Boletus sevillanus

A la ciutat li han sortit uns bolets gegants..... un disbarat. i encara no ha crescut amb tot el seu esplendor. D'acord que a Sevilla espais amb ombra són agraïts quan apreta la calor, però d'aquí a enfosquir per sempre un plaça, a plantar davant dels veïns immensos nuclis-troncs de formigó per més bonics que els facis...quan obrin la finestra i només vegi gris enlloc del cel ja et dic jo de la mare de qui se'n recordaran: la de l'arquitecte (aquest cop sí i amb raó) i dels que li han encarregat!!!!.

Triana

Un dels barris més populars, sobretot la calle Betis que és una de els façanes del Gualdalquivir.. dóna gust perdre-s'hi.

Arquitectura popular: Sevilla

La bellesa de Sevilla no és per la seva espectacularitat monumental, ja que tret de la catedral i la Plaza de España la resta són petits palaus, esglèsies,carrerons, placetes.... indrets que sedueixen pels colors, els materials, la llum. L'arquitectura popular és el que fa tant especial la ciutat. A mi m'agraden sobretot les galeries i la ceràmica pintada.

Sevilla tiene un coló especià....i un fred !!!

Després de tants mesos amb un peu a Tarragona i l'altre a Barcelona, ja em feia falta un viatget. gràcies senoyr Ryanair per haer-se decicidit (ja tardava) a posar-me avions a Reus. És collonut tardat deu minuts en plantar-se a l'aeroport. Però molt millor és no pagar un duro per volar !!!
Doncs aprofitant l'oferta cap a Sevilla s'ha dit amb part de l'equip habitual d'arquitectes viatgers: Edu, Tat, Jordi, Joan & Marcus. Guia i amfitrió : Juan Carlos.

Jo ja havia vist Sevilla i la veritat és que no m'ha fet res tornar-hi, val realment la pena. Ja l'he vist a 40 graus a l'ombra el mes de juny i ara fregant els 0 graus. Cosa que vol dir que com a mínim hi hauré de tornar un tercer cop per veure-la en una temperatura mitja, apa, ja tinc excusa.

Per cert, l'excusa del viatge era veure el partit Sevilla-Barça. Som gent talismà, quan anem als desplaçaments fem golejada. No sabeu qui estava a Madrid el mític partit en que el Barça de Ronaldinho i la Champions va golejar els merengues? Doncs naltros. Necessitem un tercer viatge per constatar la teoria.
L'endemà del partit vam fer la frikada de veure l'estadi del Sevilla, molt petit la veritat.

Aniré possant fotos poc a poquet per a no emborratxar el blog i així racionar el material que tinc ...

Espanya penja d'un fil....

Ai si ho veuen els de la Cope i la caverna espanyolista........
Imatge obtinguda a Sevilla.

Domus

Treballar en patrimoni et dóna oportunitats úniques de conèixer i treballar sobre el terreny de tasnt en tant, com aquests dies en un jaciment d'una vil·la romana a Torredembara. Mentre per una banda els arqueòlegs encara van fer excavacions i descobertes de noves restes, naltros anem prenent mides per a relitzar un projecte per a fer-ho visitable al públic. Trepigem restes de 2000 mil anys i per moments t'imagines com de bé vivien alguns a la vora de la Mare Nostrum i de Tàrraco.

A la foto la Clara i jo i un paviment romà.

I jo i l'àrea de les piscines.

Tarragona skies

Malgrat que l'hivern s'acosta i els dies cada cop són més curts i això fa que tot sembli una mica més trist, la tardor ens ofereix de tant en tant coses agradables, com els cels que de tant en tant comtemplem des del despatx de La Rambla, i que ens alegren la tarda. Potser al cap del temps muntarem totes imatges juntes, de moment per mostra un botó.

Els pilars caminants

Ci havete visto già altri articoli miei, conoscette già i Castells. Ma se i catalani siamo pazzi, la gente di Tarragona siamo ancora più. Il giorno 24 di setembre noi faciamo i Pilars caminant, tradotto i pilastri andanti. Si costruiciono i pilastri da 3 persone e doppo sale su le scalle dal duomo, gira e scende piú di 400 metri sulle strade fino al balcone del Palazzo Comunalle. Il percoroso e pericoloso perchè ci sono degli pendente forte e non tutte le squadre arribano. Alla mià città ci sono 4 squadre e questa volta solo 2 ci sono arribati. E l'ultimo giorno delle feste della città e è un grande onore culiminare i pilastri.

Sóc Tecler !!

I aquí ho demostro.
Barret de les festes, mocador al canell, puro, i gotet de Chartreusse !!

Santa Tecla 2008

Quines ganes tenia que arribès Santa Tecla i ja fa dies que s'ha acabat. Els deu millors dies per viure a Tarragona, sempre fent vida al carrer anant d'una banda a l'altra a veure actes, a fer un vermut, una mamadeta, un tast de baldana,o un plat de musclos al Serrallo. Jo em vaig demanar vacances pels dies forts, es a dir, a partir del divendres 19, que hi havia el concert d'Antònia Font, fins el 24, per anar tranquilament als pilars caminant i al correfoc.
A la meva colla es viu amb molta intensitat les festers, no en va tenim els dos presidents del foc a la ciutat. El Melcior com a presi de la Víbria i dels diables de Voramar, i el Xavi com a presi del ball de diables, on també crema en Xuspa i el Capell si deixa veure de tant en tant... quina pudor de pòlvora !!
Jo com a espectador, els primers dies amb la càmera mà, però desprès deixant-la a casa perquè no se sap mai com pots acabar la nit i tenia por de trencar-la.... però vaig tirar forces fotos i algunes amb molt bon resultats. M'he presentat al Fototecla, a veure si els hi agraden...
En fi, que l'any passat m'ho vaig perdre i quan vaig sentir el primer amparito roca em vaig emocionar molt. I la baixada de l'àliga espectacular, vam acabar baixant Paco i jo amb la mulassa durant una hora o ves a saber....
La pluja va tornar a fer de els seves i el dia de santa Tecla va quedar força deslluit, però ja ens hi em anat acostumant a que la patrona és una mica punyetera i fa ploure per fer-nos asserenar de tant de Charteusse que portem al cos.
Glòria a Santa Tecla, visca Tarragona !!!!!!

L'Aranya

Si veiem els precedents familiars, amb la casa dels nostres avis repleta de llibres i llibres que omplen habitacions i racons, o les dels nostres respectius pares, no és estrany que al final els Bacaria tinguem fal·lera pels llibres.... Tanta que mon cosí i la seva xicota han acabat possant-se una llibreria al bell mig de Cerdanyola, i amb esperit heroic porten el negoci, que més que una botiga és un far de cultura per un poble escàs en llibreries, però sobretot una declaració d'amor a als llibres.
Oi que m'ha quedat maco? Doncs el seu blog és molt millor, ple de recomanacions i comentaris sobre novetats o qualsevol llibre que valgui la pena llegir i disfrutar. Ja tenen moltes visites, doneu.-hi una ullada, i si mai passeu per allà, doncs entreu i si us en agrada algun us el quedeu (passant abans per caixa!!!!! ).
Apa cosinet i Oli, de blogger a blogger i tiro per que em toca.

Un estiu de Música

Fent balanç de l'estiu, que quan s'acaba Santa Tecla és la fi del cicle, veig que tot i que no m'he mogut especialment, sí que he anat a forces concerts de música!!!
Orquestres de festa major, i per primer cop en no sé quants anys cap ni un de la Girasol. Mitjanit forever.
Festival Acústica de Figueres, vista al poble de la Tat, disfrutant amb Facto DelaFé i las Flores Azules ( Dale gas Juani!!!! Ya le doy!!! ), lo marcianito de Joan MIquel Oliver, el mestre Kiko Veneno, el llúnàtic Marc Parrot, els incombustibles Papas de la Rumba Catalana, i els fantàstcis Marlango i el meu amor platònic Leonor Watling ( platònic perquè s'ha possat pel mig el Drextler i me la deixat prenyada...).
Sant Magí Amparanoia.......
Concert a Cambrils amb Los Delinqüentes y sobretot Muchachito Bombo Infierno!!!!
Concert a Montblanc, amb Baetúria i Rauxa....... que rumbero que estic últimament, serà que ho enyorava ja que les italianes no ho saben ballar.....
I per la Tecla, doncs La Troba Kung Fu, Obrint Pas, La Carrau, Mazoni, però sobretot el concert atmosfèric sideral total d'Antònia Font i la New Royal Philarmonic 4 Quesos Orchestra !!!!! Wa Yeah!!!

11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya.

L'11 è un giorno molto specialle alla Catalogna, è il giorno nacionale. I catalani recordiamo che per secolli eravamo liberi e independenti, ma abbiamo perso la nostra libertà contra l'esersito spagnolo il 11 di setembre di 1714, doppo anni di guerra crudelle (come tutte le guerre). Festeggiamo una derrota, lo só, è un pò strano, ma è un símbolo di renitenza e di amore a la nostra terra, cultura e lingua.
Le balcone delle case ci sono le bandiere catalane, è per un giorno in nessun Comune c'è la bandiera spagnola, unicamente la catalana. In la mia città si festeggia facciendo i Castells, construzzione umane.... guardate le fotografie, siamo un pò pazzi ma e tanto emozionante vederle.

Questo state a Tarragona....

Aixxx.... come mi manca Ferrara e la bella Itàlia....ma non è perchè a Tarragona non vivo bene, con la mia famiglia e i miei cari amici, ma mi manca tutta la gente che ho conusciuto questo ultimo anno, le emozioni delle cose nuove, della gente de tanti nazioni, delle citte a scoprire per l'Itàlia, del ritmo strano ma magico di Ferrara. Mi manca la intensittà dell'Erasmus way of life. Ma non piangio, solo ho piangiutto in l'ultimo viaggio in treno da Ferrara a Mestre per prendere l'aereo ( e non molto, sole une poche lacrime). Priscilla haveva venutto a salutarmi al binario( tanti altra gente haveva partitio già che per una volta era io che partiva e non gli altri) e con questo ho visto che realmente questa volta partiva da vero e non si sareva rittorno a l'Eramus, ma spero da tornare a vedersi a tutti, magari non a Ferrarra,perchè il mondo è cosí grande e la vittà cosí sorprendente. E per fortuna c'è l'Internet che si permete di stare piú meno on touch.
Baci a tutti cari amici che mi mancate !!!

I que faig a Tarragona? Doncs sobretot acostumbrar-me al ritme pelacanyes. Trobo que aquí quasi res a canviat, ni la ciutat ni la gent, i a mi aixo se'm fa estrany, ja que durant deu mesos jo he viscut tant i tant. A vegades em sento com aquell astronauta de ciencia-ficció que torna després del que per ha ell han estat anys intensos d'aventures mentres al Planeta Terra no han passat res més que mesos...... potser per això sóc el cosmonauta 28.....més que mai.

A Tarragona sort n'he tingut de als pocs dies tornar al despatx on ja fa temps que treballo i faig coses que m'agraden i m'ocupen el temps i així no tinc tant de temps per donar voltes a les coses i enyorar-me massa. Al final vaig poc a la platja, tant que l'enyorava, tot i que crec que el que trobava a faltar era l'horitzó blau que domina sempre el paisatge, i la llum intensa i blanca que crema però que m'ha retornat els colors que més m'estimo.

Els caps de setmana procuro que siguin sempre variats, així trenco la rutina. Un cap de setmana vaig anar a la Conca de Barberà amb la meva colla d'arquitectes i penyates, ja us posaré les fotos, l'altra de festa major a Bràfim, l'altra de Festa Major a Tarragona....

Amb els meus amics anem fent soparets i sobretot molta terrassa a la Plaça de la Font ( com es nota que ja no exisiteix La Tertúlia). Per la Verge d'Agost vaig organitzar un Apperittivo al meu terrat i no vegis com va triumfar la meva salsa Ragú. A petició popular la recepta que em va explicar un autèntic bologneses (gracie victor).

Ricetta per Salsa Ragú:
No s'inclouen quantitats.

Tallar molt fi pastanaga, api i ceba, sobretot molta ceba. Posar a la cassola la ceba, i al cap de poc la resta de verdura.
Quan la ceba estigui daurada, llençar la carn trinxada. Meitat de vedella o boví i l'altra de porc.
Quan la carn estigui cuita, llençar un got de vi negre o la quantitat que tu vegis. En algunes receptes enlloc de vi es possa llet, i el gust és més suau.
Un cop s'hagi evaporat tot el líquid, és l'hora de possar el tomàquet, salsa de tòmaquet triturat cru, res de fregit, els italians no el fan servir mai fregit (ni tant sols el venen).

Cocktail Negroni:
Un terç de Ginebra, un terç de Vermut ( Marini Rosso o Izaguirre) i un terç de Campari.


Appertittivo Spritz
3/4 de Spumante, o vi blanc espumós o cava sec, i un terç de Campari o Apperol.

Ultimi giorni

Com passar els últims dies a Ferrara, els últims com a Eramus? Doncs de sopar en sopar, de picnic en picnic, de festa en festa. Anant dient adéu a la gent que tant m'ha agradat conèixer, amb algunes llàgrimes i moltes abraçades, i bons desitjos pel futur. Una festa a la mura amb les franceses i en Tomà, unes copes al duomo amb les brasileres, picnic amb els portuguesos, mexicans i italians. Avui crec que faig el meu últim sopar de despedida, i aquest cop em toca a mi dir adéu. Millor un Arrivedeci!!!