concentra en la primera nit i la resta del cap de setmana tothom està amb ressaca. Sobretot ell, que havia perdut la pràctica i feia molt de temps que no sortia ni bebia tant. Bologna tremola amb la nostra presència. A l'estació ja ens hem ventil·lat l'alcohol i molts ja no recorden que van fer i on van anar a parar. Va ser una nit alegre, ple de riures, d'anècdotes i fenòmens paranormals. Ha de vindre el rei per a que això tornñes a ser una festa de les més grans que es recorden.

Autoretrat


Autoretrat. Em sembla que feia anys que no duia el cabell tant llarg. Estic plantejant-me de xollar-me, ja que comença a fer calor i a més cada cop és més difícil pentinar-se i possar ordre, sobretot als matins quan m'aixeco amb un tupé d'un pam i mig.
Però la veritat es que encara em queda força bé.... que guapo que sóc!!

Última visita??










Iep, per fi em vau visitar!! La Tat ( des de Lisboa) la Maria, l'Edu i en Joan per fi van vindre a visitar-me. Arquitectes, calia estudiar-se la matèria i parlar de l'urbanisitca de Ferrara, del romànic italià.... blablabla. Res d'això, venien a veure bons spritz i a menjar bona pasta. Ben fet, lo altre ja es pot aprendre als llibres.
Visites per a fer-se una idea del Nord d'Itàlia, d ela meva zona: Padova, Ferrara, Bologna. Força bon temps, no masses turistes, visites relaxades i amb molts riures.
Sopar obligat al Sebastian, on quasi rebentem, al Sèptimo, a beure al Duomo. Visita a Ferrara per descobrir els seus encants. La Clara, que fa l'Erasmus a Milano, també es va apuntar. Tres eramus compartint i comparant experiències. I sis compartint habitació com si fòssim de colònies, amb llits, sacs de dormir i matalassos inflables. Kebabs, el meu famòs rissotto i pizzes. I spirtz i limonchello per amenitzar els àpats.
L'any que ve ningú se'n vol anar d'Erasmus???

Lucca










Altre cop a la ciutat de l'antiga i orgullosa república de Lucca. Contemplem la ciutat des del capdemunt de la torre, on alsines ens fan companyia mentres contem els campanars i torres que s'escampen a l'endins de la muralla. Després de dinar uns pannini al parc d edalt la mura i escapada de grand tour italiano a Pisa, per a que ma germana es poguès fer la foto amb la torre. Al final, altre cop a la vechia Ferrara, sopant a l'osteria més anitga del món , Al Brindisi, degustant els plats típics de la refinada i renaixentista cuina estense.

diumenge, 25 de maig del 2008

Lluna Plena a Sicília


Foto que m'ha passat en Toma. Nit de lluna plena contemplant el mar de Sicilia.

En Rúben s'ha currat un maquing off de la fotografia i l'ha possat al youtube.com

divendres, 23 de maig del 2008

San Gimiginano












Després de Siena, ben a la vora camí de Firenze, s'alça el poble de San Gimigiano. Segurament un dels més fotografiats de la Toscana pel seu sky-line singular, ple de torres medievals que desafien la gravetat i el sentit comú. Mé sque una funció defensiva eren símbols de poder de les families nobles. Encara se'n conserven moltes, però encara n'hi havien moltes més. El paisatge que l'envolta és fantàstic, val la pena fer el recorregut rodejant la muralla. A més, ens va fer una tarda esplèndida i una llum que a mi m'agrada molt fotografiar. A la nit, sopar de cuina tradicional a Florència. Jo em vaig cruspir gairebé un quilo de fiorentina, l'entrecot toscà de la millor part de la vedella....

Siena















El segon dia per La Toscana tocava Siena! Per fi hi tornava, i aquest cop amb la càmera. Llàstima que no era la ciutat buida i tranquila que havia visitat un fred novembre, sinò plena de turistes i amb un sol espatarrant. Encara bo que conserva la seva bellesa a pesar del bullici humà. Ens va costar aparcar, per tot hi havia gent, però al final no vam haver de fer gaires cues. La visita va ser rapideta ja que desprès voliem anar a una altra banda....